Anex:Patrimoni de la Humanitat en Irlanda

Bens culturals i naturals

Irlanda conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:

	Brú na Bóinne - Conjunt arqueològic de la vall del Boyne
	Be cultural inscrit en 1993.
	Localisació: Comtat de Meath
	Zona de protecció: 770 ha. Zona de respecte: 2560 ha.
	Els tres llocs prehistòrics principals del conjunt de Brú na Bóinne –Newgrange, Knowth i Dowth– es troben a uns 50 quilómetros al nort de Dublín, en la vora septentrional del riu Boyne. Per les seues dimensions i calitat, constituïxen l'eixemple més important de conjunt prehistòric megalític d'Europa, dotat d'un gran número de monuments en funcions socials, econòmiques, religioses i funeràries. (UNESCO/BPI)^[1]

	Skellig Michael
	Be cultural inscrit en 1996.
	Localisació: Comtat de Kerry
	Zona de protecció: 22 ha.
	Encaramallat en les abruptes ales de l'illot rocós de Skellig Michael, a uns dèu quilómetros de la costa sudoccidental d'Irlanda, s'empina un conjunt d'edificis monásticos l'orige dels quals es remonta provablement al sigle VII. Testic de l'extremada exigència de la fe religiosa dels primers cristians irlandesos, Skellig Michael es troba en un estat de conservació excepcional, ya que el seu aïllament no va propiciar fins fa poc l'afluència de visitants. (UNESCO/BPI)^[2]

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Irlanda.
*Brú na Bóinne - Conjunt arqueològic de la vall del Boyne.

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Irlanda, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 8 d'abril de 2010,^[3] ha presentat els següents llocs:

	El Burren Ben natural Propost en 2010
	Ciutat històrica de Dublín Ben cultural Propost en 2010
Erro al crear miniatura:	*Els Céide Fields i els boglands* del noroest de Maig Ben cultural** Propost en 2010
Archiu:Dún Aonghusa 19 Aibreán 2009.JPG	Forts de pedra occidentals Ben cultural Propost en 2010
Archiu:Clonmacnois viewed from river.jpg	Ciutat monástica de Clonmacnoise i el seu paisage cultural Ben cultural Propost en 2010
Archiu:Glendalough10.jpg	Llocs monásticos del primerenc medieval Ben cultural Propost en 2010
Archiu:Collinaditara.jpg	Reals llocs d'Irlanda: Cashel, Dún Ailinne, Tossal de Uisneach, el complex de Rathcroghan i el complex de Tara Ben cultural Propost en 2010

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.

Image	Nom	Any	Tipo	Descripció
Archiu:Lakes of Killarney.JPG	Parc nacional de Killarney	1992–2010	N	El parc nacional d'uns 100 km² està junt a la ciutat de Killarney i inclou els tres llac Lough Leane, Muckross Lake i Upper Lake, que conformen un total de 22 km² del parc. Des de 1982, el parc nacional és una Reserva de la Biosfera de la UNESCO.
Archiu:Clara Bog Walkway.jpg	Clara Bog	1992–2010	N	La reserva natural de Clara Bog ho formen unes turberas a l'est de Tullamore; Va ser guardonada per la convenció Ramsar guardonada de chapulls. Es va decidir que l'integritat del pantà havia segut danyada per l'extracció de turba i la seua candidatura va ser retirada.

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Irlanda té dos elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial:

Archiu:UilleannPipes.jpg	Uilleann pipes, la música de la gaita irlandesa
	Be immaterial inscrit en 2017.
	Localisació:
	En la pràctica musical denominada “uilleann piping” s'utilisa una gaita de colze (“uilleann”, en gaèlic), també cridada gaita d'unió o irlandesa, per a tocar melodies tradicionals. Entre els depositario i practicants d'este element del patrimoni cultural, figuren persones de tot lo món i totes les edats. Esta música constituïx un mig de socialisació important, infunde un sentiment de fonda raigambre cultural i crea una vinculació en el passat. Els coneiximents i competències musicals pertinents es transmeten en métodos ancestrals i moderns, i en la salvaguardia de la pràctica pròpiament dita eixercita un paper primordial les activitats l'associació de gaiteros “Na Píobairí Uilleann”. (UNESCO/BPI)^[4]

Archiu:Séamus Callanan and Aidan Harte.jpg	Hurling
	Be immaterial inscrit en 2018.
	Localisació:
	El “hurling”, denominat “camogie” en la seua variant femenina, és un joc de cancha en el que s'enfronten dos equips. Este element del patrimoni cultural, l'antiguetat del qual es remonta a 2.000 anys arrere, està molt present en la mitologia irlandesa, especialment en la saga èpica de “Cú Chulainn”. Practicat en tota l'illa d'Irlanda –principalment en les zones agràries més fèrtils– i en l'estranger, este joc tenia lloc al principi a camp ras i el número dels seus jugadors no estava llimitat. Hui en dia, els equips de categoria sénior estan composts per 15 jugadors que s'enfronten en una cancha perfectament delimitada, blandiendo “hurleys” –bastons de fusta semblats als usats en l'hockey, pero en l'extrem opost al puny en forma de pala¬– per a espentar una pilota menuda, cridada “sliotar”, en l'objectiu d'introduir-la en la fique adversària. Els jugadors (hurlers) i jugadores (camógs) són els principals depositaris i practicants d'este element del patrimoni cultural que es considera part intrínseca de la cultura irlandesa i eixercita un important paper com a impulsor de la salut, el benestar, l'integració social i l'esperit d'equip. Les tècniques d'este joc es transmeten actualment por intermedio de entrenaments i trobades que tenen lloc en centres docents i clubs deportius. Dos organisacions d'aficionats, l'Associació Atlètica Gaèlica i l'Associació “Camogie”, complixen una funció essencial en la conservació de l'element i en la transmissió de les competències i valors inherents al mateix. (UNESCO/BPI)^[5]