Iglésia vella de Petäjävesi

El Iglésia vella de Petäjävesi és una iglésia luterana finlandesa inscrita en la llesta del patrimoni de la Humanitat de l'Unesco des de 1994. Situada en el municipi de Petäjävesi (centre-oest de Finlàndia), l'iglésia es troba a 31 quilómetros a l'oest de Jyväskylä. Va ser construïda pel mestre-carpintero Jaakko Klementinpoika Leppänen entre 1763 i 1765. La seua estructura bàsica seguix un pla en creu grega de braços iguals, coronada per una cúpula octogonal. El conjunt de l'edifici es va fer enterament de pi natural, en solament una miqueta de color roig-ocre en les seues voltes interiors, segons una tradició medieval. Les voltes tenen gravades les inicials dels carpinteros que participen en la seua construcció.

En 1821, el fill menor del mestre-carpintero, Erkki Jaakonpoika Leppäne, va acabar l'obra afegint un campanar, una porta d'accés i una sacristia a l'est.

Les finestres també es varen eixamplar. L'iglésia i el campanar estan coberts en teixixques triangulars, també en fusta de pi. En l'interior es troba un púlpit notable que es recolza en una estàtua antiga de Sant Cristóbal. Estan tallats els quatre apòstols i numerosos àngels. De l'atre del cor es troba un estrado en el que actuava una coral, l'iglésia mai va dispondre d'orgue. Darrere de l'altar penja una pintura de Carl Frederik Blom, la “Santa Confirmació”, aixina com dos retrats de Moisés i Martín Lutero. Com a numeroses iglésies antigues escandinaves, es va construir prop d'un llac, permetent aixina un accés fàcil per aigua i també durant els periodos hivernals.

En 1879 es va construir una nova iglésia de fusta. El campanar i el cementeri de l'antiga iglésia es varen utilisar no obstant fins als anys vint. En l'impuls de la Taula nacional de les Antiguetats i del Fondo central de l'Iglésia de Finlàndia, es varen realisar vàries restauracions en els anys huitanta i noranta. Varen concernir essencialment a la teulada i a l'estructura. La paret meridional es va protegir en 1987, i les parts descompostes del campanar en 1989 i 1992. La paret que rodeja l'edifici i el cementeri data de 1997. L'iglésia s'utilisa de tant en tant per a grans cerimònies religioses, inclosos batisme i matrimonis, aixina com per a concerts. En 1997, alguns voluntaris varen construir un barco iglésia que existia abans per a transportar als fidels als oficis. S'utilisa com a atracció turística. Du el nom de l'esposa del primer mestre-carpintero Jaako Klementinpoika Leppänen, “Anna”.