Anex:Patrimoni de la Humanitat en Macedònia del Nort

Archiu:Flag of caps block 0 .svg

Archiu:Flag of North Macedonia.svg

Macedònia del Nort conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:

Bens culturals i naturals

Archiu:Ohrid in Macedonia3.jpg	Patrimoni natural i cultural de la regió de Ohrid
	Be mixto inscrit en 1979, extensió en 1980, modificació menor en 2009, extensió per part albanés en 2019.
	Localisació: Municipalitat de Ohrid
	Zona de protecció: 83.350 ha.
	Edificada a la vora del llac Ohrid, la ciutat d'este mateix nom és un dels més antics assentaments humans d'Europa. La seua construcció es va escalonar entre els sigles VII i XIX. Posseïx el més antic dels monasteris eslaus –dedicat a Sant Pantaleón– i una colecció de 800 icons d'estil bizantí eixecutats entre el sigle XI i finals del sigle XIV, que es considera la més important del món despuix de la conservada en la galeria Tretiakov de Moscou. En l'extensió de 2019, el lloc comprén també la ribera del llac situada en Albània, compresa la chicoteta península nort-occidental de Lin i la franja ribereña que s'estén des d'ella fins a la frontera macedónica. Esta península alberga els vestigis d'una capella cristiana fundada a mitan del sigle VI. Prop de la vora albanesa hi ha tres zones, situades en aigües d'escassa profunditat, en les que queden restants de vivendes llacustres prehistòriques sobre pilotes. Excepcional en el pla geològic, el llac Ohrid alberga numeroses espècies endèmiques de vegetals i animals aquàtics que daten de l'Era Terciaria. (UNESCO/BPI)

Archiu:Mavrovo vo 2012 (94). caps block 17	Hayedos primaris dels Cárpatos i atres regions d'Europa (Hayedos de Mávrovo)
	Be natural inscrit en 2007, extensió en 2011, 2017 i 2021.
	Este ben és compartit en 'Plantilla:CZE, Austria, Bélgica, Plantilla:BIH, Plantilla:BUL, Plantilla:CRO, Plantilla:GER, França FRA, Itàlia ITA, Plantilla:MKD, Polonia, Plantilla:ROM, Plantilla:SVK, Plantilla:SLO, Archiu:Flag of Spain.svg Espanya , redirect Plantilla:CHE i Ucraniaborder|link=|20px Ucrania
	Localisació: Municipi de Mavrovo i Rostuša
	Zona de protecció: 193,27 ha.
	El lloc representa un eixemple sobreixent de boscs templats relativament inalterados i complexos i exhibix un ampli espectre de patrons i processos ecològics integrals de rodales purs i mixts d'hi haja europea en una varietat de condicions ambientals. (UNESCO/BPI)

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Macedònia del Nort.

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Macedònia del Nort, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 27 de novembre de 2020, ha presentat els següents llocs:

Archiu:Пештера Слатински Извор (Порече) 08.jpg	Cova de Slatinski Izvor Be natural Propost en 2004
Archiu:Markove kule. caps block 47	Markovi Kuli Ben natural Propost en 2004
Archiu:Megalithic Observatory Kokino.jpg	Sitie arqueig-astrológico de Kokino Ben cultural Propost en 2009
Archiu:Kurbinovo 1.jpg	Iglésia de sant Jorge en Kurbinovo Ben cultural Propost en 2020

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.

Image	Nom	Any	Tipo	Descripció
Archiu:St. Pantelejmon Church 03.jpg	Monasteri de Nerezi	1986–1988	K
Archiu:Pelister vo septemvri 2013 (11). caps block 61	Parc Nacional de Pelister	1986–1988	K

Patrimoni cultural immaterial

Actualment (2021), Macedònia del Nort té cinc elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial:

Archiu:Falta imagen caps block 62 Inmaterial (alto).svg	La festa dels Quaranta Sants Màrtirs de Štip
	Be immaterial inscrit en 2013.
	La festa dels quaranta sants màrtirs té lloc en Štip el 22 de març de cada any per a honrar als sants supliciados en el sigle IV en la ciutat de Sebaste, i també per a celebrar el primer dia de la primavera. Els participants en la festa es congreguen primer en els carrers i places de Štip i després mamprenen l'ascensió del tossal de Isar, fent un alt en una iglésia per a rendir homenage als quaranta sants màrtirs. La tradició exigix que, durant la pujada a Isar, cada participant salude a quaranta persones conegudes, arreplegue quaranta pedres chicotetes i tall quaranta flors o ramitas dels armelers que creixen en les proximitats. Quan apleguen al cim del tossal, els participants expressen desijos al mateix temps que tiren al riu Bregalnica trentanou de les pedres arreplegades. La pedra restant es posa eixe mateix dia baix del coixí, abans de gitar-se. Durant tot el dia, vàries orquestes interpreten melodies en el tossal. Els pares que pugen a Isar en els seus chiquets transmeten a estos el ritual festiu, i els familiars i amics de més edat ho transmeten als seus parents i amistats més jóvens. Este event primaveral requerix la cooperació desinteressada de numeroses persones de totes les edats, classes socials i orígens, i per lo tant fomenta l'esperit d'equip i la solidaritat. Ademés, esta festa constituïx un mig per a reunir als diversos grups ètnics i religiosos que viuen en Štip, perpetuant aixina el sentiment de pertinença a la ciutat i de fidelitat a les seues tradicions. (UNESCO/BPI)
Archiu:Falta imagen caps block 72 Inmaterial (alto).svg	La kopatchkata, dansa comunitària del llogaret de Dramtche (regió de Pianets)
	Be immaterial inscrit en 2014.
	La “kopatchkata” és una dansa comunitària, dinàmica i enèrgica, eixecutada pels veïns del poble de Dramtche, situat en la regió de Pianets. En motiu de cerimònies nupcials, reunions públiques o festes religioses, els millors ballarins d'este poble l'eixecuten en semicírcul en l'acompanyament d'una orquesta de tambors i un violí, i en algunes ocasions en el d'una gaita o una tambura. Els tres papers més importants en la “kopatchkata” són: el del ballarí que inicia i conduïx la dansa; el de l'últim ballarí del semicírcul; i el del ballarí situat en mig d'este, que és el pilar que manté unides la seua part dreta i la seua part esquerra. Durant el ball, els ballarins es mantenen agarrats per la cintura, en les mans creuades, per a assegurar la seua estabilitat quan el moviment s'accelera. La dansa comença en passos a ritme llent i després proseguix en passos curts ràpits, la cadència dels quals es va accelerant progressivament en taconeos en el sol. Els neófitos i els més jóvens deprenen la dansa colocant-se al principi en la part final del semicírcul i després en posicions cada volta més davanteres d'este, a mida que el seu domini del ball es va afiançant. Per als habitants de Pianets, este ball no només constituïx un símbol d'identitat cultural per a la comunitat aldeana de Dramtche, sino per a tota la regió en el seu conjunt. (UNESCO/BPI)
Archiu:Falta imagen caps block 81 Inmaterial (alto).svg	El glasoechko, vora masculina a dos veus del Baix Polog
	Be immaterial inscrit en 2015 sobre la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial que requerix mides urgents de salvaguardia.
	La vora masculina a dos veus denominat glasoechko és un gènero tradicional de música vocal característic de la regió del Baix Polog. Es tracta d'una vora polifònica en el que el bordón evoluciona en contrapunt sobre la veu melòdica dominant. Sol dur l'acompanyament musical d'una flauta pastoril i una gaita. El glasoechko s'interpreta espontàneament en grups de dos o tres hòmens durant les celebracions de festes, reunions, bodes, convits i events socials de divers tipo. Per als depositario d'esta tradició musical, integrats en el sí d'una societat multiétnica, la pràctica del glasoechko constituïx un símbol d'identitat cultural. Els seus intérprets són eminents cantants de talent que han adquirit els seus coneiximents imitant el virtuosisme i les tècniques dels seus predecessors. No obstant, cal senyalar que la viabilitat d'esta vora masculina a dos veus practicat en el Baix Polog corre perills molt greus. Està disminuint ràpidament el número de persones i grups que ho practiquen i transmeten, per l'emigració contínua de molts d'ells des de la guerra civil de 2001. Les generacions més jóvens han tingut molt poques possibilitats de presenciar interpretacions de glasoechko i la gent de més edat estima que l'interés per esta vora és insuficient per a garantisar la continuïtat de la seua transmissió. No existixen gravacions de les cançons d'este art musical tradicional i, si la situació actual persistix, sembla estar condenat a desaparéixer. (UNESCO/BPI)
Archiu:Falta imagen caps block 90 Inmaterial (alto).svg	Pràctiques culturals vinculades al 1º de març
	Be immaterial inscrit en 2017.
	Este element és compartit en Plantilla:ROU, Plantilla:BUL, Plantilla:MDA
	Les pràctiques culturals tradicionals vinculades al 1º de març tenen per objecte celebrar el començ de la primavera. La principal d'elles consistix en confeccionar i dur o regalar una cordonera trenada en fils rojos i blancs, denominat “martenitsa”, “martinka” o “mărţişor”, segons els països. Esta cordonera es destrenza quan es veu florir el primer arbre, o quan s'observa l'arribada de les primeres oronetes o cigonyes. També hi ha atres pràctiques conexas locals, com els ritos de purificació celebrats en la República de Moldova. Segons la tradició popular, la cordonera trenada protegix contra adversitats com el mal temps i augura a les persones, grups i comunitats una feliç transició de l'hivern a la primavera en bon estat de salut. Tots els membres de les comunitats interessades, sense distinció d'edat, s'adherixen a esta pràctica tradicional que propicia la cohesió social, l'interacció en la naturalea i els intercanvis entre les distintes generacions, fomentant al mateix temps la creativitat i el respecte de la diversitat. El modo més freqüent de transmissió d'este element del patrimoni cultural és l'educació informal. En les zones rurals són les dònes de més edat les que ensenyen a les jóvens a confeccionar les cordoneres, mentres que en les zones urbanes, ademés de l'educació informal en les famílies, són docents i artesans els que ensenyen esta pràctica als seus alumnes i aprenents. Els tallers de “martenitsa” / “martinka” / “mărţişor” organisats per museus etnogràfics també contribuïxen a la transmissió de l'element. Les comunitats interessades participen dinàmicament en activitats relacionades en l'inventari, l'investigació, la documentació i la divulgació d'esta pràctica tradicional. Ademés, s'han iniciat numerosos proyectes culturals centrats en el seu salvaguardia. (UNESCO/BPI)
Archiu:Falta imagen caps block 102 Inmaterial (alto).svg	“Hidrellez”, celebració de la primavera
	Be immaterial inscrit en 2017.
	Este element és compartit en TurquíaArchiu:Flag of Turquía.png
	Per a saludar el nou despertar de la naturalea, el 6 de maig de cada any se celebra l'arribada de la primavera en la festa anomenada “Hidrellez”. Este nom està format en els de “Hidir” i “Ilias”, protectors de la terra i l'aigua que, segons la creència popular, ajuden a les persones, famílies i comunitats que demanen la seua ajuda. En la celebració d'este event tenen lloc cerimònies i rituals vinculats a la naturalea, en vistes a impetrar per a l'any venidor el benestar, la fecunditat i la prosperitat de les famílies, aixina com la protecció dels cultius i el ganado. Els depositario d'este element del patrimoni cultural són tots els participants en la festa: famílies, chiquets, jóvens i adults, i cantants i ballarins. Profundament arraïlat en les comunitats interessades, el significat d'eixos rituals i cerimònies els infunde un sentiment de pertinença i identitat cultural, oferint-los aixina la possibilitat d'estretir les seues relacions. La viabilitat d'esta pràctica tradicional la garantisen les comunitats participant en la festa tots els anys. La complexa organisació d'events festius conexos a nivell local, regional i nacional permet conseguir una participació massiva de la població. Les comunitats estimen que esta pràctica és un component essencial de la seua identitat cultural. Les pràctiques i coneiximents vinculats a este element es transmeten en el sí de les famílies i entre els membres de les comunitats per mig de la comunicació oral, l'observació, la participació en els festejos i les representacions artístiques que tenen lloc en estos. (UNESCO/BPI)

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de la Humanitat en Macedònia del Nort.
• UNESCO Patrimoni de la Humanitat en Macedònia del Nort (en anglés)
• UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en Macedònia del Nort (en espanyol)