Istme de Curlandia
El istme de Curlandia (Plantilla:Lang-lt; en ruso: Куршская коса; Plantilla:Lang-pl; en alemán: Kurische Nehrung; Plantilla:Lang-lv) és un estret istme d'arena de forma curva que separa el llac de Curlandia del mar Bàltica.
Geografia
[editar | editar còdic]l'istme s'estretix des de la península de Sambia en el sur cap al nort acabant en la ciutat lituana de Klaipėdona. La seua llongitut total és de 98 km, dels que 52 pertanyen a Lituània, mentres que el restant són territori del óblast de Kaliningrado en Rússia. El seu esgambi va des dels 400 m prop del poble de Lesnoye en Rússia fins als 3800 metros en Lituània, al nort de Nida.
Història
[editar | editar còdic]
Segons la mitologia bàltica, l'istme va ser format per una chica molt forta cridada Neringa que estava jugant en la plaja. Este personage apareix en atres mits o llegendes (en alguns com una dòna jove vigorosa, sent una versió femenina similar al mit grec d'Heracles).
Geològicament l'istme es va formar fa 5000 anys. Des de l'any 800 fins a 1016 va ser l'ubicació de Kaup, un gran centre comercial pagà que encara no ha segut excavat. Els Cavallers teutónicos varen ocupar la zona en el XIII, construint castells en Memel (1252), Neuhausen (1283) i Rossitten (1372).
En el XVI va donar començ un nou periodo de formació de dunes. Els processos de tala, deforestación, cultius, pastures i construcció de barcos per al lloc de Königsberg varen promoure l'alvanç de les dunes, que varen enterrar pobles sancers. Alarmat per estos problemes, el govern del regne de Prusia va començar esforços de reforestació a gran escala a partir de 1825. Gràcies a estes iniciatives, gran part de l'istme està cobert de boscs. En el XIX, l'Istme de Curlandia estava habitat sobretot per Curonios (Kursenieki), convivint en minories germanes en el sur i lituanes en el nort. La població curonia va acabar sent assimilada; en l'actualitat és pràcticament inexistent des d'inclús abans de 1945, quan l'istme s'havia convertit en una zona totalment alemana des del punt de vista ètnicPlantilla:Fact Fins a el XX, la major part de la població de la zona vivia de la peixca. La població germana va ser expulsada despuix de la Segona Guerra Mundial.
Des de 2002 fins a 2005, moviments ecologistes tant en el Óblast de Kaliningrado [1] com en Lituània [2] han elevat les seues protestes contra els plans de Lukoil per a explotar el camp petrolífer D6 en aigües territorials russes a 22,5 km de les costes de l'Istme, per les greus conseqüències per a l'entorn i el turisme (un recurs vital de la zona) en cas d'un derrame de petròleu. Estes preocupacions no varen trobar eco en el govern rus, encara que sí en el de Lituània, ya que el camp estaria només uns quatre quilómetros de les aigües territorials lituanes i les corrents oceàniques durien les taques de petròleu a les costes lituanes en cas d'escape. No obstant, l'oposició a l'explotació del pou D6 va trobar poc respal internacional i es va obrir una plataforma en 2005.
Estat actual
[editar | editar còdic]
Despuix de la desaparició de l'Unió Soviètica el turisme va començar a florir sobretot en turistes alemans. Entre totes les ciutats destaca Nida per la seua importància turística.
En l'Istme de Curlandia es poden trobar les dunes d'arena mòvils més altes de tota Europa. L'altura mija de les dunes és 35 metros, encara que algunes alcancen els 60.
La major població de l'Istme és Nida, en Lituània, un popular destí turístic, freqüentat majorment per turistes lituans i alemans. Les plages s'ubiquen en la costa nort de l'Istme. Tant la zona russa com la lituana han segut protegides com parcs nacionals..
Les poblacions de l'Istme (de nort a sur) són:
Les primeres sis poblacions estan en el costat lituà, mentres les atres tres en el rus. La part russa de l'Istme pertany al districte de Zelenogradsk dins del Óblast de Kaliningrado, mentres que la lituana es dividix entre Klaipėdona i Neringa.
Una única carretera creua l'Istme en tota la seua llongitut. En l'àrea russa aplega fins a Zelenogradsk, mentres que en la part lituana alcança Smiltynė. L'Istme no té conexió en la terra ferma lituana. Hi ha comunicació via ferries entre Smiltynė, en l'Istme i la ciutat portuària de Klaipėdona.
Des de l'any 2000, l'Istme ha entrat a formar part del Patrimoni de la Humanitat en Europa de l'UNESCO baixe el criteri "V" (eixemple sobreixent d'assentament humà tradicional, us de la terra o us de la mar que és representatiu d'una cultura [...], o interacció humana en l'entorn especialment quan s'ha tornat vunerable baix l'impacte d'un canvi irreversible).
Vore també
[editar | editar còdic]
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Hening Sietz: Kurische Nehrung entdecken und erleben (Istme de Curlandia, descobrir i experimentar). Edition Temmen, Bremen 2007. 352 pàgines. ISBN 978-3-86108-413-6. (Fullet informatiu)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Istme de Curlandia.- Ficha de l'Unesco
- Parc nacional de Kuršių Nerija (en Lituània) [3] archivat en Wayback Machine.
- National Park Kurshskaya Kosa (en Rússia)
- Estació biològica de Rybachy, Acadèmia de ciències de Rússia
- Curonian Spit at Fondo de protecció del patrimoni natural
- Este artícul conté una traducció derivada de «Istmo de Curlandia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.