Anar al contingut

Investidura

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Miniatura d'una investidura sacerdotal feta per Paulus Schönebner.

La investidura[1] era l'entrega simbòlica del ben concedit pel senyor feudal a el seu vassall. Es feya entregant terra, despuix una espasa i per últim un document de reconeiximent feudal.

Per mig de l'homenage i l'investidura s'establia un contracte que imponia diverses obligacions recíproques entre vassall i el seu senyor, tot això va ser pròpia de l'Edat Mija en el periodo del Feudalisme.


Història

Este terme es pren pel dret d'investir o per l'acció mateixa d'investir. Equival algunes voltes a la mateixa possessió, com es veu en moltes de les lleis dels llombarts.

En matèria feudal, el terme investidura es pren algunes voltes pel títul primitiu de concessió d'un feu o per l'acte pel qual un senyor invist d'ell a un vassall. El nom investidura es deriva del llatí vestire, vestir o revestir.

Antigament, les investidura eren acompanyades de certes senyals exteriors o simbòliques per a expressar la translació que es feya de la propietat o possessió d'una persona a una atra. Estos símbols eren fixos i determinats per les lleis o per l'ús i a este efecte se servien de les mateixes coses entre casi totes les nacions. Per lo comú, tenien estes la major relació possible en les coses de les quals es volia fer entrega. Aixina és que per a l'investidura d'un camp es donava una gleva o péntol d'herba d'uns quatre dits.

Es conferia també l'investidura per festucam seu per baculum et virgam, és dir, per l'entrega d'un menut bastó cridat festuca. S'amprava igualment com un símbol de tradició un gavinet o una espasa per a indicar el poder que es conferia o transmetia al nou propietari de canviar, destruir, tallar, variar i en una paraula, fer en la nova possessió tot quant jujara a propòsit o convenient. En alguns casos se servien ademés d'atres objectes per a conferir certes investidura, com posar un anell en el dit, entregar una moneda, una pedra o una atra cosa.

Els sobirans solien conferir l'investidura d'una província o govern per vexillum, que era com es dia, és dir, entregant a l'agraciat una bandera. Els objectes que havien servit per a conferir les investidura se solien guardar en molt conte i en l'objecte de que no pogueren servir per a uns atres, s'acostumava a inutilisar-los, tallant-los o partint-los pel mig. La fòrmula en que es conferien antigament les investidura dels beneficis eclesiàstics variava segons les dignidades: al canonge se li investia entregant-li el llibre a l'abad el bàcul al bisbe el bàcul i l'anell.

Sobre lo concessió de les investidura eclesiàstiques per senyors seculars es varen promoure algun temps les més acaloradas disputes, que finalment es varen tallar desprenent-se estos d'un dret que no els corresponia.[2]


Tipos

Presidencial

Plantilla:Extracto


Parlamentària

En Espanya, l'investidura parlamentària és l'acte parlamentari en virtut del com el Congrés dels Diputats reconeix i accepta un nou president del Govern d'Espanya. Segons la Constitució espanyola de 1978, el candidat a president és designat pel Rei d'Espanya, en el refrende del President del Congrés, despuix de consultar als grups polítics presents en el Congrés dels Diputats que és la cambra baixa de les Corts Generals. L'investidura està regulada en l'Artícul 99 de la Constitució.

Despuix de cada renovació del Congrés dels Diputats, i en els demés supòsits constitucionals en que aixina procedixca, el Rei, prèvia consulta en els representants designats pels grups polítics en representació parlamentària, i a través del president del congrés, propondrà un candidat a la presidència del govern. Este candidat expondrà el seu programa i serà votat pel Congrés dels Diputats, que deu obtindre majoria absoluta en la primera votació, i si no l'obté, es repetirà la votació 48 hores despuix, obtenint per a la seua aprovació majoria simple. Si tampoc obtinguera el respal, el Rei presentaria atres candidats i es realisaria una atra exposició de programa, despuix de la qual cosa es realisaria una atra votació. Si no s'obté eixe respal, s'aniran presentant successivament més candidats. Si en el determini de 2 mesos des de la primera votació, cap candidatura obtinguera el respal necessari, es convocaran de nou eleccions.

L'acte d'investidura és, en qualsevol cas, solemne, preceptiu i de caràcter legitimador. No obstant un debat d'investidura no és preceptiu. Adolfo Suárez va conseguir la seua investidura en 1979 despuix d'expondre el seu programa de govern i el Congrés dels Diputats votar-ho afirmativamente. Pero no es va permetre la participació dels grups de l'oposició per a realisar un debat sobre el contingut d'eixe programa.


Universitària

Erro al crear miniatura:
Investidura d'un doctor en l'Universitat de Birmingham.

En algunes universitats, els graus acadèmics de doctor o mestre s'otorguen en cerimònia d'investidura, a on al candidat se li invist en els elements propis de la dignitat, com la muceta, la toga, l'anell o els llibres.[3]

En algunes carreres, com Enfermeria, l'investidura s'otorga als estudiants que han complit part dels seus estudis, per la qual cosa entren a cursos clínics en els quals usaran l'uniforme clínic corresponent.[4] També, en atres carreres, es procedix a l'investidura quan existix una titulació intermija en un grau menor.[5]


Religiosa

Plantilla:ExtractoAtres religions també celebren investidura. L'Iglésia Catòlica conte entre el seu sacraments l'ordenació sacerdotal, que bàsicament és l'investidura dels seminaristes en l'hàbit sacerdotal i la pren dels vots respectius.[6] Atres cerimònies similars s'observen en l'Iglésia Anglicana, algunes iglésies protestants i ortodox.


Investidura com a concepte llegal

En el constitucionalisme chilé, la "investidura regular" és un requisit de validea (o existència) dels actes emanats d'una autoritat pública, a tenor de lo senyalat en el art. 7 incís primer de la Constitució d'eixe país, que establix la regla de dret públic:

Els òrguens de l'Estat actuen válidamente prèvia investidura regular dels seus integrants, dins de la seua competència i en la forma que prescriga la llei.
Art. 7 inc. 1º Constitució Política de la República de Chile

En investidura ací es referix al nomenament i instalació de l'autoritat per mig dels procediments establits en el Dret, lo que implica necessàriament revisar el procés que du des de la creació o vacancia del càrrec fins que la persona haja segut nomenada i passe a eixercir la seua funció, ya siga elecció popular, nomenament per autoritat superior o concurs (oposició).[7]


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Diccionario histórico enciclopédico, 1830
  3. ↑ Editorial, protocolo org (2003-08-03). «Acto de investidura La investidura de Doctores Cuándo...» (en español). Protocolo y Etiqueta. Consultat el 2023-08-07.
  4. ↑ «Ceremonias de investidura de estudiantes de Enfermería» (en es-cl). Universidad Central de Chile. Consultat el 2023-08-07.
  5. ↑ «100 estudiantes del CFTA recibieron certificaciones intermedias e investidura». CFT Estatal de Antofagasta (2022-06-08). Consultat el 2023-08-07.
  6. ↑ Pou, Rafael (2020). Ordenación Sacerdotal, Madrid: Legionarios de Cristo.
  7. ↑ Meza Lopehandia, Matías(2014).«Concepto de investidura del artículo 7° de la Constitución Política de la República».Biblioteca del Congreso Nacional.

Enllaços externs