Catedral de Tréveris

La Catedral de Sant Pedro de Tréveris (en alemà, Dom St. Peter zu Trier) és una catedral catòlica baixe la advocación de sant Pedro de la ciutat de Tréveris, en Renania-Palatinado (Alemània). És la sèu del bisbe catòlic de Tréveris.

Característiques

Es considera l'iglésia més antiga d'Alemània. L'actual catedral incorpora els restants d'una antiga iglésia de el IV. L'edifici és notable pel seu extremadament llarga vida que comprén periodos diferents, cada u dels quals va aportar algun element al seu disseny, inclós el centre de la capella principal que està realisada en rajola romà colocat baix la direcció de santa Elena, lo que dona com resultat una catedral construïda poc a poc a través d'afegitons de diferents époques, en lloc de successives reconstrucció. Les seues dimensions, 112,5 per 41 metros, fan d'ella l'estructura eclesiàstica més gran de Tréveris. Té forma de basílica en triple nau, dos cors, transepto i sèt torres.

En 1986, va ser declarada com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, dins del conjunt denominat Monuments romans de Tréveris (Porta Nigra, amfiteatre, basílica de Constantino, Barbarathermen, pont romà de Tréveris, termes imperials i columna de Igel), catedral de Tréveris i iglésia de La nostra Senyora de Tréveris.^[1]

Història

L'estructura s'alça sobre els fonaments d'edificis romans d'Augusta Treverorum. Segons les fonts medievals, Elena, mare del emperador Constantino (la futura santa Elena), donó la seua casa en la ciutat romana d'Augusta Treverorum a Agricio, el bisbe de Tréveris. Excavacions arqueològiques varen revelar la presència baixe la catedral de cases habitades, una de les quals té un sostre pintat que ha segut restaurat; el fresca es troba hui en dia en el museu episcopal. En 310-329, el bisbe Agricio va fer construir una primera basílica, els restants de la qual estan baix les oficines d'informació (Dom information) en l'exterior de la catedral. El bisbe Maximino de Tréveris (329-346) va coordinar la construcció del major conjunt d'estructures eclesiàstiques d'Occident fòra de Roma: sobre un pla de planta baixa, quatre voltes major que la superfície de l'actual catedral, es varen construir res menys que quatre basílicas, un batisteri i edificacions anexes; els quatre braços de la creu varen formar el núcleu de la present estructura. A partir de 340 s'erigix l'edifici quadrangular les parets del qual formen el núcleu de l'actual catedral.

L'estructura de el IV va quedar en ruïnes despuix del pas dels francs en la primera mitat de el V. El bisbe Nicetio (526-561) va fer reconstruir l'edifici quadrangular i una part de l'iglésia septentrional per arquitectes italians. Els normandos varen practicar pillage i varen danyar sériament l'edifici en 882. Baixe el bisbe Egberto (977-993), la catedral va ser restaurada novament. Va fer cobrir les dos columnes septentrionals de la travessia del transepto per pilars cruciformes.

Baixe l'arquebisbe Poppo von Badenberg i els seus successors, l'iglésia episcopal, les criptes i la frontera oest es varen renovar. El front occidental en cinc seccions simètriques seguix sent típica de l'arquitectura romànica baixe els emperadors salios. El cor de l'extrem occidental, en el seu semicilindro absidal expressat en la frontera exterior, es va acabar en 1196. Este cor i la seua cripta són acollits dins del mur este de l'edifici quadrangular. La catedral està dotada d'un conjunt de voltes. L'interior és de tres naus romàniques en volta gòtica.

Entre 1235 i 1270, es va construir l'iglésia de La nostra Senyora sobre l'emplaçament de l'antiga basílica meridional que és arrasada. El claustre data també d'este periodo. l'arquebisbe Balduino (1307-1354) va fer elevar les dos torres este de la catedral. En 1515, és la torre suroest la que es sobreeleva.

Al final de la guerra dels Trenta Anys entre 1664 i 1668, l'arquebisbe Caspar von der Leyen va restaurar l'interior del cor occidental en estil barroc. Entre 1687 i 1699 Johann Hugo von Orsbeck va fer construir el front de la capella de la Sant Corfoll, preciosa relíquia de la catedral. Entre 1702 i 1708, es va afegir al cor una habitació consagrada prèviament per a albergar la relíquia.

Durant el XIX es varen portar a terme importants treballs de renovació en l'objecte de tornar a la catedral el seu aspecte medieval. En l'hivern de 1944-1945, la catedral, com el restant de la ciutat, va resultar sériament danyada durant els combats per a la pren de la ciutat per les tropes aliades. Entre 1960 i 1974, es varen realisar els últims treballs de restauració, en l'ordenació de l'altar conforme a la llitúrgia del Concilie Vaticà II. Este nou altar es va consagrar l'1 de maig de 1974, i la catedral va tornar a estar de servici.

Enterrament

Archiu:Vault Trierer Dom. caps block 5

Obra d'estuc barroca en la volta del cor de l'extrem occidental.

En l'interior es veuen magnífiques obres d'art, com la tomba de l'enviat papal Ivo (1144), la sepultura de l'arquebisbe Richard von Greifenclau (1531) o el relicario del cap de santa Elena en la cripta de la catedral.

Aixina mateix estan enterrats:

Referències

↑ «Roman Monuments, Cathedral of St Peter and Church of Our Lady in Trier». UNESCO Culture Sector. Consultat el 5 de giner de 2013.

Vore també

Enllaços externs

Este artícul conté una traducció derivada de «Cathedral of Trier» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Catedral de Tréveris.
Història (en inglés).
Fotografies (en inglés).

Referències

[1] «Roman Monuments, Cathedral of St Peter and Church of Our Lady in Trier». UNESCO Culture Sector. Consultat el 5 de giner de 2013.

[1]