Anar al contingut

Fest-noz

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Fest noz 4.jpg
Fest-noz

Fest-noz (paraula bretona que significa « festa de nit », en oposició a la fest-deiz, « festa de dia » ) és una festa tradicional de la zona occidental de la regió francesa de Bretanya, essencialment composta de balls i vores. Ha significat una important manifestació de respal a la cultura tradicional de la regió històrica de Bretanya i està reconeguda des de l'any 2012 com Patrimoni cultural immaterial de la Humanitat per l'Unesco.[1][2]

L'orige dels balls prové de la societat rural bretona. Les tasques agrícoles (trillar, recolecció de creïlles o pomes per a sidra...) eren dures i el ball constituïa un desfogue durant i despuix del agotador treball colectiu en els camps, convertit en l'expressió de tota la comunitat. Tant dònes com a hòmens participaven en estos oficis rurals i, per a sobrepondre's al agotador esforç cantaven i ballaven junts fins a altes hores de la nit, transmetent a la seua volta al grup un cert estat de consciència colectiva. Per un atre costat, els colps que es donaven al sol en els sòcs de fusta tenien també propòsits pràctics: remoure la terra a fi de tornar-la arcillosa per a construir una casa, empacar el sol o be per a trillar els cereals o blat.

Desaparegudes durant els anys 30 de el XX, durant la década de 1950 en el centre de la Baixa Bretanya, el cantant tradicional bretón Loeiz Roparz va crear la fest-noz a fi de recrear les reunions festives de la societat llauradora que fitaven els dies de treball colectiu.[3]

Durant la década de 1970, gràcies al moviment folk i en particular a Alan Stivell en 1972, el fest-noz es va expandir fòra del centre de Bretanya, molts jóvens varen descobrir la música i el ball bretón i ho varen convertir en un event urbà.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (francés)Unesco: li fest-noz breton inscrit au patrimoine immatériel de l'Humanité, li Point
  2. Fest-noz: reunió festiva basada en l'eixecució colectiva de danses tradicionals de Bretanya en la web oficial de l'Unesco
  3. Jefig Roparz, Loeiz Roparz, paotr ar festou-noz - Li rénovateur du fest-noz, Emgleo Breiz, 2011, 190 p

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Jefig Roparz, (2011) Loeiz Roparz, paotr ar festou-noz - Li rénovateur du fest-noz, Emgleo Breiz, 190 pages
  • Thierry Jigourel (2009) Festoù-Noz: Histoire et actualité d'unix fête populaire CPE. ISBN 2-84503-683-3
  • Roland Becker, Laure Li Gurun, (1994) La musique bretonne, « Li fest noz - li chant après li champ », Coop Breizh, p. 89-91

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]