Karagöz
_02.jpg)
El Karagöz («ulls negres» en turc) és un tipo de teatre d'ombres en títaros de varetes o bastons moguts pel titareter. Inscrit en 2009 en la Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat,[1] el karagöz es considera una expressió de la lliteratura i el teatre popular, originari de Turquia i estés pel món àrap durant l'Imperi otomà. Els títaros són figures planes fetes de cartó o fusta, l'ombra de la qual es proyecta a l'atre costat d'un panel translúcido allumenat.[2]
Història i personages
[editar | editar còdic]Segons la llegenda, "Karagöz" i el seu companyer "Hadshivat" varen ser dos albañil que varen viure en el XIV les controvèrsia de la qual divertien al restant dels seus companyers, impedint en això la conclusió de les obres de la gran mesquita de Bursa; fins que el sultà els va manar matar. Poc despuix, a un dels seus cortesanos se li va ocórrer l'idea de retallar en pell transparent i multicolor les figures de Karagoz i Hadshivat i resucitar-los en forma d'ombres sobre una pantalla de llenç.
Karagoz tenia nas de papagayo, negra barba, ojillos astuts de botó i una destra gesticulante; Hadshivat apareixia abillat en trage de comerciant, cachazudo i reflexiu, jovial i campechano. Els tipos es completaven en el jove dandi Celebi; Zenne, la bella mesalina; l'ingenu nano "Beberuhi", el persa en el seu narguilé; el Gran Turc, l'opiómano i el borracho.
Este model de teatre d'ombres era representat en la cort del sultà, en les bodes, en les festes de la circumcisió i en els cafens durant el dejuni del Ramadà. Fins a l'aparició de la ràdio i la televisió va ser una de les formes d'entreteniment infantil més populars en Turquia.[3][4]
En les illes gregues
[editar | editar còdic]Lawrence Durrell anota en la seua monografia dedicada a les illes gregues la continuïtat de el “dramatis personae” de l'escena aristofánica en les representacions estivals del Karagöz helé: «...en cada una de les illes en el seu accent i robages característics, està representada en el teatre d'ombres chinescas modern grec [...] les aventures de Karagöz, l'héroe épico modern, són alguna cosa més que un teatre de polichinelas, ya que està ple d'actualitat i d'alusions polítiques. El nou Ulises és un personage semblat al Charlot vagabunt que triumfa sobre els senyors turcs gràcies a la seua superior astúcia. El to satíric del seu discurs i el seu repertori de succeïts són Aristófanes pur en el seu atreviment i picardía».[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «El karagöz» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 5 d'abril de 2015.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFArtiles1998">Artiles, Freddy (1998). Títaros: història, teoria i tradició, Barcelona, Plaça i Janés, p. 78. ISBN 8492260750.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGómez García1997 - 2007">Gómez García (1997 - 2007). Diccionari del teatre, Madrit, Edicions Akal. ISBN 8446008270.
- ↑ (2005) Espasa-Calp (ed.). Teatre espanyol de la A a la Z, Madrit, p. 109. ISBN 9788467019698.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFDurrell1978">Durrell (1978). Les illes gregues, Edicions del Serval, p. 226. ISBN 8485800559.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Karagöz.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Karagöz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.