Anex:Patrimoni de la Humanitat en Luxemburc

Archiu:Flag of Luxembourg.svg

Luxemburc conta actualment en un lloc declarat com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, aixina com un element inscrit en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial.

Bens culturals i naturals

Luxemburc conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:

Archiu:Luxemburg.jpg	Ciutat de Luxemburc: barris antics i fortificacions
	Ben cultural inscrit en 1994.
	Localisació: Cantón de Luxemburc
	Zona de protecció: 30 ha. Zona de respecte: 109 ha.
	Per la seua posició estratègica, la ciutat de Luxemburc va ser des del sigle XVI fins al desmantellament de les seues muralles en 1867, una de les places fortes més importants del continent europeu. Reforçades cada volta que la ciutat va passar de mans d'una a una atra de les successives potències dominants en Europa (emperadors del Sacre Imperi Romà Germànic, la Casa de Borgoña, els Habsburgo i els reis d'Espanya, França i Prusia), les seues fortificacions varen ser, fins al seu derrocament parcial, un verdader compendio de l'evolució de l'arquitectura militar a lo llarc de varis sigles.. (UNESCO/BPI)

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Luxemburc.

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura; no obstant, Luxemburc no ha presentat cap llista indicativa.

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.

Image	Nom	Any	Tipo	Descripció
Archiu:Echternach Cathedral.jpg	Caixco antic i monasteri d'Echternach	1993-2003	K	Centre històric de la ciutat de Echternach i l'abadia imperial de Echternach.
Archiu:Vianden castel town.jpg	Caixco antic i castell de Vianden	1993–2014	K	Rebujat en 2003 per falta d'autenticitat.

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Luxemburc té un element inscrit en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial.

Archiu:EchternachDancingProcession.jpg	La processó en danses de Echternach
	Be immaterial inscrit en 2010.
	Tots els anys, el dimarts de Pentecostés, festa religiosa cristiana, se celebra en la ciutat medieval de Echternach, la més antiga de Luxemburc, la processó en danses anomenada Sprangprëssioun. La seua celebració, certificada per documents que daten de l'any 1100, té per finalitat rendir cult a Sant Wilibrordo, el monge fundador de l'abadia de Echternach, al que es venera per la seua llabor misionero, les seues bones accions i els seus dons per a curar algunes malalties. Encara que l'Iglésia es va opondre antany a que se celebrara esta processó per considerar que tenia elements pagans, les prohibicions de que va ser objecte periòdicament no varen conseguir impedir que el seu aprecie s'estenguera per tota la regió i entre totes les classes socials. La processó comença pronte de matí en el pati de l'antiga abadia, en presència dels més alts dignatarios eclesiàstics del país i d'atres països. Segons un ritual transmés de generació en generació, els cantores entonen lletanies i, després, uns 8.000 ballarins, dividits en 45 grups, inicien les seues danses. La processó finalisa en un ofici religiós en la basílica. Actualment, la processó és un event religiós profundament arraïlat en la tradició que s'expressa per mig de les pregàries, les vores i la forma històrica del cult, açò és, la dansa. En els nostres dies, la processó conta en el respal de les autoritats civils i religioses, i la seua popularitat va en aument a pesar de la secularisació de la societat, ya que cada any acodixen a ella uns 13.000 participants procedents de Luxemburc i països veïns. (UNESCO/BPI)

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Enllaços externs

• UNESCO Patrimoni de la Humanitat en Luxemburc (en anglés)
• UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en Luxemburc (en espanyol)