Anar al contingut

Cashel

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cashel
Ruïnes migevals sobre la "Roca de Cashel".

Cashel (en idioma irlandés, Caiseal Mumhan, que significa "fortalea de Munster") és un poble del comtat de Tipperary, en la zona central de la República d'Irlanda, coneguda principalment per la Roca de Cashel, una fortalea migeval situada en una elevació del terreny a les afores del poble. Cashel va ser durant un temps la capital del migeval i gaèlic regne de Munster.

És la sèu d'un arzobispado catòlic (encara que la catedral es troba en Thurles) i d'un bisbat anglicà, el bisbe del qual és també bisbe d'Ossory i residix en Kilkenny. La població de Cashel era de 2.936 en 1996.[1]

Història

La "Roca de Cashel", a la que el poble deu la seua existència, és una elevació natural del terreny, de roca calcàrea, que s'eleva abruptament sobre el terreny fèrtil conegut com Golden Val. El cim d'esta elevació està ocupada per un grup d'edificacions, hui en ruïnes, en un important valor històric i artístic. Encara que actualment la població de la vila no aplega a les 3.000 persones, durant l'Edat Mija va ser un important centre comercial, polític i religiós.

Cashel es va transformar en la capital de Munster al voltant del IV, quan Corc, de la dinastia Eóganachta, va erigir un fort en la Roca, i la Carta de Drets indica que en Cashel es cobraven els tributs dels seus súbdits. Posteriorment, en el V, es creu que Sant Patricio va batejar al tercer rei de Cashel, Óengus (o Angus) Mac Nad Froích encara que potser el batisme anara realisat per Palladio. En l'any 977 Brian Boru, de la dinastia Dál gCais, va usurpar el tro de Munster i va anar el primer rei no Eóghanacht en ocupar el tro en més de cinc sigles. En 1101 el seu net, el rei Muirchertach Ua Briain, donó el terreny i les possessions de Cashel al Bisbat de Limerick, lo que al mateix temps suponia evitar que caigueren en mans dels MacCarthys, la branca principal de la dinastia Eóganachta. Els bisbes varen instalar una coneguda escola en Cashel, des de la que enviaven bisbes a diversos llocs del continent, en especial a Ratisbona en Alemània.

En el Sínodo de Cashel de 1172 els bisbes irlandesos varen decidir acceptar la sobirania d'Enrique II d'Anglaterra sobre Irlanda, en la llínea de lo establit pel Papa Alejandro III. En 1647, durant les Guerres confederadas d'Irlanda, Cashel va ser saquejada i destruïda per les tropes parlamentàries angleses dirigides per Murrough O'Brien. Més de 1000 catòlics irlandesos, entre soldats, clercs i civils, es varen refugiar en la Roca, i varen ser massacrats durant els enfrontaments posteriors. Posteriorment, els edificis de la Roca de Cashel varen quedar abandonats i varen entrar en un periodo d'oblit i ruïna, fins a ser rehabilitats recentment com a atractiu turístic.

Atractius turístics

La Roca de Cashel és un dels atractius turístics més coneguts i visitats d'Irlanda. Este monument conté una torre circular i la Capella Cormac, abdós del XII; una catedral del XIII, a la que s'unix la casa-torre arzobispal del XV, i una casa per al cor, també del XV. Ademés dels monuments de la Roca de Cashel, el poble conté atres atractius turístics, que inclouen l'Abadia de Hore, la Biblioteca Bolton o la Catedral de Sant Joan, que va substituir a la catedral situada en la Roca en el XVIII.

El centre d'Informació Turística de Cashel, situat en Main Street, oferix una maqueta de la ciutat entorn a 1640, aixina com informació i presentacions multimèdia en distintes llengües


Cashel també és conegut pel formage blau del mateix nom, que en l'actualitat es produïx en Fethard, un poble a uns 16 km de Cashel.

Transport

Cashel es troba molt pròxim a la M8, que comunica a Dublín en Cork, ciutats en les que es conecta per mig d'autobusos regulars de Bus Eireann. De fet, Cashel solia ser un conegut embut circulatori per als automòvils, fins que es va construir l'actual carretera que evita travessar-la.

Referències

  1. ↑ «Cashel Town Council - Cashel Town». Archivat des d'el original, el 16 de juny de 2009. Consultat el 2009.

Enllaços externs

Commons


Referències