Anar al contingut

Noisette (rosa)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Noisette (rosa)
Rosa Noissette 'Desprez à fleurs jaunes', Desprez 1830.

Les roses Noisette, també cridats Noisettianos o Roser Noisettiano és un grup de roses antigues de jardí. La primera rosa Noisette va ser cultivada com una llavor d'híbrit per un plantador d'arròs de Carolina del Sur cridat John Champneys.[1]

Els seus pares eren 'Pink Parson' rosa China i l'almesc de floració otoñal (Rosa moschata), resultant en una rosa d'escalada vigorosa en la producció d'enormes arracades de chicotetes flors de color rosa des de la primavera a l'autumne. Champneys va enviar plantones del seu rosa (cridada 'Champneys' Pink Cluster') al seu amic jardiner, Philippe Noisette, qui a la seua volta va enviar les plantes al seu germà Louis en París, qui va conseguir a continuació 'Blush Noisette', en 1817.[2]

Les primeres Noisettes tenien flors chicotetes i abundants, escaladors prou resistents a l'hivern. Pero les hibridacions posteriors en gens de té varen crear una subclasse del té-Noisette en flors més grans, grups chicotets, i reduïx considerablement la resistència del roser a la fredor.

Eixemples: 'Mme. Alfred Carrière', 'Desprez à Fleurs Jaunes', 'Aimée Vibert', ' Maréchal Niel' (Té-Noisette).

Història

Esta rosa es va nomenar pels dos germans Noisette, de nacionalitat francesa. Un es va anar a viure als Estats Units i l'atre es va quedar en França. La primera rosa Noisette va ser la ''Blush Noisette', produïda en 1817 de llavors provinents de 'Champney's Pink Cluster'. Varen seguir uns atres híbrits, resultats d'esta última i 'Park's Yellow'. LChampney's Pink Cluster' va ser el resultat d'una moschata i una chinensis.[3]

La rosa Noisette creix be en climes templats. Són de floració constant, sempre que no hi haja extrems de calor o de fret. Hi ha varis tamanys de flor, des de grups de flors chicotetes en el cas de 'Alister Stella Gray', a flors mijanes com les que té 'Mme. Alfred Carriere'.

Estes roses estan incloses en els Rosers Antics que són les varietats que existien abans de l'any 1867. Són poc coneguts en el mercat actual. Poc a poc es van utilisant més, puix són increiblement forts i robusts.

Actualment, en l'Edisto memorial gardens de Carolina del Sur han reunit una colecció de la majoria dels híbrits de Noissette.

Característiques

'Lamarque' (Maréchal, 1830)

Les roses noissette tenen apariències als Rosers antics.[4]

No confondre en els "Híbrit de té".[5]

Rosers trepadores remontantes que presenten grans ramilletes de flors en l'época d'estiu a autumne, en un aroma llaugerament picante.

Apareixen les flors en corimbes de 5 a 7, sent fragants. Algunes varietats tenen pétals solts i la flor és de poca duració, pero com moltes són tan floríferas, com 'Mme. Alfred Carrière', sempre hi ha flors noves.

El roser Noisette pot aplegar a ser gran i ample, ben armat d'espinas i necessitant un bon soport. El fullage varia en cantitat en les distintes roses, pero en general hi ha prou més que les té.


Accepten be la poda, necessiten bon drenage, sol normal, i els seus colors són suaus. Hi ha una miqueta de perfum, una miqueta efímer.

Necessiten lloc protegit. Són recomanables per a ser instalats en parets orientades al sur o a l'oest.

No requerixen de molts contes, ya que tenen menys problemes de plagues i malalties. Sent forts, rústics i vigorosos.

Vore també

Referències

  1. ↑ Phillips, R. and Rix, M., The Ultimate Guide to Roses, Macmillan, 2004, p226
  2. ↑ Thomas, Graham Stuart (2004). The Graham Stuart Thomas Rose Book. London, England: Frances Lincoln Limited. ISBN 0-7112-2397-1
  3. ↑ http://www.rosesocietyuruguay.com/rosasantiguas.html
  4. ↑ http://fichas.infojardin.com/rosas/noisettianos-roser-noisettiano.htm
  5. ↑ «http://www.rosas.info/articulos/tipos-de-roses-rosers-antics_6.». Archivat des d'el original, el 7 d'abril de 2014. Consultat el 6 d'abril de 2014.

Bibliografia

  • André Gayraud, jardins de roses, ed du chêne, ISBN 2-84277-041-2
  • Austin David Old Roses and English Roses London, Antique Collectors' Club 1997
  • Charles & Brigid Quest-Ritson, "The Royal Horticultural Society Encyclopedia of Roses",
  • Beales Peter Classic Roses New York, Henry Holt and Company 1997
  • Bengal Rose Society Wonderful Rose Gardens around the World Calcutta, Bengal Rose Society Publisher 2000
  • Roseraies et jardins de roses, H. Fuchs in Li Bon jardinier, encyclopédie horticole, prenga 1, La Maison rustique, Paris, 1964, ISBN 2-7066-0044-6.
  • Sunset Walks, Walls & Pati Floors Califòrnia, Menlopark, Lane Publishing Co. 18 th printing 1987
  • Thomas Graham Stuart The Old Shrub Roses London, Phoenix House 1980
  • Walheim Llance The Natural Rose Gardner Tucson, Iron Press 1994
  • Welch William C. Antiques Roses for the South Dallas, Taylor Publishing, Co. 1990
  • Wilson Jim Landscaping with Wildflowers New York, Houghton Mifflin Company 1992
  • Zieslin N. Proceedings of the Third International Symposium on Rose Research and Cultivation Leuven Publisher ISHS 2001
  • Stirling Macaboy (editor, Tommy Cairns), "The Ultimate Rose Book", Abrams New York, 2007 p. 467
  • « La roseraie de Bagatelle, són histoire et són activité », Bernard Mandô, in Jardins de France, SNHF, mai 2003.