Yağlı güreş

Yağlı güreş

Yağlı güreş (AFI: /ˈjɑːlɯ ˈɟyrεʃ/) és una lluita tradicional i deport nacional turc. És comunament coneguda com a lluita en oli (a voltes com a lluita en greix) perque els lluitadors s'impregnen ells mateixos en oli d'oliva. Es relaciona en el Kurash uzbeco i el Köräş tataro.

Descripció

Els lluitadors, coneguts com pehlivan, que significa héroe, usen una classe de tires de cuiro d'coser a mà cridat kisbet (a voltes kispet), que tradicionalment estaven fets de pell de búfalo d'aigua, pero ara també de cuiro de becerro.

A diferència de la lluita olímpica, els combats de lluita en oli es poden guanyar conseguint un agarre eficaç del kisbet. Aixina, el pehlivan intenta controlar al seu rival passant el braç a través de l'últim kisbet. Guanyar per mig d'este moviment es diu paça kazık. Originalment, els combats no tenien cap duració fixa i podien prolongar-se durant un o dos dies, fins que un home podia establir la seua superioritat. Pero en 1975 es va fixar la duració en 40 minuts per al baspehlivan i 30 minuts per a la categoria pehlivan. Si no es determina cap guanyador, s'afigen atres 15 minuts de lluita, 10 minuts per a la categoria pehlivan, i a on es té en conte la puntuació per a determinar al vencedor.

El torneig anual de Kirkpinar, portat a terme en Edirne en la Tracia turca des de 1362, és la competició més antiga del món que se celebra sense interrupció. Este festival de lluita en oli va ser inscrit en 2010 en la Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Estos últims anys este estil de la lluita també ha aplegat a ser popular en atres països, com en els Països Baixos i en Japó.

Història

Les pintures més antigues de lluita es troben en el temple de Beni Hasan en Egipte. El deport de la lluita en oli data del 2650 a. C. en Egipte i Asiria. En l'Imperi otomà, els lluitadors deprenien este art en escoles especials cridades tekke, que no eren centres simplement atlètics, sino també centres espirituals, similars als que assistixen els lluitadors japonesos del sum, a on se'ls ensenya que l'home no és només matèria, sino també esperit. Perque la competició sense l'harmonia de la matèria i de l'esperit és perjudicial per a desenroll del bon caràcter, els lluitadors embadurnan d'oli al contrari abans del combat com a demostració d'equilibri i respecte mutu. Igualment, si un home més jove derrota a un més vell, besa la mà d'este últim. La lluita engrasada va ser introduïda als turcs pels seus veïns iranís, que la criden Pahlavani, que igualment la varen rebre de l'Índia, en a on és coneguda per molts noms, incloent Pehalwani.

Els combats són disputats en tots els llocs de Turquia durant tot l'any, pero al començ de l'estiu els lluitadors es reunixen en Kirkpinar per a disputar el torneig anual de lluita de tres dies de duració per a determinar quí serà el baspehlivan (principal héroe) de Turquia. Cada any, entorn 1000 lluitadors assistixen a este torneig. Els cronistes i els escritors otomans atesten que els jocs de Kirkpinar s'han portat a terme cada any des de 1362, convertint-se en la competició més antiga del món que se celebra sense interrupció. Solament al voltant de 70 voltes varen ser els jocs cancelats. Els combats s'han portat a terme allí des de 1924, a on varen ser traslladats despuix de la guerra balcànica. El lloc original estava a uns 35 quilómetros.

Kirkpinar, en les rodalies d'Edirne (la segona capital de l'imperi otomà fins a la caiguda de Constantinopla en 1453), va ser una volta el lloc a on es trobava el palau de caça d'estiu del sultà otomà.

Lluitadors famosos (Pehlivans)

• 1861-1886 Gaddar Kel Aliço "Calvo Desapiadat Alico" (naixcut 1845 - fallit 1922), campeó durant 26 anys, va deixar el deport despuix d'una derrota contra Koca Yusuf i es va convertir en l'entrenador de Adali Halil.

• 1887 Koca Yusuf de Sumnu/ aprenent de Aliço (naixcut Sumnu 1857, prop de Deliorman Bulgària - fallit 4 de juny de 1898) va derrotar en 1885 a Kel Aliço en el Kirkpinar d'Edirne i va conseguir la correja de l'or. Campeó durant 18 anys. Va derrotar a tots els campeons de lluita en Europa i va anar a Amèrica per a derrotar a Robert el campeó d'Amèrica, convertint-se en campeó universal de lluita en el 21 de maig de 1898. Finalment, en Chicago, Yusuf va derrotar ràpidament al famós Ed Lewis. Despuix d'això, es va pujar al ferry La Bourgogne per al viage de tornada a França. En Nova Escòcia es va colpejar en una atra nau i es va afonar, duent-se en si a 500 persones incloent al terrible turc. Els sobreviviente recorden a Yusuf actúando “com una béstia salvage.” En una daga en la mà, ell es va obrir camí a través de la flota esglayada que esperava per a pujar als pots salvavides. En el moment en que va alcançar els carrils, un pot completament carregat havia segut baixat ya. No fent cas dels crits de la tripulació, va botar en ell. El seu enorme pes, junt en la violència del bot, va bolcar el pot i va llançar a tots els seus passagers a l'mar. Yusuf, encara que bon nadador, va ser arrastrat cap a avall pel pes de la seua correja de l'or de 10 000 dólars i es va ofegar.
• 1888 Adalı Halil Pehlivan/ aprenent de Aliço (naixcut Kilise 1871 Köy, Grècia - fallit 1926 Edirne) va ser enterrat en el cementeri especial per a Pehlivan. Al principi del Kirkpinar d'Edirne, tots els lluitadors i funcionaris van al seu sepulcro per a efectuar una oració ceremonial.
• Yusuf Pehlivan de Geçkin
• 1914 Hergeleci İbrahim (naixcut 1848 en Islopol Razgrad - fallit 1915), malnomenat Hergeleci puix era amaestrador de cavalls salvages, va derrotar a Adali Halil en el Kirkpinar d'Edirne i va fer d'entrenador de Koca Yusuf. En París, França, va lluitar en Yusuf. El combat va ser interromput i mai es va terminar.
• Kara Murat del llogaret de Çömlek
• Molla İzzet de Silivri
• Nakkaş Eyüp de Çatalca (naixcut en el llogaret de Kestanelik prop de Catalca) va ser malnomenat Nakkas (miniaturista) perque tenia molt cuidat mentres lluitava, aixina que es dia comunament que el seu estil era el d'un miniaturista.
• Yenici Mehmet
• Mahmut de Kızılcık (naixcut Kizilcik 1878 prop de Dobruca, en Romania - fallit Eskisehir 1931, Turquia). En acabant de que la fama en lluita d'oli per ser campeó en el Kirkpinar Edirne, va anar a París a on va permanéixer sense ser derrotat despuix de 27 combats de lluita. La seua fama es va estendre al voltant del món i Kizilcikli Mahmut va guanyar tots els combatess de lluita en que va lluitar en els EE. UU. en els anys 1908, 1909, 1919 i 1922. La seua llegendària força encara es recorda en Romania.
• Mehmet de Kurtdere (Naixcut 1864 en Deliorman, Bulgària) - fallit 1939 Balikesir, Turquia) va lluitar en tots els lluitadors famosos del seu temps i era molt famós. Va viajar a França, a Gran Bretanya, als Països Baixos i als EE. UU. pero mai va ser derrotat. *Çolak Mümin Molla (naixcut 1873 en Kavala, Grècia - fallit 1915) va aplegar a ser famós en acabant de que derrotara a Adali Halil. Existixen històries no confirmades sobre este héroe del Kirkpinar d'Edirne. Mumin va ser cridat Colak per faltar-li un braç (o tindre-ho paralisat).
• Suyolcu Mehmet.
• Benli Badullah. Primer campeó de l'era de la República turca, en 1924.

En la cultura popular

El personage fictici Hakan de la popular saga de videojocs Street Fighter és un pehlivan i campeó nacional turc que té el Yagli com a estil de lluita, el seu rival del mateix videojoc és E. Fonda qui a la seua volta és un campeó de Sum de Japó.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Yağlı güreş.
• Plantilla:Cita episodi