El Amfiteatre de Tréveris és un amfiteatre romà del I prop de les Termes Imperials de Tréveris, Alemània. Es trobava en les vores de la ciutat romana d'Augusta Treverorum, insertat en part en la montanya. Construït al voltant de l'any 100, va ser millorat i ricament decorat durant els sigles següents. Se situa en l'extrem occidental de l'Alemània actual, en la ciutat de Tréveris, colónia romana important en la defensa contra els bàrbars. Escenari de lluites de gladiadors i de competicions d'animals.

Amfiteatre de Tréveris

Constituïx una arena elíptica i l'estructura de les grades estava formada per arcades, i rodejada per una muralla alta. L'arena media 75 metros de llarc per 50 d'ample i tenia cabuda para entre 25.000 i 30.000 espectadors, lo que fa que estiga entre els majors amfiteatres romans conservats. Les grades estan constituïdes per tres rencs de vintiquatre files d'espectadors. En l'interior de la paret, hi ha excavats 14 chicotets locals, provablement per a les gàbies dels animals. Baixe l'arena, s'estenia un sòtol a on es trobava la maquinària que encarregava els ascensors, la pujada o la pendent dels replanells. El sòtol, hui retirat, és accessible.

Les entrades principals septentrional i meridional eren portes triumfals en triple pas. En els sigles IV i V, l'amfiteatre va servir al mateix temps de porta a la ciutat degut a que l'entrada septentrional se situava en l'interior de la ciutat, i l'entrada meridional en l'exterior de la paret del recint urbà.

En el V, els habitants de Tréveris usaven l'amfiteatre com a refugi durant els freqüents atacs dels pobles germànics. Hui en dia se celebren en l'amfiteatre, entre atres coses, concerts i el festival romà Brot & Spiele en simulació de batalles de gladiadors.

En 1986, l'amfiteatre, aixina com atres monuments romans que es conserven en Tréveris i en la regió, s'inscriu en la llista de Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, dins del conjunt denominat Monuments romans de Tréveris (Porta Nigra, amfiteatre, basílica de Constantino, Barbarathermen, pont romà de Tréveris, termes imperials i columna de Igel), catedral de Tréveris i iglésia de La nostra Senyora de Tréveris.[1]

Referències

  1. ↑ «Roman Monuments, Cathedral of St Peter and Church of Our Lady in Trier». UNESCO Culture Sector. Consultat el 5 de giner de 2013.

Enllaços externs

Commons


Referències