Anar al contingut

Anex:Patrimoni de la Humanitat en Bielorússia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Flag of caps block 0 .svg Archiu:Flag of Belarus.svg

Bielorússia conta actualment en quatre llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, tres de caràcter cultural i un de natural.[1] Ademés té un ben cultural immaterial en la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial que requerix mides urgents de salvaguardia.[2]

Bens culturals i naturals

[editar | editar còdic]

Bielorússia conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:

Archiu:2005-09 Białowieski Park Narodowy 3.jpg Bosc de Białowieża
Be natural inscrit en 1979, extensió en 1992 i 2014.
Este ben és compartit en Poloniaclass=notpageimage noviewer|border|link=|20px Polonia
Localisació: Província de Grodno (Bielorússia) / Voivodato de Podlaquia (Polònia)
Zona de protecció: 141.885 ha. Zona de respecte: 166.708 ha.
Situat en la divisòria de les aigües entre les conques dels rius que van a parar al Bàltic i la Mar Negra, esta vasta extensió de boscs antics de full perenne i caduca alberga una rica fauna i, en particular, mamífers poc comuns com a llops, gats cervals i llúdries. Ademés, este lloc d'ha repoblat en bisontes d'Europa i conte hui en dia com uns 300 espècimen. (UNESCO/BPI)[3].
Archiu:Belarus-Mir-Castle-2.jpg Conjunt del castell de Mir
Be cultural inscrit en 2000.
Localisació: Província de Goradnia
Zona de protecció: 27 ha.
Este castell es va escomençar a construir en les postrimeries del sigle XV en estil gòtic. Les parts afegides i reconstruïdes posteriorment són d'estil renaixentiste i barroc. Despuix d'un sigle d'abandó i els greus danys sofrits en l'época napoleònica, el castell va ser restaurat a finals del sigle XIX, afegint-se-li llavors nous elements i transformant l'àrea circumdant en parc. La seua apariència actual és un testimoni viu del seu turbulenta història. (UNESCO/BPI)[4]
Archiu:Belarus-Niasvizh-Radziwill Castle-6.jpg Conjunt arquitectònic, residencial i cultural de la família Radziwill en Nesvizh
Be cultural inscrit en 2005.
Localisació: Província de Minsk
El conjunt arquitectònic, residencial i cultural de Nesvizh, antany pertanyent a la família Radziwill, es troba en el centre de Belarrús. De la família dels Radziwill, que va construir este conjunt en el sigle XVI i ho va conservar fins a 1939, procedixen algunes personalitats eminents de l'història i la cultura del Vell Continent. Baixe el seu impuls, la ciutat de Nesvizh va eixercir una gran influència en les belles arts, l'artesania i l'arquitectura. El conjunt comprén el palau i l'iglésia del Corpus Christi, mausoleu de la família. El primer es compon de dèu edificis distints adossats que han aplegat a constituir un sol conjunt arquitectònic, dispost entorn a un pati hexagonal. Les mansions que integren eixe conjunt i l'iglésia del Corpus Christi varen ser models que varen influir en l'arquitectura de tota Europa Central i Rússia. (UNESCO/BPI)[5]
Archiu:Struve Geodetic Arc point Tchekutsk in Belarus.jpg Arc Geodèsic de Struve
Be cultural inscrit en 2005.
Este ben és compartit en Plantilla:EST, Plantilla:FIN, Plantilla:LAT, Plantilla:LIT, Plantilla:MOL, Noruegaborder|link=|20px Noruega, Rusiaborder|link=|20px Rusia, Plantilla:SWE i Ucraniaborder|link=|20px Ucrania
Localisació: Província de Goradnia i Província de Brest
L'arc geodèsic de Struve és un conjunt de triangulacions que s'estén per dèu països, a lo llarc de 2.820 km, des de Hammerfest (Noruega) fins a la Mar Negra. Compost pels punts de la triangulació realisada entre 1816 i 1855 per l'astrònom Friedrich Georg Wilhelm Struve, este arc va permetre realisar la primera medició precisa d'un llarc segment del meridiano terrestre. Esta triangulació va contribuir a definir i medir la forma exacta de la Terra i va eixercitar un paper important en la bestreta de les ciències geològiques i la realisació de mapes topogràfics precisos. És una mostra extraordinària de la colaboració científica entre sabio de distints països, aixina com un eixemple de cooperació entre varis monarques europeus en pro del progrés científic. L'arc primigeni estava constituït per 258 triànguls i 265 punts fixos principals. El lloc inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial comprén 34 dels punts fixos originals senyalats per mijos diferents: perforació en roques, creus de ferro, túmulos i obeliscs. (UNESCO/BPI)[6]
Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Bielorússia.
*Lloc compartit en Polònia.
**Arc geodèsic de Struve - lloc compartit en Estònia, Finlàndia, Letònia, Lituània, Moldàvia,
Noruega, Rússia, Suècia i Ucrània
.

Llista indicativa

[editar | editar còdic]

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Bielorússia, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 31 de giner de 2011,[7] ha presentat els següents llocs:

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

[editar | editar còdic]

Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.

Archiu:Poland-Augustowski Canal-Paniewo lock01.jpg Canal Augustów

Be cultural

Propost en 2004

Archiu:Belarus-Polatsk-Cathedral of Sophia-3.jpg L'Iglésia de la Transfiguración del Salvador i la Catedral de Santa Sofia en la ciutat de Polatsk

Be cultural

Propost en 2004

Archiu:St Barys and Hleb Church Horadnia. caps block 53 Iglésia de Sant Boris i Sant Gleb (Kalozha) en la ciutat de Goradnia

Be cultural

Propost en 2004

Archiu:Synkavichy StMichaelChurch.jpg Edificis per al cult de tipo fortalea en Bielorússia, Polònia i Lituània

Be cultural

Propost en 2004

Archiu:Antopal, carkva.jpg Arquitectura de fusta per al cult (dels sigles XVII a el XVIII) en Polesia

Be cultural

Propost en 2004

Image Nom Any Tipo Descripció
Archiu:Kanal - Biarezinski zapavednik.jpg Reserva de la Biosfera de Berezinski 1992–1992 N Rebujat en 1992 perque no complia en els criteris
Archiu:Tower of Kamyanets 2011 4. caps block 69 Torre de Kamenets 2004–2015 K També coneguda com a Torre Blanca, construïda entre 1276 i 1288 en Kamenets
Archiu:Sviato-Nikolskij monastir v Mogileve. Obshij vid.jpg Complex monástico de Sant Nicolás en Maguilov 2004–2015 K Monasteri barroc construït entre 1669-1672 en Magilov
Archiu:Caps block 70 Kholm out.jpg Fortalea de Brest 2004–2015 K Fortalea construïda en el XIX, a l'oest de Brest, en la confluència dels rius Muchawiec i Bug.
Archiu:Палацава-паркавы комплекс ў Гомелі. Фасад палаца.jpg Conjunt de palau i jardins de Gómel 2004–2015 K Inclou el palau de Rumyantsev - Paskevich, el parc del castell, la catedral de Sant Pedro i Sant Pablo i una capella.
Archiu:Independence Avenue in Minsk.jpg Conjunt arquitectònic de l'Avinguda Francysk Skaryna en Minsk (1940-1950) 2004–2015 K A partir de 2005 el carrer va passar a cridar-se przpekt Nezalezhnastsi (Avinguda de l'Independència)

Patrimoni cultural immaterial

[editar | editar còdic]

Actualment Bielorússia té un element inscrit en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial:

Archiu:Falta imagen caps block 72 Inmaterial (alto).svg El rito dels Sars de Kalyady (Sars de Nadal)
Be immaterial inscrit en 2009 sobre la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial que requerix mides urgents de salvaguardia.[8]
El rito i festivitat dels Sars de Kalyady (Sars de Nadal) se celebra en el poble de Semezhava, situat en la regió de Minsk, en Bielorússia. Les festivitats de l'Any Nou bielorús, que tenen lloc tradicionalment en les dates senyalades per l'antic calendari juliano, van acompanyades d'espectàculs artístics locals molt característics. Són uns cinccents hòmens els que participen cada any en este acontenyiment i sèt d'ells són triats per a interpretar el paper dels “Sars de Kalyady” en la peça escènica nacional de caràcter històric i religiós titulada “El sar Maximiliano”. Esta peça conta també en dos personages còmics que dialoguen en el públic, el dzad (vell) i la bava (vella), interpretats per un varó i una chicona jóvens. Durant les representacions, els “sars” van visitant les cases de les chicones fadrines del poble per a interpretar comèdies i rebre parabienes i recompenses. La desfilada dels participants proseguix de nit a la llum de les antorches. L'incorporació en les representacions d'alusions a alguns aspectes de la vida moderna, aixina com a comunitats ètniques, grups i persones, ha fet d'esta representació artística un viu eixemple de manifestació de la diversitat cultural. Este rito festiu és molt apreciat pels habitants del poble de més edat, pero està perdent popularitat entre les generacions jóvens. Açò podria dur en si una ruptura de la transmissió dels coneiximents relatius a la fabricació de trages i instruments, la decoració d'interiors i la preparació de manjares que van unides a la celebració de l'event. Este patrimoni cultural corre el risc de no sobreviure a la generació actual. (UNESCO/BPI)

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Belarus». UNESCO Culture Sector. Consultat el 18 de giner de 2013.
  2. «Belarrús - Informació sobre el Patrimoni Cultural Immaterial» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 18 de giner de 2013.
  3. «Bosc de Białowieża». UNESCO Culture Sector. Consultat el 29 de decembre de 2012.
  4. «Conjunt del castell de Mir». UNESCO Culture Sector. Consultat el 29 de decembre de 2012.
  5. «Conjunt arquitectònic, residencial i cultural de la família Radziwill en Nesvizh». UNESCO Culture Sector. Consultat el 29 de decembre de 2012.
  6. «Arc Geodèsic de Struve». UNESCO Culture Sector. Consultat el 29 de decembre de 2012.
  7. Llistaindicativa de Bielorússia
  8. «El rito dels Sars de Kalyady (Sars de Nadal)» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 29 de decembre de 2012.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]