Basílica de Constantino de Tréveris
.jpg){kind=link}
El Aula Palatina, Basílica de Constantino o Konstantinsbasilika en alemà, és una construcció de rajoles de planta rectangular, datada en l'any 310 i situada en la ciutat de Tréveris, Alemània. En orige eren un aula (o galeria coberta) romana i guarda la més extensa sala que haja aplegat als temps moderns des de l'Antiguetat clàssica. L'espai interior de l'edifici medix 67 m de llarc, 27'5 m d'ample (o siga 225×92 peus romans) i 30 metros d'altura. Presenta un gran àbsit semicircular, que albergava el tro de l'emperador romà.
En 1986, la basílica de Constantino, aixina com atres monuments romans que es conserven en Tréveris i en la regió, s'inscriu en la llista de Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, dins del conjunt denominat Monuments romans de Tréveris (Porta Nigra, amfiteatre, basílica de Constantino, Barbarathermen, pont romà de Tréveris, termes imperials i columna de Igel), catedral de Tréveris i iglésia de La nostra Senyora de Tréveris.[2]
Història
[editar | editar còdic]El aula, construïda a principis de el IV, servia com a saló del tro de Constantino I el Gran. Internament es va equipar en paraments de marbre, en casetes que albergaven efigies de marbre. Es calfaven el sol i les parets. El tamany i el lux dels seus edificis servien als romans per a demostrar la seua espenta.
És impossible datar en precisió la construcció de la basílica. Lo que és cert, és que es va construir en les pedres d'edificis més antics, i que no constituïa un edifici aïllat, sino que en l'época de l'Antiguetat tardana formava part del recint del palau imperial: els vestigis dels edificis adjacents es varen traure a la llum en els anys huitanta i són hui visibles.
L'aspecte actual de la basílica no recorda a l'arquitectura d'orige, ya que en aquella época els rajolas estaven coberts de lluïts. Alguns rastres d'estos lluïts d'orige aixina com algunes característiques antigues es varen conservar a l'altura dels vas.
La calefacció d'esta jagantesca part estava garantisada pel següent dispositiu: baix un sol doble que funciona com hipocausto es trobaven cinc calderes, d'a on s'elevava l'aire calent tant per convecció entre els dos sols com darrere del recobriment de marbre que revestia les parets. Aixina el sol no era l'única superfície que calfa. L'evacuació de l'aire calent s'efectuava per les obertures en part superior de l'edifici; de pas, calfava les parets, les quals servien en la pràctica de radiadors.
Despuix dels saquejos sofrits pels pobles germànics, l'edifici va ser casi destruït. El sostre provablement es va desfonar en l'Edat Mija; a partir de 1008 les parets es varen reconvertir plaça forta. En conseqüència, el complex va servir de residència principesca als arquebisbes de Tréveris. En el XII, l'àbsit va ser transformat en torre per a albergar a l'arquebisbe. Este aspecte va prevaldre fins a al voltant de l'any 1600.
En el XVII, el Aula Palatina va passar a ser utilisada com a palau, quan l'arquebisbe Lothar von Metternich va fer construir el seu palau principesco anex a la basílica a principis de el XVII. Per a això, la paret este va anar parcialment demolida i també el meridional, mentres que el restant es va integrar directament en el nou palau. En els periodos napoleònic i prusiano, el lloc va servir d'estage militar. El rei Federico Guillermo IV de Prusia va ordenar la seua reconstrucció, tornant a l'arquitectura romana original segons una reconstrucció de coronel Carl Schnitzler (1846-1856).
En 1856, va ser consagrada «per a l'eternitat» al cult protestant i des de llavors complix la funció de temple dedicat a Sant Salvador, encara que va seguir sent propietat de l'Estat Federat de Renania-Palatinado. A finals de el XIX, l'escultor Gustav Kaupert de Fráncfort va realisar cinc estàtues per a la basílica, representant a Jesucristo i els Evangelistes. D'estes estàtues només queden hui en dia els caps.
L'edifici va ardir per complet en 1944. La reconstrucció es va fer despuix de la guerra voluntàriament en molta prudència. Per a la reconstrucció, només les rajoles de paraments aparents es varen utilisar per als murs interiors, reconstruïts en un aire històric a el XIX.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ La plancha gravada per Matthäus Merian data de 1646 recorda singularment una taula gravada de Tréveris de 1548 inclosa en la Cosmographiæ Universalis de Sebastian Münster (títul: Situs & figura antiquissimæ & praecipuæ Medioniatricum civitatis Trevirensis), que es considera la primera vista de conjunt autèntica de Tréveris. Sent cert que el dibuix de Merian és més precís que l'el gravat, se li escapen les modificacions introduïdes en els edificis entre 1548 i 1646 (per eixemple, sobre la basílica de Constantino). Compare's en el gravat de l'edició llatina de la Cosmographiæ Universalis de 1550 en Historic Cities [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «Roman Monuments, Cathedral of St Peter and Church of Our Lady in Trier». UNESCO Culture Sector. Consultat el 5 de giner de 2013.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Gerardo Brown-Manrique: Konstantinplatz in Trier. Between Memory and Plau. En: Plaus. Forum of design for the public realm. Vol. 3 (1986), No. 1, S. 31–42 (Digitalisat) – Beitrag zu stadtplanerischen Aspekten mit zahlreichen Abbildungen
- Eberhard Zahn: Die Basilika in Trier. Rheinisches Landesmuseum, Trier 1991, ISBN 3-923319-18-5
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Konstantinbasilika» de Wikipedia en alemà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Basílica de Constantino de Tréveris.- Basílica de Constantino de Tréveris, en alemà.
- Basílica de Constantino – Panorama interactiu de 360°, en possibilitat d'engrandir-ho
- Guia turística de la vall del Mosela: la Basílica de Constantino, un «aula» romana en Tréveris
- Els grans òrguens de la Basílica de Constantino
- La coral Bach de Tréveris
- La comunitat protestant de Tréveris
- Archivat el 7 de febrer de 2014 archivat en Wayback Machine.
- Reconstrucció de l'aula romana
- L'interior de la basílica cap a 1900
- La basílica en ruïnes
- El palau imperial en ruïnes
Referències
[editar | editar còdic]- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Arquitectura d'Alemània del sigle IV
- Bens individuals inscrits Patrimoni de la Humanitat en Alemània (Monuments de Tréveris)
- Basíliques romanes
- Basíliques d'Alemània
- Iglésies de Tréveris
- Arquitectura de l'Antiga Roma en Alemània
- Iglésies dedicades a Sant Constantino
- Edificis i estructures terminades en el sigle IV
- Iglésies del sigle IV
- Patrimoni de l'Humanitat