Porta Nigra
.jpg){kind=link}
La Porta Nigra (en llatí Porta negra) és una porta monumental construïda en l'época del Imperi romà que formava part de les fortificacions de la ciutat de Tréveris. És part del Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco des de 1986.[1]
És el monument emblemàtic de la ciutat de Tréveris, una de les més antigues d'Alemània. Els habitants la criden en general simplement per l'abreujament Porta. En l'actualitat, la torre que ha sobrevixcut és quadrada i té una altura d'al voltant de 30 metros.
Història
[editar | editar còdic]Esta porta monumental va ser construïda cap a l'any 180 com a entrada septentrional de la ciutat de Augusta Treverorum al país del Trévires, o siga Tréveris. El seu nom procedix del color obscur de la pedra, deguda a la pàtina dels anys: està certificat que es remonta fins a l'Edat Mija.
La porta va ser construïda en grans blocs de pedra arenisca i no es va utilisar morter en la seua construcció. Es diu que el disseny sense morter va ser una tècnica defensiva adicional per a fer que l'estructura fora més resistent als atacs
El monge bizantino Simeón es va instalar en el monument com cenobita cap a l'any 1028. Despuix de la seua mort en 1035, va ser canonizado i es va construir un santuari en el seu honor, en lo que la Porta Nigra es va convertir en una iglésia doble; per a això es varen adequar dos santuaris superposts que el seu àbsit es pot vore encara hui.
En 1802, Napoleón Bonaparte va fer destruir l'iglésia i el santuari. En 1804, al seu pas per Tréveris, decidix eliminar també les atres adició, lo que permet restaurar l'aspecte de la construcció romana.
En 1986, la Porta Nigra, aixina com atres monuments romans que es conserven en Tréveris i en la regió, s'inscriu en la llista de Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, dins del conjunt denominat Monuments romans de Tréveris (Porta Nigra, amfiteatre, basílica de Constantino, Barbarathermen, pont romà de Tréveris, termes imperials i columna de Igel), catedral de Tréveris i iglésia de La nostra Senyora de Tréveris.[1]
Presència en la cultura i numismàtica
[editar | editar còdic]La Porta Nigra ha segut destacada en diverses ocasions com a símbol cultural i històric d'Alemània. Va aparéixer representada en sagells postals alemans en tres ocasions: en 1940, durant la Segona Guerra Mundial; en 1947, en l'etapa de reconstrucció posterior al conflicte, i en 1984, en motiu del bimilenario de la fundació de la ciutat de Tréveris, reforçant la seua associació en el llegat romà de la regió.
En l'àmbit numismàtic, la Porta Nigra va ser seleccionada per a figurar en la moneda commemorativa de 2 euros emesa en 2017, dedicada a l'estat federal de Renania-Palatinado. Esta moneda va succeir a la de 2016, que representava al Palau Zwinger en Dresde, com a part d'una série que destaca els principals monuments dels estats alemans. La seua inclusió en esta série reforça la seua importància com a emblema històric i turístic no solament de Tréveris, sino de tota Alemània.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Roman Monuments, Cathedral of St Peter and Church of Our Lady in Trier». UNESCO Culture Sector. Consultat el 5 de giner de 2013.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Porta Nigra.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Porta Nigra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Categories per revisar
- Arquitectura d'Alemània del sigle II
- Bens individuals inscrits Patrimoni de la Humanitat en Alemània (Monuments de Tréveris)
- Portes romanes
- Arquitectura de l'Antiga Roma en Alemània
- Edificis i estructures terminades en el sigle II
- Patrimoni de l'Humanitat