Anar al contingut

Rosa x centifolia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Rosa x centifolia

Rosa × centifolia (lit. centenars de fulls/pétals de rosa; syn. R. gallica var. centifolia (L.) Regel), la també denominada rosa de Provença, rosa repollo o rosa de maig és un híbrit de rosa conseguit en el XVII en Holanda. Fòrmula hybridae: Rosa gallica × Rosa moschata × Rosa canina × Rosa damascena (Huxley 1992) (Nota: rosa híbrida desenrollada entre el XVI i el XVIII.);[1] l'exactitut de la seua història hereditària no està ben documentada.

A partir d'esta rosa s'ha originat el grup de roses antigues de jardí, Híbrit centifolia. També a partir de Rosa x centifolia, i algunes d'elles en roses de damasco com l'atre parental han donat orige al grup Roses musgosas.[1]

Història

El història de la seua creació no està documentada, pero els estudis genètics realisats pel Dr. Hurst mostren que no hi ha una espècie separada, sino un híbrit molt complex, d'aparició i obtenció recent.[2]

Charres de l'Écluse diu que ha observat una rosa de pétals casi blancs en més de 120 en 1591, i en el seu herbario, el botànic anglés Gerard anota la «Great Holland Rose» que ell va cridar com 'Great Province'. Va ser en 1753 que Linneo la nomena Rosa × centifolia.

La lliteratura mèdic-científica escrita en àrap en la península ibèrica ya mencionava abans de el XIV l'existència de roses "yentu-fulla", rosa de cent pétals.

Entre 1580 i 1710 els productors rosalistas holandesos varen crear més de 200 varietats de Rosa × centifolia.

«Cent-fulls» es referix a la cantitat de pétals de la flor. En Inglés també anomenada «rose chou» (rosa repollo). Esta rosa és a voltes cridada «rosier de Provence» com a resultat de confusió introduïda pel nom de Rosa provincialis que li va donar en 1768 el botànic escocés Miller, en recort de Province, terme anglés per a Provins, que califica a un número de híbrits que hi havia cridat Rosa gallica.[3]

Descripció

Les plantes individuals tenen un aspecte arbustivo, creixen fins a 1,5 o 2 m d'altura, en tallos llarcs i colgantes i fulles pinnadas de color vert grisáceo en 5 a 7 foliolos. Les flors són redones i globulars, en numerosos pétals prims superposts, molt perfumados; per lo general són de color rosa, en menys freqüència de color blanc a roig púrpura obscur.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Phillips, R. and Rix, M., The Ultimate Guide to Roses, Macmillan, 2004, p226
  2. ↑ Roses, Peter Beales, éd. du Chêne, ISBN 2-85108-589-1, p. 22.
  3. ↑ Charlotte Testu, Els roses anciennes, La Maison rustique - Flammarion, Paris, 1984, (ISBN 2-7066-0139-6), p. 46 à 60.

Bibliografia

  • Huxley, A., ed. (1992). New RHS Dictionary of Gardening. Macmillan.