Fortalea de Brest
Fortalea de Brest (Plantilla:Lang-be) és un monument a l'arquitectura de defensa, erigida a mitan de el XIX està situada a l'oest de la ciutat de Brest.
Construcció
[editar | editar còdic]Va ser construïda sobre un antic assentament situat en illes formades pels rius Bug Occidental i Mujavets, aixina com per canals artificials. Este lloc va ser elegit per a la construcció de la Fortalea de Brest per la seua posició de gran importància estratègica militar. L'ingenier militar Delovan va ser qui va sugerir la construcció d'esta fortificació en 1799 i el proyecte va ser elaborat pels ingeniers militars Karl Oppermann, Maletzki i A. Feldmann en 1830.
La fortificació Sur (Volinia) es va construir en el mateix lloc a on estava el castell de Brest, el qual va ser derribat. La fortificació Nort (Kobryn) es va construir en el districte del mateix nom a on hi havia un montó de cases particulars. La fortificació Oest (Terespol) es va construir en la ribera del Bug Occidental. En este territori hi ha moltes iglésias, monasteris, catedralés.
Alguns d'ells varen ser reconstruïts i atres ajustats a les necessitats de la guarnició de la fortalea.
La primera reconstrucció realisada va ocupar el periodo comprés entre 1833 i 1842. La primera pedra va ser colocada l'1 de juny de 1836 i es va terminar en 1842. La superfície total de totes les fortificacions és de 4 quilómetros quadrats. La llongitut de la llínea de defensa és de 6.4 quilómetros.
La part més protegida de defensa va ser la ciutadella que consta de dos plantes i 2 quilómetros de llarc, consistix en un quarter en formes curves. Les seues parets són de 2 metros de gruixa i les seues 500 casamatas podrien donar cabuda a 12.000 soldats en totes les municions i aliments necessaris per a la defensa. Els buits de les parets dels quarters i esclafidors varen ser ajustats per a disparar diferents tipos d'armes. En el centre de la ciutadella es troba l'iglésia de Sant Nikolas (Arquitecte Grimm 1856-1879), construïda en la part alta de l'illa.
La ciutadella va ser conectada en les atres tres fortificacions en l'ajuda de portes i ponts. Es conecta en l'illa Nort per mig de les portes i ponts Brest i Brigid, en l'illa Oest per mig de la Porta Terespol i el pont de cables més gran de tot el Bug occidental, i en l'illa Sur a través de la Porta Jólmskaya (de Chełm; Plantilla:Lang-be) i un pont levadizo.
Les fortificacions de Terespol, Kobryn i Volinia, protegixen la ciutadella. La llínea de defensa exterior de la fortalea consistix en muralles de 10 metros d'alt en casamatas de rajola. Davant d'elles hi havia canals en ponts. En un inici, la fortalea de Brest va ser una de les fortificacions més perfectes dels russos. Entre 1878 i 1888 es varen construir atres 10 forts entorn a la mateixa, traçant-se una llínea de defensa de 30 quilómetros de llarc.
La segona reconstrucció va tindre lloc entre 1911 i 1914 com a resultat de millores en la llínea de defensa, en la construcció d'una segona llínea de fortes a una distància de 6.7 quilómetros de la fortalea de Brest. No obstant, esta reconstrucció no va poder ser terminada pel començ de la Primera Guerra Mundial en agost de 1915.
La Fortalea de Brest és coneguda també degut a que allí es va firmar el Tractat de Brest-Litovsk en 1918 en el Palau Blanco. Segons el tractat de Pau de Riga (1921), el territori de la Fortalea de Brest, aixina com el territori de la part occidental de Bielorússia es va convertir en part de Polònia.
En setembre de 1939, quan els alemans varen atacar Polònia, una part de la ciutadella es va arruïnar, sent danyats el Palau Blanco i l'Administració d'Ingenieria. En l'aument de la movilitat i modernisació tecnològica de les forces militars, la Fortalea de Brest va perdre valor per a la defensa militar, sent utilisada per a l'aquarterament de tropes de les unitats del Eixèrcit Rojo.
Gran Guerra Pàtria
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Batalla de la Fortalea de Brest.
La primera gran batalla de l'Operació Barbarroja va ser la realisada en la zona de Brest, més precisament, en la Fortalea de Brest-Litovsk, la qual, per la seua ubicació estratègica controla els creus sobre el riu Bug, el ferrocarril i la carretera Varsòvia-Moscou.
El 22 de juny, Rússia i tots els Estats postsoviéticos recorden en actes solemnes l'inici de l'invasió nazi a l'Unió Soviètica, que va inaugurar el dramàtic periodo de la Gran Guerra Pàtria.
La matinada del 22 de juny, sense previ avís ni declaració alguna, brigades de la Luftwaffe alemanes varen descarregar les seues bombes sobre aeròdroms, vies ferroviàries, bases navals i ciutats fronterices de l'Unió Soviètica. Estes varen ser les paraules de Viacheslav Mólotov, ministre de Relacions Exteriors de l'Unió Soviètica, quan al migdia del 22 de juny de 1941 va informar al poble soviètic de l'inici de la guerra:
.
La ciutadella de Brest va ser un dels primers bastions soviètics atacats per l'Alemània nazi. Els defensors de la fortificació varen resistir més d'un més l'espente de forces superiors en número.
Les muralles de la ciutat de Brest varen ser testics dels tràgics acontenyiments dels primers dies de la guerra. Per les numeroses chafades que varen deixar els proyectils en elles es pot imaginar lo feroç que va anar l'atac dels nazis. En algunes parts de la fortalea encara es noten els efectes dels lanzallamas.
Als defensors els faltaven armes, aliments i aigua. Per a desmoralizarlos, els alemans varen escomençar a repartir panflets en els que els prometien deixar-los en vida en cas de rendir-se, pero no varen conseguir el seu objectiu. L'heròica resistència dels combatents soviètics va durar casi un més.
Pero despuix d'unes hores, va quedar clar que el pla dels nazis no funcionava. Els soldats soviètics varen conseguir superar el choc i varen escomençar a resistir a pesar de que les forces de l'enemic eren el doble i a pesar de l'escassea de municions, aliments, aigua i medicines, la guarnició va conseguir frenar l'espente de l'enemic pero finalment els alemans varen prendre baix control la major part de la fortalea. Menuts grups de combatents russos varen seguir barallant i varen defendre en tenacitat i abnegació cada instalació o pas subterràneu. Sofrint baixes enormes, els defensors de la fortalea varen conseguir immovilisar tota una divisió alemana durant quatre semanes.
La majoria dels defensors de la fortalea varen caure en aquells combats. Només uns quants grups menuts varen poder escapar del cerque enemic i moure's cap a la llínea del front. Molts, ya ferits, varen ser capturats pels alemans. Alguns varen conseguir fugar-se de la presó.
L'última inscripció gravada en la rajola fosa d'una de les celes de la fortalea du la data del 20 de juliol de 1941:
.
El fet de que una divisió sancera no poguera doblegar en un més una fortificació que, segons el pla, deuria haver-se rendit en un quarto d'hora, va commoure als mandataris nazis. Per això, en agost de 1941 el mateix Hitler i Mussolini varen ser a la fortalea de Brest per a vore-la en els seus propis ulls. La vicedirectora del museu de la fortalea de Brest, Larisa Bibik, menciona:
.
La fortalea de Brest va ser lliberada tres anys més vesprada, el 28 de juny de 1944. L'ardit dels seus defensors, de la mateixa manera que mils d'atres realisades durant la Gran Guerra Pàtria, era un clar testimoni de la cohesió espiritual i la solidea moral de la gent, de la seua fe en una causa justa. La fortalea de Brest es va convertir en un símbol de la resistència increbantable i el corage dels combatents soviètics. Molts defensors de Brest varen ser condecorats, a títul pòstum, en diverses órdens i medalles.
Actualitat
[editar | editar còdic]Hui en dia, tot el territori de la fortalea és un gran monument a les víctimes dels primers dies de la guerra. Cada any, els veterans es troben ací en els escolars per a contar-los la tragèdia que varen viure. Cada any, a les 4 de la matinada, es tiren corones de flors en les aigües del riu fronteriç per a homenajar a tots els soldats caiguts en la Gran Guerra Pàtria. El número total de persones fallides en la URSS com a resultat de la Gran Guerra Pàtria va ser de 26,6 millons de persones, de les quals 8.668.400 pertanyien al Eixèrcit Rojo. Cap atre país va sofrir tantes baixes en la Segona Guerra Mundial.
En 1971, es va inaugurar en Brest un impressionant complex commemoratiu, obra del famós artiste soviètic A. Kibálnikov. Dos escultures enormes, "La Valentia" i "La Set", el Panteón de la Glòria, la Plaça de Cerimònies, les ruïnes conservades de l'antiga fortalea i els quarters reconstruïts, junt en el lloc fronteriç que es manté operatiu fins a hui, integren un complex singular que ocupa 70 hectàrees en un paisage natural únic entre el Bug de l'Oest i el Mujavets.
Mils de turistes procedents del món sancer vénen cada any a la fortalea de Brest per a rendir homenage a la memòria dels seus defensors heròics.
Per mig del Decret del Presidium del Sóviet Suprem de l'Unió Soviètica, el baluart de Brest va rebre el 8 de maig de 1965 la Medalla d'Or i el títul honorífic de "Fortalea Héroe".
La fortalea de Brest sempre permaneixerà en la memòria de la gent com un símbol de patriotisme i de l'ardit d'aquelles persones que varen sacrificar les seues vides per la victòria contra el nazisme.
Fonts
[editar | editar còdic]- Smirnov S.S. Fortalea de Brest. Editorial Moscou. 1970.
- Jamétov M. I. Fortalea de Brest. Moscou. Editorial Militar.1988.
- actualitat
- actualitat
- actualitat
- brest-memorial
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fortaleza de Brest» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.