David Austin

David Charles Henshaw Austin OBE (16 de febrer de 1926-18 de decembre de 2018)[1] va ser un creador de rosas i escritor, heretat en Shropshire, Anglaterra.[2] El seu émfasis estava en el cultiu i el desenroll de noves roses en el caràcter i la fragància de les antigues roses de jardí (Gallicas, Damascenas, Albas, etc.) pero en la capacitat de refloració i àmplia gama de colors de les roses modernes com híbrits de té i les Floribundas. Va ser el fundador, en 1969, de David Austin Roses, un negoci familiar d'horticultura britànic. És una de les més importants societats d'horticultura en el món, que té el seu centre d'investigació, vivers i jardins d'ensaig en el camp d'Albrighton en Wolverhampton, Anglaterra.
Les obtencions conseguides
La primera rosa de David Austin, 'Constance Spry', va ser introduïda en 1963. En 1967 'Chianti' i en 1968 'Shropshire Lass'. Encara que estes primeres roses florien només una volta en la primavera o principis de l'estiu, varen dur, en 1969, a una série de varietats en remontancia (repetides floració), incloent a 'Wife of Bath' i 'Canterbury' (abdós en honor de l'autor anglés Geoffrey Chaucer). Les roses d'Austin pronte es varen convertir en el grup més exitós de noves roses en el XX. Encara que les roses d'Austin no estan oficialment reconegudes com una classe separada de roses, per eixemple, pel Royal National Rose Society o l'American Rose Society,[3] li les coneix, no obstant, comunament pels rosalistas, en els vivers, i en la lliteratura hortícola com 'English Roses' (el terme que ell usa) o 'Austin Roses'. Des de la fundació en 1969 de la seua empresa "David Austin Roses" en Albrighton, prop de Wolverhampton, ha introduït per damunt de 190 cultivars de noves roses. Els cultivares s'han nomenat en honor de la seua família, rosalistas coneguts, fites geogràfiques de Gran Bretanya, els acontenyiments històrics, i els escritors britànics, en particular Shakespeare i Chaucer, i les seues obres o personages. Per eixemple, les roses han honrat algunes diverses entitats com els rosalistas i a artistes Graham Thomas o al buc insígnia de King Henry VIII, el Mary Rose. A principis d'el XXI, Austin va separar les seues roses en quatre grups com una guia per a l'evolució futura. Els quatre grups són
- "the Old Rose Hybrids", roses en l'apariència de les Roses Antigues pero remontantes, vigorosas i en una àmplia gama de colors.
- "the Leander Group", a sovint en Rosa wichuraiana com a ascendent parental, en arbustos de major tamany i creiximent estovant tendix a convertir-les en pilars o en roses trepadoras de porte chicotet.
- "the English Musk Roses", basades en la rosa 'Iceberg' i en les roses Noisette, en un creiximent del roser vert pàlit, prim i ben allumenat.
En 2003, David Austin va ser guardonat en el Victòria Medal of Honour per la Royal Horticultural Society pels seus servicis a l'horticultura[5] i la Dean Hole Medal de la Royal National Rose Society. Ha rebut un MSc honorari de l'University of East London pel seu treball en la creació de noves roses.[6]
Va rebre el premi a la trayectòria de l'associació Garden Centre en 2004 i va ser guardonat en un OBE en 2007.[2]
En 2010, va ser nomenat com un "Great Rosarian of the World".[7]
Llista de cultivares de roses Austin
• 'Constance Spry' (1961)
• 'Chianti' (1967)
• 'Shropshire Lass' (1968)
• 'Canterbury' (1969)
• 'The Friar' (1969)
• 'The Prioress' (1969)
• 'The Yeoman' (1969)
• 'The Knight' (1969)
• 'Chaucer' (1970)
• 'Charles Austin' (1973)
• 'lian Austin (1973)
• 'Redcoat' (1973)
• 'Yellow Button' (1975)
• 'The Squire' (1976)
• 'The Countryman' (1979)
• 'Charmian' (1982)
• 'Leander' (1982)
• 'Hero' (1982)
• 'Wise Portia' (1982)
• 'Cressida' (1983)
• 'Dapple Dawn' (1983)
• 'Graham Thomas' (1983)
• 'Immortal Juno' (1983)
• 'Lucetta' (1983)
• 'Mary Rose' (1983)
• 'Moonbeam' (1983)
• 'Perdita' (1983)
• 'Belle Story' (1984)
• 'Troilus' (1983)
• 'Tamora' (1983)
• 'Bredon' (1984)
• 'Dove' (1984)
• 'Heritage' (1984)
• 'Mary Webb' (1984)
• 'Windrush' (1984)
• 'Wenlock' (1984)
• 'Abraham Darby' (1985)
• 'Ellen' (1985)
• 'Robbie Burns' (1985)
• 'Sir Walter Raleigh' (1985)
• 'Gertrude Jekyll' (1986)
• 'Symphony' (1986)
• 'Wild Flower' (1986)
• 'The Countryman' (1987)
• 'The Nun' (1987)
• 'William Shakespeare' (1987)
• 'Charles Rennie Mackintosh' (1988)
• 'Fisherman's Friend' (1988)
• 'Francine Austin' (1988)
• 'L D Braithwaite' (1988)
• 'Potter and Moore' (1988)
• 'Queen Nefertiti' (1988)
• 'Financial Claves Centenary' (1989)
• 'Sharifa Asma' (1989)
• 'Snowdon' (1989)
• 'Ambridge Rose' (1990)
• 'Claire Rose' (1990)
• 'Jayne Austin' (1990)
• 'lac Rose' (1990)
• 'Peach Blossom' (1990)
• 'Bow Bells' (1991)
• 'Cottage Rose' (1991)
• 'Country Living' (1991)
• 'Evelyn' (1991)
• 'The Pilgrim' (1991)
• 'Doctor Jackson' (1992)
• 'Emily' (1992)
• 'Sir Edward Elgar' (1992)
• 'Glamis Castle' (1992)
• 'Golden Celebration' (1992)
• 'Prospere' (1982)
• 'Redouté' (1992)
• 'Charlotte' (1993)
• 'Happy Child' (1993)
• 'Tradescant' (1993)
• 'The Alexandra Rose' (1993)
• 'Eglantyne' (1994)
• 'Radi Claves' (1994)
• 'Windflower' (1994)
• 'Heavenly Rosalind' (1995)
• 'Jude the Obscure' (1995)
• 'Pat Austin' (1995)
• 'Pegasus' (1995)
• 'Scepter'd Isle' (1996)
• 'A Shropshire Lad' (1996)
• 'Barbara Austin' (1997)
• 'Geoff Hamilton' (1998)
• 'Teasing Geòrgia' (1998)
• 'Anne Boleyn' (1999)
• 'Buttercup 98' (2000)
• 'England's Rose' (2000)
• 'Crown Princess Margareta' (2000)
• 'Grace' (2001)
• 'The Mayflower' (2001)
• 'William Shakespeare 2000' (2001)
• 'Benjamin Britten (2001)
• 'Comtes de Champagne' (2001)
• 'The Alnwick Rose' (2001)
• 'Christopher Marlowe' (2002)
• 'Jubilee Celebration' (2002)
• 'Wildeve' (2003)
• 'Scarborough Fair' (2003)
• 'Charles Darwin' (2003)
• 'Rosemoor' (2004)
• 'Queen of Sweden' (2004)
• 'Hyde Hall' (2004)
• 'Harlow Carr' (2004)
• 'Carding Mill' (2004)
• 'Gentle Hermione' (2005)
• 'Summer Song' (2005)
• 'The Shepherdess' (2005)
• 'Darcey Bussell' (2006)
• 'Huntington Rose' (2006)
• 'Lady of Megginch' (2006)
• 'Lichfield Angel' (2006)
• 'Strawberry Hill' (2006)
• 'Tea Clipper' (2006)
• 'Claire Austin' (2007)
• 'Lady Emma Hamilton' (2007)
• 'Munstead Wood' (2007)
• 'Port Sunlight' (2007)
• 'Young Lycidas' (2008)
• 'Kew Gardens' (2009)
• 'The Wegdwood Rose' (2009)
• 'Lady of Shalott' (2009)
• 'Princess Anne' (2010)
• 'Susan William-Ellis' (2010)
• 'The Lady's Blush' (2010)
• 'William and Catherine' (2011)
• 'Boscobel' (2012)
• 'Tranquillity' (2012)
• 'Royal Jubilee' (2012)
• 'Thomas A Becket' (2013)
• 'The Albrighton Rambler' (2013)
• 'Olivia Rose Austin' (2014)
• 'The Lady of the Lake' (2014)
• 'The Poets Wife' (2014)
• 'Sir Walter Scott' (2015)
• 'The Ancient Mariner (2015)
• 'Desdemona' (2015)
• 'Bathsheba' (2016)
• 'Imogen' (2016)
• 'Roald Dahl' (2016)
• 'Vanessa Bell' (2017)
• 'Dona'm Judi Dench' (2017)
• 'Emily Brontë' (2018)
• 'The Mill on the Floss' (2018)
• 'Tottering-by-gently' (2018)
• 'Eustacia Vye' (2019)
• 'Gabriel Oak' (2019)
• 'Silas Marner' (2020)
• 'The Country Parson' (2020)
• 'Nye Bevan' (2021)
• 'Bring Em Sunshine' (2022)
• 'Elizabeth' (2022)
• 'Dannahue' (2023)
• 'Penelope Lively' (2023)
• ‘Emma Bridgewater’ (2024)
• 'The King's Rose' (2025)
Vore també
- Rosa, Roser, Rosaleda, Rosalistas, Horticultura, Viver
- Rosa favorita del món
- Roses antigues de jardí, Roses modernes de jardí
- Federació mundial de les societats de la rosa
Referències
- ↑ 'Godfather of the English Rose' David Austin who spent 75 years creating new breeds in his quest for the ultimate bloom has died aged 92
- ↑ 2,0 2,1 «David C. H. Austin OBE». Davidaustinroses. com. Consultat el 18 d'agost de 2013.
- ↑ «American Rose Society». Archivat des d'el original, el 18 de juliol de 2013. Consultat el 17 de juliol de 2013.
- ↑ Austin (2005). The English roses, London: Conran Octopus, pp. [1], 132, 172, 206. ISBN 1840914475.
- ↑ «"David Austin English Roses" ICONS a Portrait of England». Icons. org. uk. Archivat des d'el original, el 27 de juliol de 2008. Consultat el 18 d'agost de 2013.
- ↑ «A Plant Hunters, Plant People, Garden Designers, Landscape Architects of Note from». PlantsGalore. Com. Consultat el 18 d'agost de 2013.
- ↑ «David Austin 2010 "Great Rosarian"». Gardennewsbreak. com. Archivat des d'el original, el 14 d'abril de 2018. Consultat el 18 d'agost de 2013.
Bibliografia
- Anne-Sophie Rondeau, Emmanuel Ulzega (photographies), La gran famille dones roses, Éditions Rustica, 1998, ISBN 2-84038-249-0
- Austin, David (1990). The heritage of the rose (rev. ed., repr. ed.). Woodbridge: Antique Collector's Club. ISBN 1851490205
- Austin, David (1992). Old roses and English roses (repr. ed.). Woodbridge: Antique Collector's Club. ISBN 1851491503
- Austin, David (1993). Shrub roses and climbing roses: with hybrid tea and floribunda roses (repr. ed.). Woodbridge: Antique Collectors' Club. ISBN 185149166X
- Martin, Clair G. (1997). 100 English roses for the American garden. New York: Workman. ISBN 0761101853
- Austin, David (2010). David Austin's English roses. Woodbridge: Garden Art. ISBN 1870673700
- Lawson, Andrew; David Austin (2011). The English roses (rev. ed.). London: Conran Octopus. ISBN 1840915544. Cite uses deprecated parameters
- David Austin wrote the foreword for Beals, Peter (1998). Botanica's roses: encyclopedia of roses. Random House. ISBN 0091835925
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre David Austin.- Pàgina oficial de David Austin Roses
- Este artícul conté una traducció derivada de «David Austin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.