China (rosa)
Roses China també cridades China, és un grup de roses antigues de jardí, basat en Rosa chinensis, s'han cultivat en l'Est d'Àsia durant sigles. Han segut cultivades en Europa occidental des del XVIII. Estes contribuïxen en gran mida a la filiació de roses híbrides de hui.[1] i varen dur un canvi en la forma de les flors que es cultivarien despuix en Europa.[2]
En comparació a les classes més antigues de rosa coneguts en Europa, les roses chinenques tenien menys flors fragants, chicotetes prorrogats en parells, arbusts més sensibles a la fredor. No obstant, podrien florir en repetides ocasions a lo llarc de l'estiu i fins a finals d'autumne, a diferència dels seus homòlecs europeus. Les flors de les roses de China també es varen destacar per la seua tendència a "bronzejada", o s'enfosquixen conforme van envellint a diferència d'atres flors que tendixen a desvanir-se el seu color despuix de l'obertura.[3]
Açò les va fer molt convenients per als propòsits de hibridació en el XIX. D'acort en Graham Stuart Thomas, les roses Chinenca són la classe sobre la que es construïxen les roses modernes. Les roses d'exposició modernes deuen la seua forma als gens de China, i les roses de China també varen dur brots prims que es despleguen en obrir.
La tradició sosté que quatre roses són els parentals China que han contribuït en els seus gens 'Slater's Crimson China' (1792), 'Parsons' Pink China' (1793), i les rosa de té 'Hume's Blush Tea-scented China' (1809) i 'Parks' Yellow Tea-scented China' (1824) varen ser duts a Europa a finals dels sigles XVIII i XIX; de fet, hi havia alguna cosa més, per lo manco cinc Chinenques sense contar haja segut importat, els tés.[4] Açò va provocar la creació de les primeres classes de la floració de repetició en les velles roses del jardí, i més vesprada les Roses de Jardí Modernes. Eixemples: 'Old Blush China', 'Mutabilis' (Butterfly Rose), 'Cramoisie Superieur'.
Història
Els Rosers Antics són les varietats que existien abans de l'any 1867. Són poc coneguts en el mercat actual. Poc a poc es van utilisant més, puix són increiblement forts i robusts.
No requerixen de molts contes ya que tenen menys problemes de plagues i malalties.
Segons el historiador de les roses Brent Dickerson, la classificació del té es deu tant a la comercialisació com a la botànica; els viveristas del XIX volien etiquetar les seues cultivares en sèu en Àsia com " tés " si posseïren la forma de la flor del té desijable, i " Chinenques" si no ho feren.[5] De la mateixa manera que el grup China, els tés no són resistents en climes més frets. Eixemples: 'Lady Hillingdon', 'Mamen Cochet', 'Duchesse de Brabant', 'Mrs. Foley Hobbs'.
Característiques
Les roses China tenen apariències als rosers antics.[6]
No confondre en els "rosa de té".[7]
chicotets o mijans arbusts remontantes de ramillas obertes, llargues i endebles.
Flors simples o dobles, que apareixen en solitari o en grups de 2 a 13. Floració d'estiu a autumne.
Posseïxen folíols acuminados i lluents. Necessiten posició protegida (molt sensibles a la fredor). Són recomanables per a bancales i borduras.
Vore també
Referències
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre China (rosa).
- ↑ Phillips, R. and Rix, M., The Ultimate Guide to Roses, Macmillan, 2004, p226
- ↑ «China Roses. Rosegathering».
- ↑ «Rosa chinensis». Archivat des de l'original, el 7 d'abril de 2014. Consultat el 4 d'abril de 2014.
- ↑ «Brent Dickerson: The First Eighteen Chinenques». Rdrop.com. Archivat des de l'original, el 20 d'agost de 2009. Consultat el 7 de decembre de 2009.
- ↑ «China Roses». Rdrop.com. Archivat des de l'original, el 2 de decembre de 2009. Consultat el 7 de decembre de 2009.
- ↑ [1]
- ↑ «http://www.rosas.info/articulos/tipos-de-roses-rosers-antics_6.». Archivat des de l'original, el 7 d'abril de 2014. Consultat el 4 d'abril de 2014.
Bibliografia
- Austin David Old Roses and English Roses London, Antique Collectors' Club 1997
- Charles & Brigid Quest-Ritson, "The Royal Horticultural Society Encyclopedia of Roses",
jardins de roses, André Gayraud, ed du chêne, ISBN 2-84277-041-2
- Beales Peter Classic Roses New York, Henry Holt and Company 1997
- Bengal Rose Society Wonderful Rose Gardens around the World Calcutta, Bengal Rose Society Publisher 2000
- Roseraies et jardins de roses, H. Fuchs in Li Bon jardinier, encyclopédie horticole, prenga 1, La Maison rustique, Paris, 1964, ISBN 2-7066-0044-6.
- Sunset Walks, Walls & Pati Floors Califòrnia, Menlopark, Lane Publishing Co. 18 th printing 1987
- Thomas Graham Stuart The Old Shrub Roses London, Phoenix House 1980
- Walheim Llance The Natural Rose Gardner Tucson, Iron Press 1994
- Welch William C. Antiques Roses for the South Dallas, Taylor Publishing, Co. 1990
- Wilson Jim Landscaping with Wildflowers New York, Houghton Mifflin Company 1992
- Zieslin N. Proceedings of the Third International Symposium on Rose Research and Cultivation Leuven Publisher ISHS 2001
- Stirling Macaboy (editor, Tommy Cairns), "The Ultimate Rose Book", Abrams New York, 2007 p. 467
- « La roseraie de Bagatelle, són histoire et són activité», Bernard Mandô, in Jardins de France, SNHF, mai 2003.
- Este artícul conté una traducció derivada de «China (rosa)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.