Anex:Patrimoni de la Humanitat en Albània
| Archiu:Flag of caps block 0 .svg | 
|
Albània conta actualment en dos llocs culturals declarats Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, un de mixt compartit en Macedònia del Nort, ademés d'un natural, compartit en atres països europeus.[1] Ademés té un ben cultural immaterial en la Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.[2]
Bens culturals i naturals
[editar | editar còdic]Albània conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:
|
Butrinto |
| Be cultural inscrit en 1992, extensió en 1999 i modificació menor en 2007. | |
| Localisació: Vlorë | |
| Zona de protecció: 8591 ha. | |
Habitat des de temps prehistòrics, el lloc de Butrinto va ser successivament colónia grega, ciutat romana i sèu d'un bisbat. Despuix d'un periodo de prosperitat baix la dominació de Bizancio i una breu ocupació de Venècia, la ciutat va ser abandonada a fins de l'Edat Mija per la formació de terres pantanosas en les seues afores. Hui en dia, és un lloc arqueològic a on es poden contemplar ruïnes representatives de de cada una de les etapes de la seua història. (UNESCO/BPI)[3]
|
| Archiu:House in gjirokastra.jpg | Centres històrics de Gjirokastra i Berat |
| Be cultural inscrit en 2005, extensió en 2008. | |
| Localisació: Gjirokastër / Berat | |
| Zona de protecció: 59 ha. Zona de respecte: 136 ha. | |
Situada en la vall del riu Drinos, al sur d'Albània, l'històrica ciutat de Gjirokastra és un dels rars eixemples de ciutat otomana en bon estat de conservació. Construïda per latifundistes, Gjirokastra està estructurada entorn a l'antiga ciutadella del sigle XIII i la seua arquitectura es caracterisa la seua cases torretes denominades en turc kullë (“torre”). Típica ciutat balcànica, Gjirokastra posseïx notables eixemples d'este tipo de cases la construcció de les quals es remonta al sigle XVII, si ben algunes de les més sofisticades daten de principis del sigle XIX. Una kullë típica consta d'una planta baixa elevada sobre el sol, un primer pis per a viure en hivern i un segon per a l'época estival. La decoració interior és molt ornamentada i comprén pintures en motius florals, sobretot en les estàncies destinades als hostes. Gjirokastra conta també en un bazar, una mesquita i dos iglésies del sigle XVIII. (UNESCO/BPI)[4]
|
| Archiu:Edersee Buchenwald 08.jpg | Hayedos primaris dels Cárpatos i atres regions d'Europa |
| Be natural inscrit en 2007, extensió en 2011 i 2017. | |
Este ben és compartit en 'Plantilla:GER, class=notpageimage noviewer|border|link=|20px Austria, class=notpageimage noviewer|border|link=|20px Bélgica, Plantilla:BUL, Plantilla:CRO, Erro al crear miniatura: ITA, class=notpageimage noviewer|border|link=|20px Polonia, Plantilla:ROM, Plantilla:SVK, Plantilla:SLO,  Espanya
i border|link=|20px Ucrania | |
| Localisació: Comtat de Kukës / Comtat de Elbasan | |
| Zona de protecció: 58.353,04 ha. Zona de respecte: 191.413,09 ha. | |
Esta extensió transfronterizo del ben Patrimoni Mundial dels Hayedos Primaris dels Cárpatos i Antics Boscs de Hayedos d'Alemània (Alemània, Eslovàquia i Ucrània) comprén 12 països. Des del fi de l'última Edat de Gèl, els hayedos europeus es varen escampar des d'uns pocs refugis aïllats en els Alps, els Cárpatos, el Mediterràneu i els Pirineus per un curt periodo d'uns pocs mils d'anys en un processos que encara perdura. Esta exitosa expansió està relacionada en la flexibilitat dels arbres i la tolerància a diferents condicions climàtiques, geogràfiques i físiques. (UNESCO/BPI)[5]
| |
| Múltiples ubicacions: Lumi i gashit i Rrajca (en Albània). |
.svg&action=edit&redlink=1){kind=link}
| Archiu:Izvori na Crn Drim Maj 2015.jpg | El Patrimoni cultural i natural de la regió de Ohrid |
| Be mixto inscrit en 2019. | |
| Localisació: Comtat de Korçë | |
| Zona de protecció: 11.378,6 ha. Zona de respecte: 15.944,4 ha. | |
En 1979 es va inscriure en la Llista del Patrimoni Mundial el lloc format per la ribera del llac Ohrid situada en Macedònia del Nort, aixina com la ciutat d'este mateix nom i la regió circumdant. En l'extensió de 2019, el lloc comprén la ribera del llac situada en Albània, compresa la chicoteta península nort-occidental de Lin i la franja ribereña que s'estén des d'ella fins a la frontera macedónica. Esta península alberga els vestigis d'una capella cristiana fundada a mitan del sigle VI. Prop de la vora albanesa hi ha tres zones, situades en aigües d'escassa profunditat, en les que queden restants de vivendes llacustres prehistòriques sobre pilotes. Excepcional en el pla geològic, el llac Ohrid alberga numeroses espècies endèmiques de vegetals i animals aquàtics que daten de l'Era Terciaria. (UNESCO/BPI)[6]
|
| Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Albània. *Centres històrics de Gjirokastra i Berat **Hayedos primaris d'Europa, compartit en atres països europeus |
Llista indicativa
[editar | editar còdic]L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Albània, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 22 de maig de 2017,[7] ha presentat els següents llocs:
| Archiu:Selca e Poshtme Tombs2-3.jpg | Les tombes de la Basse Selca
Be cultural Propost en 1996 |
| Archiu:Amfiteatr rzymski w Durrës 1.jpg | L'amfiteatre de Durrës
Be cultural Propost en 1996 |
| Archiu:Apollonia shqiperie. caps block 61 | L'antiga ciutat d'Apolonia
Be cultural
|
| Archiu:Castle of Bashtovë.jpg | Castell de Bashtova
Be cultural Propost en 2017 |
Patrimoni cultural immaterial
[editar | editar còdic]Actualment Albània té els següents elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial:
| Archiu:A traditional male folk group from Skrapar. caps block 70 | l'isopolifonía popular albanesa |
| Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2005).[8] | |
| Archiu:Falta imagen caps block 77 Inmaterial (alto).svg | La xhubleta, coneiximents tradicionals, artesania i formes d'utilisació |
| Be immaterial inscrit en 2022.[9] | |
La xhubleta és una penyora artesanal que visten les dònes i chiquetes de les terres altes del nort d'Albània, caracterisada per la seua forma de campana ondulada. Generalment negra, en colorits motius brodats, el seu procés d'elaboració consistix en preparar el shajak (feltre teixit), tallar-ho, coser i brodar figures simbòliques. La xhubleta s'utilisava antigament en la vida quotidiana des de la pubertat, indicant l'estatus social i econòmic de la portadora. No obstant, el seu us i producció ha anat disminuint en les últimes décades per raons sociopolítiques i econòmiques. Les noves polítiques establides pel sistema socialiste en la década de 1960 varen alterar els patrons culturals tradicionals, lo que va supondre canvis en la vida quotidiana de les comunitats de montanya i en l'us i la producció de la xhubleta. Com les dònes tenien que treballar en les cooperatives agrícoles socialistes, la penyora va deixar de ser pràctica per a la vida quotidiana. Ademés, la colectivización estatal va provocar la falta de matèries primeres per a la seua producció. Hui en dia, poques dònes posseïxen el coneiximent de tot el procés, i la transmissió tradicional basada en la família és escassa. No obstant, la penyora ha mantingut el seu significat social i espiritual i seguix considerant-se partix integrant de l'identitat serrana. (UNESCO/BPI)
|
.svg){kind=link}
Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Albània». UNESCO Culture Sector. Consultat el 20 de novembre de 2019.
- ↑ «Albània - Informació sobre el Patrimoni Cultural Immaterial» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 18 de giner de 2013.
- ↑ «Butrinto». UNESCO Culture Sector. Consultat el 29 de decembre de 2012.
- ↑ «Centres històrics de Gjirokastra i Berat». UNESCO Culture Sector. Consultat el 29 de decembre de 2012.
- ↑ «Hayedos primaris dels Cárpatos i atres regions d'Europa». UNESCO Culture Sector. Consultat el 8 de juliol de 2017.
- ↑ «Patrimoni natural i cultural de la regió de Ohrid». UNESCO Culture Sector. Consultat el 20 de novembre de 2019.
- ↑ Llista indicativa d'Albània
- ↑ «La isopolifonía popular albanesa» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 29 de decembre de 2012.
- ↑ «La xhubleta, coneiximents tradicionals, artesania i formes d'utilisació» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 14 de giner de 2023.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de la Humanitat en Albània.- UNESCO Patrimoni de la Humanitat en Albània (en anglés)
- UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en Albània (en espanyol)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Patrimonio de la Humanidad en Albania» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.