Suomenlinna
Suomenlinna (en finés), o Sveaborg (en suec), és una fortalea construïda sobre sis illes, en Helsinki, la capital de Finlàndia. El seu nom original va ser Sveaborg (castell suec), els finlandesos ho varen canviar per Suomenlinna (castell finlandés) per raons patriòtiques, encara que tant els suecs com els finlandesos de llengua sueca ho seguixen coneixent pel seu nom original.
La monarquia sueca va començar la construcció de la fortalea en 1748 com a protecció contra l'expansionisme rus. La responsabilitat general dels treballs constructius va recaure sobre Augustin Ehrensvärd. El pla original de la fortalea va estar molt influenciat per les idees de Vauban, l'ingenier predilecte de la seua época, i els principis de l'estil de fortalea de traça italiana adaptada a un grup d'illes. Durant la Guerra de Finlàndia, Suècia va rendir la fortalea a Rússia el 3 de maig de 1808, i despuix de la guerra un any més vesprada, va cedir Finlàndia als russos, els qui la varen mantindre en el seu poder fins a l'independència de Finlàndia en 1917.
El Departament de Defensa finlandés va gestionar Suomenlinna fins que va ser transferit al control civil en 1973. Forma part del Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco des de 1999 i és un lloc molt turístic.[1]
Història
[editar | editar còdic]Sobirania sueca
[editar | editar còdic]Context
[editar | editar còdic]Al començament de la Gran guerra del Nort, Rússia es va aprofitar de la debilitat de Suècia en Ingria i va capturar la zona prop del riu Nevá, aixina com les fortalees sueques de Nyen i Nöteborg, construïdes per a protegir la zona. En 1703, Pedro el Gran va fundar la seua nova capital, San Petersburgo, en el cantó oriental del golf de Finlàndia, i va construir la base naval de Kronstadt. Rússia pronte es va convertir en una potència marítima en el mar Bàltica, una amenaça per a Suècia, que havia segut la força dominant en el Bàltic. Este fet es va demostrar en la conquista per forces navals de Víborg en 1710, ya que la base naval sueca en Karlskrona es trobava molt lluntana.[2][3]
Despuix de la Gran guerra del Nort i la guerra rus-sueca (1741-1743), Suècia va voler acabar en l'absència de bases navals en la zona i el Parlament suec va decidir en 1747 fortificar la frontera russa i establir una base naval en Helsinki com a contrapeso a Kronstadt. Augustin Ehrensvärd (1710–1772), un jove coronel, va anar l'encarregat de dissenyar les fortalees i dirigir les operacions constructives.[4]
Construcció
[editar | editar còdic]
Suècia va començar la construcció de les fortalees en giner de 1748. Els plans de Ehrensvärd consistien en construir dos fortificacions: una fortalea marítima en Svartholm, prop de Loviisa, i una fortalea i nau naval més gran (Sveaborg) en Helsinki. Els plans de l'arquitecte incloïen una série de fortificacions insulars conectades entre sí i, en el centre del complex, un drassana naval. Ademés de l'illa-fortalea, fortificacions mirant a la mar des del continent asseguraven que un enemic no poguera atracar en una plaja. El pla de defensa incloïa l'almagasenament de municions per al contingent finlandés de l'Eixèrcit i la Marina suecs. La construcció va començar a principis de 1748 i va continuar ampliant-se, i en setembre hi havia prop de 2500 hòmens construint les fortalees. Inicialment els soldats es varen ubicar en les voltes de les fortificacions, mentres que als oficials se'ls varen construir estàncies integrades en la composició barroca de la ciutat. El pla més ambiciós va quedar mig complet: la plaça barroca en Iso Mustasaari parcialment basada en el model de la plaça Vendôme de París. El mateix Ehrensvärd i atres oficials varen realisar olis de la vida diària durant la construcció.[5]
Per les repetides amenaces russes en 1749 i 1750, es varen produir més esforços en les fortificacions insulars a costa de les ubicades en terra ferma, per lo que més de 6000 hòmens treballaven en la zona en 1750. Les fortificacions de Gustavssvärd es varen completar en 1751 i la fortificació principal de Vargö va concloure en 1754. Estos guanys no varen reduir el ritme de les obres i, en 1755, ya hi havia 7000 hòmens construint a les afores d'Helsinki quan la població era de 2000 persones. La participació de Suècia en la Guerra dels Sèt Anys va interrompre la construcció en 1757.[6]
L'arquitecte Ehrensvärd va fallir en 1772, per lo que les millores varen continuar baix la direcció de Jacob Magnus Sprengtporten, encara que les seues desavenències en el rei Gustavo III de Suècia pronte va dur al seu acomiadament. Les guarnicions varen continuar reduint-se, i inclús durant la guerra rus-sueca de 1788-1790, Sveaborg continuava en un estat incomplet.[7]
Despuix d'un pacte entre Alejandro I de Rússia i Napoleón Bonaparte, Rússia va llançar una campanya contra Suècia i va invadir Finlàndia en 1808. Els russos varen començar a bombardejar la fortalea i el seu comandant, Carl Olof Cronstedt, va negociar un alt al fòc; no obstant, despuix de l'absència de reforços, 7000 hòmens es varen rendir en maig d'eixe any. Segons el Tractat de Fredrikshamn de 1809, Finlàndia era cedida a Suècia com un gran ducado autònom de l'Imperi rus.[8]
Sobirania russa
[editar | editar còdic]Despuix de la pren de la fortalea, els russos varen planificar un extens programa constructiu, especialment barracons, varen ampliar la drassana naval i varen reforçar les llínees de fortificació. Este llarc periodo pacífic es va interrompre per la Guerra de Crimea de 1853-1856, quan l'aliança entre el Segon Imperi francés, l'Imperi britànic i l'Imperi otomà va atacar a Rússia en dos fronts i va manar una flota anglo-francesa a la mar Bàltica. Sveaborg va ser bombardejat per les forces de Richard Saunders Dundas i Charles Pénaud el 9 i el 10 d'agost de 1855 durant 47 hores, per lo que la fortalea va ser molt danyada, encara que no varen desembarcar, sino que varen marchar cap a Kronstadt.[8]
Despuix de la Guerra de Crimea es varen portar a terme intenses llabors de restauració en Sveaborg. Durant la Primera Guerra Mundial, es va armar la fortalea i les seues afores com a part de la «fortificació naval de Pedro el Gran» dissenyada per a salvaguardar la capital, Sant Petersburgo.[8]
Independència finlandesa
[editar | editar còdic]Despuix de la Revolució russa de 1917, la fortalea es va convertir en una possessió d'una independent Finlàndia. Despuix de la Guerra civil finlandesa, es va instalar un camp de presoners de guerra en l'illa pels guàrdies rojos i la fortalea es renombró com Suomenlinna (castell de Finlàndia) com a part d'una nova ona de nacionalisme. Una volta va deixar de ser pràctica com a base militar, Suomenlinna es va cedir a l'administració civil en 1973, creant-se un departament governamental independent per a gestionar el complex.[8]
La presència militar en les illes ha decreixcut significativament en les últimes décades, no obstant, encara alberga l'Acadèmia Naval de l'Armada Finlandesa. Actualment Suomenlinna és també un barri d'Helsinki de caràcter excepcional, en uns 850 habitants i 350 llocs de treball, que aumenten en estiu, per la seua atracció turística.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Fortress of Suomenlinna» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 2023-01-24.
- ↑ Mattila (1983), p. 13–17, 27–47.
- ↑ Mattila (1983), p. 54–55, 57–59.
- ↑ Mattila (1983), p. 74–75.
- ↑ Mattila (1983), p. 80–85.
- ↑ Mattila (1983), p. 89–91.
- ↑ Mattila (1983), p. 105–116.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Carl Nordling, L. "Capturing ‘The Gibraltar of the North’: How Swedish Sveaborg was taken by the Russians in 1808." Journal of Slavic Military Studies 17.4 (2004): 715–725.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Mattila, Tapani (1983). Meri maamme turvana [Siga safeguarding our country] (in Finnish). Jyväskylä: K. J. Gummerus Osakeyhtiö. ISBN 951-99487-0-8.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Pàgina oficial (en finés, suec i anglés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Suomenlinna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.