Anex:Patrimoni de la Humanitat en Lituània

Archiu:Flag of caps block 0 .svg

Archiu:Flag of Lithuania.svg

Bens culturals i naturals

Lituània conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:

Archiu:Vilnius St Anns church.jpg	Centre històric de Vilna
	Be cultural inscrit en 1994, modificació menor en 2012.
	Localisació: Província de Vilna
	Zona de protecció: 352 ha. Zona de respecte: 1912 ha.
	Capital del Gran Ducado de Lituània des del sigle XIII fins a finals de el XVIII, Vilna va tindre una gran influència en el desenroll cultural i arquitectònic d'una gran part d'Europa Oriental. Pese a les invasions i destrucció de que va ser víctima, la ciutat ha conservat un impressionant conjunt d'edificis gòtics, renaixentistes, barrocs i neoclàssics, aixina com el seu traçat medieval i el paisage natural circumdant. (UNESCO/BPI)
Archiu:Pilkosios kopos1.jpg	Istme de Curlandia
	Be cultural inscrit en 2000.
	Este ben és compartit en Rusiaborder|link=|20px Rusia
	Localisació: Província de Klaipėdona
	Zona de protecció: 33.021 ha.
	L'ocupació humana d'esta estreta península de dunes d'arena –de 98 km. de llarc i 0,4 a 4 km d'ample– data dels temps prehistòrics. Somés als continus embats del vent i les ones, l'istme deu el seu estat de conservació actual als denodados esforços realisats pels seus habitants per a contrarrestar l'erosió. Esta llabor incessant l'ilustren els continus proyectes d'estabilisació i repoblament forestal que es porten a terme. (UNESCO/BPI)
Archiu:Lithuania Kierniów mounds2.jpg	Lloc arqueològic de Kernavė (Reserva cultural de Kernavė)
	Be cultural inscrit en 2004.
	Localisació: Província de Vilna
	Zona de protecció: 194 ha. Zona de respecte: 2455 ha.
	El lloc arqueològic de Kernavė es troba en la part oriental de Lituània, a uns 35 quilómetros al noroest de Vilna, i constituïx un testimoni excepcional dels assentaments humans en la regió a lo llarc d'un periodo de dèu mil anys. Emplaçat en la vall del riu Neris, este lloc està integrat per un conjunt de vestigis arqueològics, històrics i culturals, entre els que figuren: la ciutat de Kernavė, una série de fortificacions, varis assentaments no fortificados, diversos centres funeraris i atres monuments arqueològics la datació dels quals va del Paleolític fins a l'Edat Mija. El lloc s'estén per una superfície de 194,5 hectàrees i conserva chafades de poblaments molt antics, aixina com els restants de cinc tossals fortificadas que formaven part d'un sistema de defensa d'envergadura excepcional. Kernavė va ser una ciutat feudal de gran importància en l'Edat Mija i va seguir sent escenari d'activitats fins a l'época moderna, a pesar de que va ser destruïda per l'Orde Teutónica a finals del sigle XIV. (UNESCO/BPI)
Archiu:Gireišiai. Struvės punktas. Takas. caps block 26	Arc Geodèsic de Struve
	Be cultural inscrit en 2005.
	Este ben és compartit en Plantilla:BLR, Plantilla:EST, Plantilla:FIN, Plantilla:LAT, Plantilla:MOL, Noruegaborder|link=|20px Noruega, Rusiaborder|link=|20px Rusia, Plantilla:SWE i Ucraniaborder|link=|20px Ucrania
	Localisació: Província de Panevėžys/Província de Vilna
	L'arc geodèsic de Struve és un conjunt de triangulacions que s'estén per dèu països, a lo llarc de 2.820 km, des de Hammerfest (Noruega) fins a la Mar Negra. Compost pels punts de la triangulació realisada entre 1816 i 1855 per l'astrònom Friedrich Georg Wilhelm Struve, este arc va permetre realisar la primera medició precisa d'un llarc segment del meridiano terrestre. Esta triangulació va contribuir a definir i medir la forma exacta de la Terra i va eixercitar un paper important en la bestreta de les ciències geològiques i la realisació de mapes topogràfics precisos. És una mostra extraordinària de la colaboració científica entre sabio de distints països, aixina com un eixemple de cooperació entre varis monarques europeus en pro del progrés científic. L'arc primigeni estava constituït per 258 triànguls i 265 punts fixos principals. El lloc inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial comprén 34 dels punts fixos originals senyalats per mijos diferents: perforació en roques, creus de ferro, túmulos i obeliscs. (UNESCO/BPI)

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Lituània. Arc geodèsic de Struve - Siti compartit en Bielorússia, Estònia, Finlàndia, Letònia, Noruega, Moldàvia, Rússia, Suècia i Ucrània.

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Lituània, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 10 de giner de 2017, ha presentat els següents llocs:

Archiu:Trakai-Troki.jpg	Parc nacional històric de Trakai Ben mixto Propost en 2003
	Kaunas 1919-1939: la capital inspirada pel moviment modern Ben cultural Propost en 2003

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.

Image	Nom	Any	Tipo	Descripció
Archiu:Zervynos, sodyba. caps block 57	Poble de Zervynos	1993-2003	K

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Lituània té 3 elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial:

Archiu:Falta imagen caps block 58 Inmaterial (alto).svg	Les celebracions de les vores i danses bàltics
	Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2003).
	Este element és compartit en Plantilla:EST i Plantilla:LAT

Archiu:Colina de las Cruces, Lituania, 2012-08-09, caps block 65 21. caps block 66	La creació i el simbolisme de les creus
	Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2001).

Archiu:Lithuanian folklore performance.jpg	Els sutartinės, vores lituanes a vàries veus
	Be immaterial inscrit en 2009.
	Els sutartinės (expressió derivada de la paraula sutarti, que vol dir concordar) són vores polifòniques del nordest de Lituània interpretats per dònes. Les melodies de les vores són senzilles, en cinc altures tonals, i la seua lletra comprén dos parts distintes: un text principal significatiu i un estribillo que pot tindre paraules de circumstància. Hi ha uns quaranta estils i formes diferents d'interpretar els sutartinės. Els seus modos d'interpretació principals són: en segones paraleles en dos cantores; en cànon estricte en tres cantores, que entonen junts dos frases de la melodia a intervals escalonats; i, per últim, en dos grups de cantores en els que el cantor principal de cada grup interpreta el text principal, al temps el primer grup canta el estribillo, ans que el segon grup ho repetixca. Els texts poètics aborden múltiples temes relacionats en el treball, les festes del calendari, els casament, la família, les guerres i diversos acontenyiments històrics o de la vida diària. La coreografia és senzilla i els moviments són acompasados, i inclús extremadament sobris en molts casos: els cantants evolucionen en círcul o en forma d'estrela, agarrant-se pels braços i colpejant el sol en els peus. Els sutartinės s'interpreten en circumstàncies solemnes, aixina com en festes, concerts i reunions socials. La seua interpretació contribuïx a promoure l'aprofitament compartit de valors culturals i conferix un sentiment d'identitat cultural, continuïtat i autoestima. Els sutartinės solen ser interpretats principalment per dònes, encara que els hòmens eixecuten una versió instrumental en zampoñas, trompes, trompetes llargues de fusta, flautes i sistros. (UNESCO/BPI)

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de la Humanitat en Lituània.
• UNESCO Patrimoni de la Humanitat en Lituània (en anglés)
• UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en Lituània (en espanyol)