Columna de Igel
La columna de Igel (en alemán: Igeler Säule) és un monument funerari romà del sigle iii, ubicat en Igel, a 9 km a l'oest de Tréveris, sobre el marge esquerre del riu Mosela, en Alemània.
Descripció
El monument, en arenisca roja, té una altura de 27 metros. L'inscripció de la cara davantera indica que es tracta d'una tomba familiar construïda pels germans Secundino Aventino i Secundino Securo. Els relleus, presents sobre les quatre cares, mostren rastres de pintura. Representen escenes mitològiques: Aquiles, Perseo i Andrómeda, els treballs i l'apoteosis d'Hércules. Mostra també escenes quotidianes entre els rics comerciants de teles d'Augusta Treverorum (Tréveris) i els seus clients. El monument està coronat en una escultura que mostra a Júpiter i Ganimedes[1] duts cap al Olimp per una àguila (en llatí 'aquila'), d'a on prové el nom de Igel.
Les excavacions no han trobat restants humans als peus del mausoleu.
El monument ha aplegat fins als nostres dies gràcies a un error popular d'interpretació que es va perpetuar a lo llarc dels sigles: ya en época cristiana es va voler vore en ella l'image de la celebració del matrimoni de Constancio I i d'Helena de Constantinopla, pares de Constantino I. El monument es va beneficiar aixina de l'ampar de les autoritats eclesiàstiques. Ha servit també de miliario, trobant-se exactament a 8,8 km, és dir, a quatre llegües (leuga) d'Augusta Treverorum (Tréveris). La llegua romana (d'orige gal) és definida efectivament com a igual a una milla romana i mija.
En 1986, la columna, aixina com atres monuments romans que es conserven en Tréveris i en la regió, s'inscriu en la llista de Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, dins del conjunt denominat Monuments romans de Tréveris (Porta Nigra, amfiteatre, basílica de Constantino, Barbarathermen, pont romà de Tréveris, termes imperials i columna de Igel), catedral de Tréveris i iglésia de La nostra Senyora de Tréveris.[2]
El Landesmuseum de Tréveris expon una reproducció del mausoleu, pintada en els colors originals.
Bibliografia
- Heinz Cüppers, Arbeiten und Beobachtungen an der Igeler Säule. In: Trierer Zeitschrift für Geschichte und Kunst der Trierer Landes und seiner Nachbargebiete 31 Jg. (1968), S. 222-226.
- Hans Dragendorff, Emil Krüger, Dones Grabmal von Igel. Lintz, Trier 1924.
- Friedrich Drexel, Die Bilder der Igeler Säule. In: Mitteilungen dones Deutschen Archäologischen Instituts, Römische Abteilung. Bd. 25, 1920, S. 84–142
- Andreas Mehl, Wirtschaft, Gesellschaft, Totenglauben. Die "Igeler Säule" bei Trier und ihre Grabherrn. In: Laverna. Bd. 8, 1997, S. 59ff.
- Eberhard Zahn, Die neue Rekonstruktionszeichnung der Igeler Säule. In: Trierer Zeitschrift für Geschichte und Kunst der Trierer Landes und seiner Nachbargebiete 31 Jg. (1968), S. 227-234.
- Eberhard Zahn, Die Igeler Säule in Igel bei Trier. 5. Aufl. Neusser Dr. o. Verl., Neuss 1982.
Referències
- ↑ Wightman, Edith Mary. (1985). Gallia Belgica, University of Califòrnia Press. OCLC 12366286. ISBN 0-520-05297-8. Consultat el 29 de giner de 2020.
- ↑ «Roman Monuments, Cathedral of St Peter and Church of Our Lady in Trier». UNESCO Culture Sector. Consultat el 5 de giner de 2013.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Columna de Igel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Proyecte:Artículs que necesiten referències adicionals
- Proyecte:Referenciar (encara sense clasificar)
- Proyecte:Artículs en texts en atres idiomes
- Monuments funeraris romans
- Arquitectura de l'Antiga Roma en Alemània
- Edificis i estructures de Renania-Palatinado
- Bens individuals inscrits Patrimoni de la Humanitat en Alemània (Monuments de Tréveris)
- Arquitectura d'Alemània del sigle III
- Escultura en Alemània
- Escultures de l'Antiga Roma del sigle III
- Escultures d'Alemània
- Patrimoni de l'Humanitat