Gjirokastra
Gjirokastra (Plantilla:Lang-sq o Gjirokastër AFI: [ɟiɾoˈkastəɾ], en griego: Αργυρόκαστρο, Argirókastro Plantilla:Lang-it i Plantilla:Lang-tr) és la ciutat principal i capital del comtat i districte homònims, en el sur d'Albània.
La ciutat de Gjirokastra va ser el breçol d'alguns dels albanés més célebres de l'història, com el líder comuniste Enver Hoxha o l'escritor albanés més universal, Ismail Kadare. Per un atre costat el caixco antic de la ciutat va ser declarada Ciutat-museu durant l'época socialista. En 2005, l'Unesco va declarar la ciutat-museu de Gjirokastra Patrimoni de la Humanitat com un «rar eixemple de poble otomà ben conservat i construït per terratinents». En 2008, es va unir a esta denominació el centre històric de Berat.[1]
Història
[editar | editar còdic]Gjirokastra és una antiga ciutat que el seu solar té traces d'haver segut poblat des d'a lo manco el I La ciutat com tal va ser fundada provablement cap a el XII al voltant d'una fortalea ubicada en el Mali i Gjëre. Baix domini bizantino es va convertir en un important centre comercial conegut com Argyropolis ("Ciutat d'argent", grec: Αργυρόπολις) o Argyrokastron ("Castell d'argent", grec: Αργυρόκαστρον). En posterioritat va formar part del Despotado de Epiro, estat successor del Imperi bizantí despuix de la dissolució d'est en la Quarta Creuada.
La primera menció escrita de la ciutat data de 1336. En 1417 va passar a mans del Imperi otomà, que la va retindre en el seu poder durant casi cinc sigles. En el XIX Ali Pasha, un governador albanés dotat de gran autonomia va reforçar el burc i va manar construir un aqüeducte de 10 km de llongitut per a abastir d'aigua la fortalea. Este aqüeducte va ser destruït en 1932. A finals de el XIX Gjirokastra va ser un important centre de resistència a la dominació turca. L'Assamblea de Gjirokastra de 1880 es considera com un de les fites de l'independència albanesa.
Habitada per una població majoritària d'ètnia albanesa, pero en una forta presència de minories grega i arrumana, Gjirokastra ha segut una ciutat molt disputada a lo llarc de la primera mitat de el XX. Durant la primera guerra dels Balcans (1912-13), la ciutat va ser reclamada per part de Grècia, per la presència d'una important minoria grega en la zona. En 1914 Giorgos Christakis Zografos, antic ministre d'Exteriors grec, va declarar Gjirokastra com la capital d'un estat autònom denominat Epiro del Nort. No obstant, la vida d'este estat va ser efímera i va desaparéixer durant la Primera Guerra Mundial. Gjirokastra va ser ocupada per tropes franceses durant eixa guerra per a posteriorment ser tornada a l'estat albanés. Durant la Segona Guerra Mundial la ciutat va passar per mans italianes, gregues i alemanes, per a caure finalment baix control albanés definitiu des de 1944.
El règim comuniste de la posguerra va desenrollar la ciutat com un centre industrial i comercial. Va ser elevada a la condició de "ciutat-museu" pel seu estat de conservació i també per ser la localitat natal del líder comuniste Enver Hoxha que havia naixcut ací en 1908. La casa natal de Hoxha va ser convertida en museu i en un dels principals centres del cult a la personalitat del dictador.
Gjirokastra va sofrir numerosos problemes econòmics despuix de finalisar el domini comuniste en 1991. Va ser especialment afectada per l'estafa piramidal que va esclatar en 1997 que va desestabilisar política i econòmicament Albània. La ciutat es va convertir en un foc de la rebelió contra el govern de Sali Berisha i violentes protestes antigubernamentales varen tindre lloc en la mateixa forçant finalment la dimissió del president. Durant el caos que es va produir aquell any, el 16 de decembre de 1997 la casa de Hoxha va ser volada pels aires per un grup desconegut (presumiblement anticomunista) d'atacants.
Des de finals dels anys 1990 s'ha produït una revitalisació de l'economia albanesa, millorant en alguna cosa la situació de la ciutat. La població de Gjirokastra ha descendit en les últimes décades, degut principalment per l'emigració de la minoria grega cap a la veïna Grècia. No obstant esta minoria té encara una presència significativa i una gran influència cultural en l'actual Gjirokastra. L'estatus de la minoria grega en la regió ha segut causa de certes tensions entre els governs d'Albània i Grècia.
Geografia
[editar | editar còdic]Gjirokastër es troba al sur d'Albània, en la vall del riu Drin, que s'eixampla ací fins a la planura de Dropull. Els barris més antics de la ciutat s'assenten en les empinades ales del Mali i Gjerë ("La montanya ampla"), a elevació de fins a 480 m sobre el nivell de l'mar. Els districtes més nous s'estenen cap a avall fins a les chicotetes zones comercials en la ribera, a 190 m sobre el nivell de l'mar. Varis menuts rieres fluïxen per la ciutat de suroest a noreste, desembocant en el Drin, baix de Gjirokastër. Durant les fortes pluges, creixen considerablement i ocasionalment es desborden. Els boscs són escassos en les afores. l'agricultura i la ganaderia es practiquen parcialment en la planura fluvial.
Gjirokastra llimita en Tepelenë al noroest, Libohovë al surest i Lazarat al sur. El creuament fronteriç en Grècia en Kakavija està a sol 36 quilómetros. La carretera que creua el pas de Muzina cap a Saranda discorre a pocs quilómetros al surest de la ciutat.
Cultura i patrimoni de la ciutat
[editar | editar còdic]
Gjirokastra és també coneguda com la "Ciutat de les pedres", ya que la major part de les teulades de les cases antigues estan cobertes de pedres, una traça distintiva de l'arquitectura local. Gjirokastra és una de les ciutats en les que millor s'ha conservat l'arquitectura típica dels Balcans, d'influència otomana. Atres eixemples destacats d'esta arquitectura són la ciutat macedonia d'Ohrid o Berat, en l'Albània central.
Esta va ser la raó per la que en 2005 l'Unesco va incloure Gjirokastra en la Llista del Patrimoni de la Humanitat. Les raons aduïdes per l'organisació internacional per a esta distinció varen ser la de considerar Gjirokastra com «un testimoni excepcional d'una duradora i casi desapareguda societat i estil de vida, influenciada per la cultura i tradició del islam durant el periodo otomà». També va considerar l'Unesco que el centre històric de Gjirokastra era «un rar eixemple d'un ben conservat poble otomà, construït per grans propietaris terratinents, al voltant d'una ciutadella de el XIII. L'arquitectura es caracterisa per la construcció d'un tipo de cases torres (cridades kule), de les que Gjirokastra mostra molt notables eixemples».
Els edificis més típics de la ciutat són els kules, un tipo de casa-torre d'orige turc i característic de la regió dels Balcans. Este tipo d'edifici, va alcançar la seua madurea en el XVII. En Gjirokastra es troben ademés alguns eixemples de kules més elaborats que daten de principis de el XIX.
Els kules posseïxen una base molt alta, una planta baixa que solia utilisar-se en hivern i que contava en esclafidors i una segona planta per a l'estiu, dotada de balcons, finestres i recoberta de fusta. Els interiors solen estar ricament decorats en motius florals pintats, especialment en les zones reservades a la recepció d'invitats. Més de 200 cases estan protegides actualment en la ciutat com "monuments culturals".
Els comunistes varen declarar el caixco antic de la ciutat vella com "ciutat-museu" degut principalment a que era la ciutat natal d'Enver Hoxha, lo que la va posar baix un estatus de protecció especial ya durant dit règim. Això va permetre que es respectara l'arquitectura tradicional i no s'acometeren les característiques construccions modernes de vivendes de tipo soviètic típiques de dit periodo. No obstant eixe estatus de protecció no ha evitat que moltes cases antigues es vingueren avall per falta de contes i manteniment. Poc a poc s'està millorant en el manteniment de l'arquitectura tradicional de la ciutat.
Al marge de les mostres d'esta arquitectura tradicional Gjirokastra conte com a edificis significatius com la fortalea, el bazar, una mesquita de el XVIII i dos iglésies del mateix periodo.
La Ciutadella domina la ciutat i la vall. Està obert als visitants i conté un museu militar en recort de la resistència comunista davant els invasores alemans en la Segona Guerra Mundial. Ademés d'artilleria capturada als alemans posseïx un avió de la Força Aérea Americana capturat durant la Guerra Freda. La ciutadella es remonta a el XVIII i va ser construïda per órdens de Gjin Bue Shpata, un líder tribal local. A lo llarc dels sigles XIX i XX va sofrir vàries adició, per part dels governs d'Alí Pasha Tepelene i el rei Zog I d'Albània. Actualment posseïx cinc torres, una torre del rellonge, una iglésia, fonts, estables i més instalacions. La partix nort del castell va ser convertida en presó pel govern del rei Zog i va tindre tancats presoners polítics durant el règim comuniste.
Gjirokastra posseïx aixina mateix un vell bazar construït originalment en el XVII, pero que va ser reconstruït en el XIX despuix d'un incendi. En 1997 es varen produir importants danys en el bazar durant el tumult popular havent-se restaurat de nou en l'actualitat.
Cada cinc anys se celebra en Gjirokastra el Festival Nacional de Música Folklórica en el que participen grups musicals d'Albània i dels territoris veïns en població albanesa. Gjirokastra posseïx una universitat, en la que algunes carreres s'impartixen també en llengua grega.
Economia
[editar | editar còdic]
Gjirokastër és principalment un centre comercial en algunes indústries, en particular la producció d'aliments, cuiro i textils. Recentment, s'ha construït en la ciutat un mercat agrícola regional que comercialisa comestibles de producció local. Donat el potencial del sur d'Albània per a suministrar productes orgànics i la seua relació en els seus homòlecs grecs de la propenca ciutat d'Ioannina, és provable que el mercat es dedique a l'agricultura orgànica en el futur. No obstant, el registre de marques i la comercialisació de dits productes disten actualment dels estàndarts europeus.. La Cambra de comerç de la ciutat, creada en 1988, promou el comerç en les zones fronterices gregues.[2] Com a part del respal financer de Grècia a Albània, les Forces Armades Helèniques varen construir un hospital en la ciutat.
En els últims anys, s'estan reconstruint moltes cases tradicionals i s'està atraent als propietaris per a que retornen, revitalisant aixina el turisme com una font potencial d'ingressos per a l'economia local.[3]No obstant, algunes cases continuen degradant-se per falta d'inversió, abandó o renovacions inadequades, ya que els artesans locals no formen part d'estos proyectes. En 2010, despuix de la crisis econòmica grega , la ciutat va ser una de les primeres zones d'Albània en sofrir, ya que molts emigrants albanesos en Grècia s'estan quedant sense ocupació i, per lo tant, estan retornant a casa.
Infraestructura
[editar | editar còdic][[Archiu:Gjirokast%___caps_block_18___%ABr - Saranda - Flickr - ImogenX.jpg|thumb|230px|Carretera de montanya SH78 prop del pas de Muzina que conecta en la costa]]
Gjirokastër està comunicada per l'autopista SH4, que la conecta en Tepelenë en el nort i en la regió de Dropull i la frontera grega a 30 km (19 milles) al sur.
Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
- Fejzi Alizoti (1874-1945), economiste, polític i primer ministre d'Albània
- Çerçiz Topulli (1880-1915), activiste militar del Renaixença
- Eqrem Libohova (1882-1948), política, dos voltes primera ministra d'Albània i diplomàtica
- Omer Nishani (1887-1954), polític
- Rexheb Beqiri (1901-1995), com a Bava Rexheb, líder mundial de l'orde Bektashi
- Bedri Spahiu (1908-1998), tinent general i polític
- Haki Toska (1920-1994), polític
- Reiz Malile (1924-2003), diplomàtic i polític
- Foto Çami (* 1925), polític
- Xhanfise Keko (1928-2007), director de cine
- Nedin Hoxha (* 1934), polític i ministre
- Vangjel Dule (* 1968), polític
- Arben Ahmetaj (* 1969), polític
- Aida Shtino (* 1970), periodiste d'investigació i presentadora de televisió
- Kliton Bozgo (* 1971), futbolista
- Altin Haxhi (* 1975), futbolista
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Historic Centres of Berat and Gjirokastra». UNESCO Culture Sector. Consultat el 29 de decembre de 2012.
- ↑ Taylor & Francis Group (2004). Europa World Year, Book 1, Londres; New York. ISBN 978-1-85743-254-1.
- ↑ «One man's fight to preserve Albània's traditions». BBC. Consultat el 25 Octubre 2013.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gjirokastra.- Sitie web de Gjirokastra
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gjirokastra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.