Rosa gallica
Rosa gallica, de noms coloquials rosa de Castella,[1] roser de França o roser de Provins, és una espècie de roser originari d'Europa central i meridional i d'Àsia occidental des de Turquia al Caucas.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbust de full caduc que pot alcançar fins a dos metros d'altura. Els tallos estan proveïts de aguijones i de pèls glandularios. Les fulls imparipinnadas tenen de tres a sèt folíols vert azulados. Les florés estan reunides en corimbes, la corola dels quals conta en cinc pétals olorosos de color rosa. Els fruts, de forma globulosa a ovoide, tenen de 10 a 13 mm de diàmetro i quan maduren, són de color taronja-marró.
Cultive
[editar | editar còdic]Esta espècie és fàcil de cultivar en sols molt drenados en exposició al sol o a mija ombra; pot resistir #fredor de fins a 25 °C baix zero. És una de les espècies de rosers més antigues que es cultiven; eren coneguts pels antics grecs i romans i comuns en els jardins de l'Edat Mija. En el XIX, era una de les espècies més importants de rosers cultivats, i la major part dels cultius moderns de roses europees tenen a lo manco una menuda contribució de la R. gallica en els seus gens.
Els cultius de l'espècie R. gallica i els híbrits propencs en apariència constituïxen un grup de cultius, el grup de rosers Gallica. Els ancestros són en general desconeguts i l'influència d'atres espècies no pot ser descartada.
El grup de rosers Gallica compartix els caràcters vegetatius de l'espècie, formant xares baixes. Les flors poden ser simples, pero són més corrents les dobles o semidobles. El color de les flors va des del blanc (poc comú) a rosa i a púrpura obscur, Tots els rosers del grup Gallica tenen una floració única. Són fàcils de cultivar.
El cultiu semidoble “Officinalis”, la rosa de Provins, és també la «rosa roja de Lancaster» que és l'emblema floral de Lancashire.
Mutacions i híbrits
[editar | editar còdic]- R. gallica conditoum o rosa d'Hongria, en flors escarlates, semi-dobles, molt perfumadas, que ha segut cultivada per a la producció d'aigua de roses i de dolços.
- R. gallica officinalis o rosa de Provins o rosa de boticarios, en flors carmín semi-dobles.
- R. gallica pumilla o rosa d'amor, nana, espontànea en Espanya i Itàlia.
- R. gallica versicolor o rosa mundi una varietat rosa pàlit esguitada de carmín.
En 1867, Joséphine de Beauharnais va cultivar 167 eixemplars, molts han desaparegut, alguns estan presents en les rosaledas conservadores, molt pocs són encara cultivats i comercialisats:
- ‘Moradura de Richelieu’ de grans flors dobles púrpura violáceo.
- ‘Bella de Crécy’ rosa canviant a púrpura al marchitarse
- ‘Charles de Mills’ de flors molt grans (12 cm) color carmín
- ‘Duc de Angulema’ en flors roses globulosas
- ‘Gloria de França’ en flors molt forrades de color rosa, existents des d'abans de 1819
- ‘Tuscany superb’, una variació de ‘Tuscany’ en flors més grosses i més forrades de color violeta, com la descrita en 1596 baix el nom de rosa Velvet.
Algunes que creíem perdudes han segut redescubiertas en vells jardins, és el cas de ‘Sissighust Castle’ de color obscur, casi marró.
Els híbrits de Rosa gallica formen els grups de Rosa × waitziana nothovar, macrantha i les Rosa × francofurtana.
En 2004 un cultiu del grup Gallica nomenat ‘Rosa de la Moradura de Richelieu’ va ser modificat per interferència de ARN per a produir la primera rosa blava.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Rosa gallica va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 492. 1753.[2]
- Etimologia
Rosa: nom genèric que prové directament i sense canvis del llatí rosa que deriva a la seua volta del grec antic rhódon, en el significat que coneixem: «la rosa» o «la flor del roser».
gallica: epítet llatío que significa "de França".[3]
- Varietats
- Rosa gallica var. hybrida Ser.
- Rosa gallica var. officinalis (hort. ex Andrews) Ser.
- Rosa gallica var. pumila (Jacq.) Ser.
- Rosa gallica var. versicolor L.
- Rosa gallica f. versicolor (L.) Rehder
- Sinonímia
- Rosa arvina Krock.
- Rosa assimilis D‚s‚gl.
- Rosa atropurpurea (Boullu) Boullu
- Rosa austríaca Crantz
- Rosa belgica Brot.
- Rosa centifolia var. subnigra hort. ex Andrews
- Rosa centifolia var. tricolor hort. ex Andrews
- Rosa cordata Cariot
- Rosa cordifolia Host
- Rosa crenulata Chrshan.
- Rosa czackiana Besser
- Rosa czakiana Besser
- Rosa flectidenta Gand.
- Rosa grandiflora Salisb.
- Rosa heteracantha Chrshan.
- Rosa heteroacantha Chrshan.
- Rosa hispida Münchh.
- Rosa holosericea Du Roi
- Rosa millesia L.
- Rosa minimalis Chrshan.
- Rosa mirogojana Vuk. & Heinr.Braun
- Rosa oligacantha Borb s
- Rosa olympica Donn
- Rosa pinnatifida hort. ex Andrews
- Rosa provincialis Herrm.
- Rosa pumila Jacq.
- Rosa pumila Scop.
- Rosa racemosa hort. ex Andrews
- Rosa repens Münchh.
- Rosa rhodanii Chabert
- Rosa rubiginosa var. imitans R. Keller
- Rosa rubra Lam.
- Rosa ruralis D‚s‚gl.
- Rosa × subinermis Chabert
- Rosa sylvatica Gaterau
- Rosa tauriae Chrshan.
- Rosa tenuis Becker
- Rosa umbrosa H.Waldner
- Rosa velutinaeflora D‚s‚gl. & Ozanon
- Rosa virescens D‚s‚gl.[4]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: rosa (2), rosa Dunquerque de cent fulls, rosa bermeja, rosa carmín, rosa castellana, rosa colorada, rosa comuna, rosa d'Aleixandria, rosa de Linte, rosa de Toledo, rosa de grana, rosa de les vinyes, rosa de verdet, rosa doble, rosa encarnada, rosa holandesa, rosa roja, rosa rossa (2), rosa selvada, rosa terciopelada, roser castellà (6), roser d'Aleixandria, roser de Jericó (3), roser de Provença, roser de cent fulls, roser de roses rosses, roser encarnat, roser fina, roser romà, roses roges, roses rubras. (el número entre paréntesis indica les espècies que tenen el mateix nom en Espanya)[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ CABRERA, Luis G.: Plantes curativas de Mèxic. Llibre-Mex Editors, 1980; pág. 205.
- ↑ «Rosa gallica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 15 de decembre de 2012.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Rosa gallica». The Plant List. Consultat el 10 d'agost de 2014.
- ↑ «Rosa gallica». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 11 d'agost de 2014.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Pedro Montserrat Recoder, Daniel Gómez García, José Vicente Ferrández Palau i Manuel Bernal Gálvez (2015): Roses d'Aragó i terres veïnes. Colecció Monografies de Botànica Ibèrica, nº 14. Jaca (Osca) 324 pàgines en COLOR. Edita: Jolube Consultor Botànic i Editor. ISBN 978-84-941996-9-1
- Flora of China Editorial Committee. 2003. Flora of China (Pittosporaceae through Connaraceae). 9: 1–496. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Rosa gallica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.