Anar al contingut

Comtat de Kerry

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Panorama from Torc Mountain (2) - geograph.org.uk - 777017.jpg
Comtat de Kerry


El comtat de Kerry (en irlandés: Contae Ciarraí) es troba en el suroest d'Irlanda, en la província de Munster.

Li'l coneix informalment com El Regne (The Kingdom). Ocupa una extensió de 4746 km². La capital és Tralee.

El comtat és famós per una ruta anomenada "Ring of Kerry" (l'anell de Kerry), en la península de Iveragh, a on es poden contemplar alguns dels més bells paisages de l'illa. També són molt pintorescs i coneguts els de la península de Dingle, a on es va rodar la película La filla de Ryan. La península de Beara, més al sur, està compartida en el comtat de Cork.

El comtat també és sèu d'un dels equips de fútbol gaèlic més importants del país. El comtat llimita en el comtat de Limerick (este) i el comtat de Cork (surest). Població: 139 616 (2006). Les ciutats més importants del comtat són:

Archiu:Irland parknasilla ring of kerry.jpg
Paisage del Ring of Kerry.

Història

[editar | editar còdic]

Kerry (en irlandés: Ciarraí o més antigüament, Ciarraighe) significa "poble de Ciar", que va anar el nom de la tribu pre-gaèlica que va viure en part de l'actual província. El llegendari fundador de la tribu era Ciar, fill de Fergus mac Róich.[1] En irlandés antic, "Ciar" significa "negre" o "marró obscur" i la paraula continua sent utilisada en irlandés modern com a adjectiu per a descriure la tez obscura.[2] El sufix "raighe" significa "persones" o "tribu", per lo que es troba en varis llocs en -ry en el seu nom en tota Irlanda, com per eixemple, Osry—Osraighe que significaria "la tribu del cérvol". El renom del comtat és «The Kingdom» ("El Regne").[3]

Sigle XX

[editar | editar còdic]

Per a l'any 1911, Kerry era un lloc majestuós i en molta misèria. Lo majestuós provenia del paisage local en una varietat d'animals salvages i un paisage que sorgia en fondo del oceà Atlàntic en una série de penínsules. Estes penínsules i illes que la conformen són el punt més a l'oest de tota Europa, que ademés contenen una herència única de ruïnes eclesiàstiques, remanentes arqueològics i folcklore popular que atrau als turistes. Per una atra part, la misèria i la pobrea eren part de l'existència en el comtat, en una vida campestre en rodalies a les costes que en reiterades ocasions va produir l'emigració massiva per la hambruna local, en busca d'alimentació bàsica.[4]

L'escala d'emigració del comtat marca que l'història de Kerry del sigle XX és de persones que ya no vivien allí. D'acort als censos, Kerry va tindre la major taxa anual d'emigració en vint anys fins a 1911. Segons el cens de 1841, Kerry tenia 295 000 habitants, pero per a 1911 registrava unes 160 000 persones. Inclús en el cens anterior de 1901, la població s'havia reduït en 6000 habitants, i continuaria descendint durant gran part del sigle XX. Molts dels que varen emigrar de Kerry varen terminar en Estats Units i Anglaterra.[4]

Els habitants de Kerry generalment partien des de les estacions de trens que esguitaven el comtat. En 1853, Killarney estava conectat en la llínea principal de Dublín-Cork i per a 1911 les llínees de ferrocarrils passaven per Dingle, Cahirciveen i Kenmare. Per això, la vida de Kerry va ser modificada radicalment. En l'aument del número de turistes que aplegaven a la regió es varen desenrollar hotels en Caragh Lake, Parknasilla, Waterville i atres llocs.[4]

Geografia

[editar | editar còdic]
Archiu:Dingle North West (stevefe) 2.jpg
Noroest de la baïa de Dingle.


Kerry és un comtat marítim, al suroest de la província de Munster. Al nort està delimitat pel riu Shannon, que ho separa del comtat de Clare, a l'est llimita en el comtat de Limerick i en el comtat de Cork, este últim també ho llimita al sur i, finalment, a l'oest en l'oceà Atlàntic.[5]

La major llongitut del noroest al suroest és de 107 quilómetros (67 milles) i el seu ample major d'est a oest és de 88 quilómetros (55 milles). Kerry té una superfície d'1 189 787 hectàrees (32 802 d'aigua), o 5.7 % de la superfície total d'Irlanda.[5]

En la seua secció de la costa atlàntica, és predominantment dominada per la negror i els sols rocosos, en les baïes de Tralee, de Dingle, Ballinskelligs i Kenmare.Les principals capçaleres de nort a sur són Kerry Head, Brandon Head, Slea Head, Bray Head i Bolus Head. Les illes més grans són Valentia i el grup d'Illes Blasket. La major part de la superfície és ombrós i montanyós, pero també hi ha molt paisage romàntic.[5]

Els cims principals són la Carrantuohill en 1039 metros d'altitut, en el centre dels Macgillicuddy's Reeks, que formen part de les montanyes més elevades d'Irlanda. El mont Brandon i el Mangerton. Sobre els llac, són numerosos pero menuts i cap dels rius té massa llongitut.[5]

Existixen 6 083 persones que parlen l'irlandés en el Comtat de Kerry, en 4 978 natius que parlen el gaèlic de Kerry. Això sense contar les 1 105 persones que acodixen a les quatre gaelscoil (escoles gaèliques de nivell primari) i a les dos gaelcholáiste (de nivell secundari) en Kerry.[6]

Vore també: Idioma irlandés i Gaeltacht

Religió

[editar | editar còdic]

En el comtat de Kerry, l'institució més important és l'Iglésia catòlica, sent un dels treinta y dos comtats d'Irlanda a on els catòlics en 1911 representen més del 95 % de la població: açò equivalia a 155 000 persones catòliques, 3623 membres de l'Iglésia d'Irlanda, 251 metodistas, 249 presbiterianos, 26 judeus i 67 membres de vàries religions.[4]

Ciutats i pobles

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. T J Barrington, Discovering Kerry, its History Heritage and toponymy, Dublin, 1976.
  2. Gearrfhoclóir Gaeilge-Béarla, Dublin, 1981.
  3. Mary Tossell.History, geography, facts about County Kerry (en anglés) Ancestry. Consultat el 23 de maig de 2012.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 What was Kerry like in the early 20th century? (en anglés), The National Archives of Ireland. Consultat el 19 d'abril de 2014.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 History of Ireland (en anglés) Archiu de Ireland and her people. Consultat el 19 d'abril de 2014.
  6. Estadístiques 2010-2011 de Gaèlic (en gaélico irlandés) Gaelscoileanna, 2011. Consultat el 9 de giner de 2012.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]