Anar al contingut

Rosaleda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Rosaleda de Mottisfont Abbey, Regne Unit.
Per a atres usos d'este terme vore Rosedal.

Es diu rosaleda o rosedal a un jardí especialisat en exhibir exclusivament espècies i varietats del gènero Rosa.

Hi ha rosaledas d'exhibició, en numerosos jardins públics, a on s'organisen anualment concursos de noves varietats entre els horticultores del país o a nivell internacional, i hi ha també rosaledas conservatori, a on es preserven espècies selvades i es troben localisades en jardins botànics.

Història

La rosa s'ha valorat des de sempre per la seua bellea i fragància i té una llarga història de simbolisme i de significat. Els antics grecs i romanos, la varen identificar en les seues deeses de l'amor (Afrodita i Venus). En temps de Roma, es colocava una rosa salvage en la porta d'un quarto en a on es discutien assunts confidencials. La frase sub rosa, o "baix de la rosa", o siga posar els mijos per a mantindre un secret, deriva d'esta antiga pràctica romana.

Els primers cristiàs identificaven els cinc pétals de la rosa selvada en les cinc llagues de Crist. A pesar d'esta interpretació, els seus líders estaven indecisos en adoptar-la com a símbol, per la seua associació en els rituals pagans i els excessos romans. La rosa roja va ser adoptada com a símbol cristià de la sanc dels màrtirs. Les roses també varen vindre a ser associades més alvance en la Verge Maria .

El cultiu de la rosa i les seues varietats va començar en Europa en el XIX. Debido a ello, les roses s'han dividit en dos grans categories: roses antigues i roses modernes.

  • Entre les roses antigues es troben les varietats Alba, Damasc, Centifolia, Gallica i Moss, que varen ser molt populars en els jardins europeus fins a el XVIII, quan va escomençar a florir el comerç en Àsia i es varen importar distintes varietats de China.
  • La creació de la primera rosa de té híbrida va tindre lloc en 1867 per Jean-Baptiste Guillot i va marcar el començ de l'era moderna en el món de les roses. Guillot va produir la classe de rosa més habitual hui en dia en les floristerías i jardins, en creuar roses de floració perpètua procedents de China en varietats europees més vigorosas.

Rosaledas en el món

  • En Alemània es troba la rosaleda que passa per ser la major colecció de roses del món, Europa-Rosarium.
  • En Argentina, el Rosedal de Palermo, inaugurat en 1914 en el Parc Tres de Febrer, conta en gran diversitat d'espècies. Unes 1200 espècies de roses i híbrits donen possibilitats al visitant d'un ambient harmònic i bell, lo que sumixca la didàctica de la passejada. Tots els anys experts i aficionats es troben per a un certamen. S'exponen rosers de tot lo món i es guardonen les millors creacions.
  • En Espanya, hi ha rosaledas d'exposició i concursos internacionals de roses noves, en el Parc de l'Oest de Madrit i en el Parc de Cervantes de Barcelona, ademés de moltes atres rosaledas importants com les del Parc del Retir Madrit, la del Jardí Botànic de Còrdova, entre unes atres.
  • En França es troba la primera rosaleda creada en tot lo món, la Rosaleda del Valle del Marne, fundada per Jules Gravereaux en 1894.
  • En Itàlia, des de 1950, es troba la Rosaleda comunal de Roma, rosaleda en la que qualsevol ciutadà de Roma pot plantar i cuidar el seu propi roser. Es troba ubicada en un antic cementeri hebraico de 1645 en uns 11 000 m² d'extensió, lloc al que va donar el seu consentiment la comunitat hebrea de Roma. La rosaleda té un disseny en forma d'una Menorá, i consta d'unes 1 100 espècies o varietats de roses diferents.

Algunes de les rosaledas existents en el món.

Vore també

Bibliografia

  • Roseraies et jardins de roses, H. Fuchs in Li Bon jardinier, encyclopédie horticole, prenga 1, La Maison rustique, Paris, 1964, ISBN 2-7066-0044-6.
  • Charles & Brigid Quest-Ritson, "The Royal Horticultural Society Encyclopedia of Roses",
  • jardins de roses, André Gayraud, ed du chêne, ISBN 2-84277-041-2
  • Stirling Macaboy (editor, Tommy Cairns), "The Ultimate Rose Book", Abrams New York, 2007 p. 467
  • « La roseraie de Bagatelle, són histoire et són activité », Bernard Mandô, in Jardins de France, SNHF, mai 2003.