Híbrit de té
Roses híbrides de té o de grans flors són un grup de cultivars de roses modernes de jardí, resultat del creuament de dos tipos de roses elles mateixes també híbrits. Per un costat la 'rosa de té' o "rosa en perfum de té" (Rosa × odorata × Rosa Bourbon o Rosa Noisette) i una atra híbrida remontante (Rosa té x Rosa gallica o Rosa centifolia o Rosa damascena).[1] L'idea era crear roses que floriren en la profusió de Polyantha, en bellea i varietat de colors.
Descripció
editarArbustos erectos, formats per brots llarcs i rectes, alcançant 1,20 a 1,80 m d'altura, i alguns d'ells trepadores. Es produïxen en brots llarcs, a voltes unes poques flors solitàries en numerosos botons florals, que despuix de bells botons allargats, són relativament grans (diàmetro de 8 a 12 cm) i molt dobles. La majoria tenen floració remontante, i alguns casi contínua.
Els híbrit de té són el tipo de rosas més populars en el món, tant per la varietat de colors com per la forma de la flor.
Tenen la ventaja sobre atres roses d'oferir brots llarcs buscats per al cort de la flor i la creació de rams.
La majoria de les varietats, no obstant, produïxen poc o res de flors fragants i no sempre són fàcils de cultivar en els jardins privats en les zones molt humides o molt fredes, per la seua susceptibilitat a les malalties (punt negre) i el seu rusticitat mija.
Història
editarEn general es considera que el primer híbrit de té del món és la rosa 'La France' creada en Lió, en 1867, pel rosalista francés Jean-Baptiste Guillot. Este híbrit és el resultat d'un creuament entre un híbrit remontante, 'Madame Victor Verdier', i una rosa de té, 'Madame Bravy',d'ahí el nom de té híbrit.[2] Esta nova rosa s'associa a l'abundant i remontante floració del híbrit originari caràcters hereditaris de les roses de China i la bellea, l'elegància de les flors i el fullage de les roses de té.
Actualment, la rosa 'La France' encara està disponible en alguns vivers especialisats en roses antigues.
Atres rosers híbrit de té històrics són:
- 'Mme Caroline Testout' arbust trepador obtingut per Joseph Pernet-Ducher en 1890, chicotet arbust en grans flors dobles de color rosa i perfumadas. 'Mme Caroline Testout' obtentor per Chauvry molt fort en 1901, en altures de 6 a 7 metros.
- 'Ophélia' obtingut per W. Paul en 1912, arbust en flors de color rosa pàlit de forma perfecta. Pel seu porte d'escalada és de les més cultivades.
- 'Soleil d'Or' obtingut per Joseph Pernet-Ducher en 1900, la rosa primer en flors de color groc-taronja girant a salmó, pel creuament d'un híbrit de té en Rosa foetida
El primer creuament polyantha/híbrit del té, 'Rödhätte', va ser presentat pel cultivador danés Dines Poulsen en 1907.[1] Esta posseïa característiques d'abdós de les seues classes parentals, i es va cridar inicialment un Polyantha híbrit o rosa de Poulsen. Poulsen va continuar esta llínea de treball en els anys següents, en l'introducció de vàries Polyanthas híbrits com lElse Poulsen' en 1924.[1] Atres criadors també varen començar l'introducció de varietats similars, i en 1930 el nom "floribunda" va ser falcat per Dr. J.N. Nicolas, un hibridador de roses de Jackson & Perkins en els Estats Units. Este terme s'ha utilisat des de llavors per a descriure cultivars que en la seua ascendència tenen creus entre tés híbrits i polyanthas.
Les típiques roses floribundas conten en arbusts erts, més chicotets i més espessos que la mija de les té híbrides pero menys densos i extensos que el polyantha promig. Les flors solen ser més chicotetes que les tés híbrides, pero es realisen en grans dispersió, donant un millor efecte floral en el jardí. Les roses Floribundas es troben en tots els colors de les té híbrides i en la flor en forma de les té híbrides clàssiques, a voltes diferixen de les tés híbrides solament en el seu hàbit de floració en rams. Hui en dia encara s'utilisen en grans esquemes de disseny d'arriates en els parcs públics i espais similars
Vore també
editarReferències
editar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Híbrit de té.
Bibliografia
editar- Austin David Old Roses and English Roses London, Antique Collectors' Club 1997
- Charles & Brigid Quest-Ritson, "The Royal Horticultural Society Encyclopedia of Roses",
jardins de roses, André Gayraud, ed du chêne, ISBN 2-84277-041-2
- Beales Peter Classic Roses New York, Henry Holt and Company 1997
- Bengal Rose Society Wonderful Rose Gardens around the World Calcutta, Bengal Rose Society Publisher 2000
- Roseraies et jardins de roses, H. Fuchs in Li Bon jardinier, encyclopédie horticole, prenga 1, La Maison rustique, Paris, 1964, ISBN 2-7066-0044-6.
- Sunset Walks, Walls & Pati Floors Califòrnia, Menlopark, Lane Publishing Co. 18 th printing 1987
- Thomas Graham Stuart The Old Shrub Roses London, Phoenix House 1980
- Walheim Llance The Natural Rose Gardner Tucson, Iron Press 1994
- Welch William C. Antiques Roses for the South Dallas, Taylor Publishing, Co. 1990
- Wilson Jim Landscaping with Wildflowers New York, Houghton Mifflin Company 1992
- Zieslin N. Proceedings of the Third International Symposium on Rose Research and Cultivation Leuven Publisher ISHS 2001
- Stirling Macaboy (editor, Tommy Cairns), "The Ultimate Rose Book", Abrams New York, 2007 p. 467
- « La roseraie de Bagatelle, són histoire et són activité», Bernard Mandô, in Jardins de France, SNHF, mai 2003.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Híbrido de té» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.