Clonmacnoise

Clonmacnoise

Vista del conjunt des del riu.

Clonmacnoise és una abadia i conjunt monàstic paleocristiano situat a la vora del Riu Shannon, en el Comtat de Offaly, Irlanda. El seu nom en gaèlic irlandés és Cluain Mhic Nóis ("Prat dels Fills de Nós"). La població important més propenca és Athlone, 25 km al nort. El lloc fa frontera en tres províncies (Connacht, Munster i Leinster) i es troba en el Eiscir Riada, un esker (sistema de tossals d'arena estratificada i grava, d'orige glaciar) que travessa els pantans centrals d'Irlanda.

Història

Clonmacnoise va ser fundat per Sant Ciarán en 545 d. C. El sant va tindre una visió i va buscar durant anys el lloc adequat per al futur emplaçament de l'abadia. Finalment, junt en huit companyers, va trobar el lloc i també a Diarmait (o Diarmuid) Mac Cerbaill, qui li va ajudar a construir el primer edifici, una chicoteta iglésia de fusta. Diarmait es convertiria en 565 en el primer Gran Rei d'Irlanda cristià, i l'últim en seguir el ritual pagà d'entronisació en la tossal de Tara. Sant Ciarán va morir un any despuix afligit de febra groga i sense haver vist cóm es completava la seua obra.

Construccions de Clonmacnoise

El Temple Finghín és una iglésia romànica del XII en una torre circular irlandesa de 17 m d'altura que, segons el Chronicon Scotorum (una crònica escrita de fets ocorreguts en Irlanda des dels seus primers temps fins a 1135), va ser finalisada en 1124 per Turlough O'Connor, rei de Connacht, i Gilla Christ Ua Maoileoin, abad de Clonmacnoise. En 1135 un raig va fer caure la part superior de la torre, que va ser reconstruïda més vesprada. Es creu que la mampostería derribada per la tormenta va ser amprada més vesprada en la construcció del Temple Finghín.

El Temple Connor data del XI i va ser usat per l'Iglésia d'Irlanda fins al XVIII. Actualment és una iglésia protestant i es manté tancada al públic. Atres iglésies en el recint són el Temple Kelly, el Temple Melaghlin (any 1200), el Temple Dowling (XI), el Temple Hurpan (el més recent, del XVII) i el Temple Ciarán. Este últim és l'iglésia més chicoteta de Clonmacnoise (medix només 2,8 x 3, 8 m) i la tradició afirma que conté la tomba de Sant Ciarán.

Pel contrari, l'anomenada Catedral de Clonmacnoise és la més gran de les iglésies del lloc. Va ser construïda en 909 per Flann Sinna, Rei d'Irlanda, i l'abad Colmán. L'entrada oest és una adició posterior de 1180, aixina com l'entrada nort, que data de mitan del XV i és d'estil gòtic. Rory O'Connor (Ruaidrí Ua Conchobair), l'últim dels Grans Reis d'Irlanda, va ser enterrat prop del altar en 1198.

En Clonmacnoise existixen també dos altes creus cèltiques, cridades Creu del Sur (ornamental) i Creu de les Escritures. La Creu de les Escritures medix 4 metros d'altura i va ser esculpida a partir d'un únic bloc d'arenisca cap a l'any 900. És una de les creus cèltiques més bellamente treballades d'Irlanda i revist un interés especial pels seus inscripcions, que constituïxen una pregària dedicada als hacedores de la creu (i de la Catedral), Flann i Colmán. La superfície de la creu està dividida en panels, mostrant escenes que inclouen la Crucifixió, el Juí Final i Crist en la Tomba.

La Pedra del Fada

Prop de Clonmacnoise existixen numeroses roques de pedra calcàrea, una de les quals rep el nom de Pedra del Fada o Pedra del Cavaller. Presenta en la seua superfície numerosos gravats en motius de caràcter divers: orificis cóncaus, creus, dagues i inclús un parell de peus humans. És un eixemple de petrosomatoglifo (image d'una part del cos humà o animal incisa en la roca), art molt comú en els restants arqueològics d'orige cèltic des de l'era megalítica fins als primers temps migevals. Es creu que els peus esculpidos poden estar relacionats en els ritos d'investidura dels cacics celtes. En el jaciment del fort de Dunadd en Escòcia, antic lloc de coronació dels reis gaèlics del regne de Dál Riata, es troba un peu esculpido molt similar.

Enllaços externs

• Blog Erin go brach

</noinclude>