Anar al contingut

Rosa chinensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Rosa chinensis (Rosa chinensis)


Rosa chinensis, coneguda també com a rosa chinenca, és una espècie del gènero Rosa, nativa de la zona central de China: Guizhou, Hubei, i Sichuan.

Descripció

És un arbust que alcança un tamany de fins a un o dos metros d'altura. De full pinnada, de tres a cinc foliolos, en 2,5–6 cm de llarc i 1-3 cm d'ample. En l'espècie salvage (a voltes llistada com Rosa chinensis var. spontanea) les flors tenen cinc pétals de color rosa a roig. El seu frut és un escaramujo roig d'1-2 cm de diàmetro.

Usos

Esta espècie és cultivada majorment com planta ornamental, numerosos cultivares han segut seleccionats, per variants com el color de la flor i per lo general en l'aument del número de pétals (flors semidobles o dobles). L'espècie és també important en la cria de molts rosers moderns, incloent les roses híbrides de té.

El seu flor i frut han segut usats en la medicina tradicional chinenca, com a tractament per a la menstruació irregular o dolorosa, aixina com en l'inflamació de la tiroides.

Taxonomia

Rosa chinensis va ser descrita per Nikolaus Joseph von Jacquin i publicat en Observationum Botanicarum 3: 7, t. 55. 1768.[1]

Etimologia

Rosa: nom genèric que prové directament i sense canvis del llatí rosa que deriva a la seua volta del grec antic rhódon, , en el significat que coneixem: «la rosa» o «la flor del roser»

chinensis: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en China.

Varietats acceptades
Sinonímia
  • Rosa chinensis var. chinensis
  • Rosa indica Lour.
  • Rosa indica Focke
  • Rosa indica Redout‚ & Thory
  • Rosa indica var. vulgaris Redout‚ & Thory
  • Rosa nankinensis Lour.[2]

Referències

  1. ↑ «Rosa chinensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 11 d'agost de 2014.
  2. ↑ «Rosa chinensis». The Plant List. Consultat el 11 d'agost de 2014.

Bibliografia

  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. En Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Ciutat de Mèxic.
  2. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp i F. Chiang Cabrera. 2014. Saururaceae a Zygophyllaceae. 2(3): ined. En G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp i F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic.
  3. Comité Editorial de Flora of China. 2003. Flora of China (Pittosporaceae through Connaraceae). 9: 1–496. En C.I. Wu, P.H. Raven i D.I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press i Missouri Botanical Garden Press, Pequín i S. Louis.
  4. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada i M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  5. Nasir, I. i S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. de Karachi, Karachi.
  6. Pérez J., L. A., M. Sousa Sánchez, A. M. Hanan-Alipi, F. Chiang Cabrera i P. Tenorio L. 2005. Vegetació terrestre. 65–110. En J. Bo, F Álvarez i S. Santiago Biodivers. Tabasco. CONABIO-UNAM, Mèxic.

Enllaços externs

les plantes creixen en aigua