Mary Rose

Archiu:MaryRose-conservation1.jpg

Mary Rose

El Mary Rose va ser el barco de guerra insígnia del monarca britànic Enrique VIII, construït en el XVI, i és l'única nau de guerra d'eixe sigle que ha segut rescatada del mar. Tan importants com els seus restants (la part dreta del caixco) són els més de 20 000 objectes trobats en ell. L'investigació arqueològica que va seguir al seu descobriment en 1971 va permetre conéixer millor el disseny i la construcció navals de l'Anglaterra de l'época Tudor. Va ser la nau favorita d'Enrique VIII.

Història

Construït en Portsmouth entre 1509 i 1511, deu el seu nom a la germana més volguda del rei, María, i a l'emblema de la dinastia Tudor, la rosa. Nouvingut al tro Enrique VIII es va embarcar en un ambiciós proyecte d'ampliació de la seua força naval. Els barcos de guerra i els canons en els que anaven armats, no solament eren el màxim símbol de poder i de riquea de el XVI, per al nou rei representaven una salvaguarda front a l'enemic tradicional d'Anglaterra en aquells temps, França, d'invadir l'illa per mar. El monarca fortificó la costa del sur i va decidir aumentar la flota que havia heretat, formada únicament per cinc carracas.

Una flota professional

El Mary Rose era una nao, pero igual que el Peter Pomegrante i el Henry Grace à Dieu es va construir en fins estrictament militars. Fins a llavors, les naos havien segut meres naus mercants adaptades com a barcos de guerra en cas de necessitat.

Els navío de la nova flota anglesa també varen ser dels primers en disparar lateralment i en combatre a curta distància. El Mary rose podia atacar disparant als seus 78 canons, colocar-se al costat del barco enemic, i, despuix d'una pluja de fleches i calç viva, permetre als soldats abordar-ho i capturar-ho en una lluita cos a cos. Era molt més chicotet que el Henry Grace à Dieu (500 tonellades front a 1.500), pero també més ràpit. Des del seu botadura va ser el buc insígnia de l'armada anglesa casi sempre que va estar actiu. Aixina en 1512 va liderar una flota de cinquanta barcos que va atacar als francesos en Brest. Encara que va resultar danyat i va tindre que retornar a port, la batalla es va saldar a favor dels anglesos.

Durant la década de 1530, els grans barcos de la flota es varen reformar i varen rearmar per a millorar la seua maniobrabilidad i capacitat de fòc. El Mary Rose va ser transformat en un protótipo inicial de galeón, de 700 tonellades i 91 canons.

El naufragi

En 1545, França es va llançar a invadir Anglaterra en 30.000 soldats transportats en més de 200 barcos. Davant esta armada, els anglesos tan sol varen opondre 12.000 hòmens i 80 barcos. A principis de juliol d'eixe any els francesos varen entrar en el canal de Solent. El 18 d'aquell més la flota anglesa va partir de Portsmouth i va atacar a distància a la francesa, encara que cap dels dos bandos va sofrir danys importants. Enrique VIII va ser testic directe de la batalla des del Henry Grace à Dieu. Al matí següent els francesos varen atacar en els seus galeras. De nit, la flota anglesa, encapçalada pel Mary Rose, contraatacó. Alvançant al restant de la flota i baixe el fòc enemic, estiga viró i es va detindre per a disparar els seus canons del costat i esperar reforços, pero una racha de vent ho va fer sossobrar i es va afonar. Despuix de les andanadas no havia tancat els esclafidors inferiors, per lo que en escorar el barco, l'aigua ho va inundar ràpidament. La majoria de la seua tripulació va quedar atrapada en la ret que protegia la coberta de possibles abordages i va morir ofegada. A pesar de la pèrdua del Mary Rose, els anglesos varen resistir. Les tropes franceses, que havien invadit l'illa de Wight i la costa de Sussex, es varen retirar en agost al no conseguir assentar les seues posicions.

Rescat del barco

Un més despuix es va intentar rescatar-ho pero no va haver sòrt. En 1836 va ser localisat per un peixcador i el buç John Deane va recuperar objectes de divers valor. No obstant la seua pista es va perdre. En 1967 es va constituir un comité per a realisar excavacions submarines, es varen trobar mils d'objectes, aixina com els restants d'uns 200 membres de la tripulació. En 1979 es va formar el Mary Rose Trust en la missió de rescatar el Mary Rose, lo que es conseguiria en 1982.

El Mary Rose en el present

Rescatat el barco, va ser traslladat fòra del port de Portsmouth, Anglaterra, a on va ser introduït en un dic sec per a poder ser netejat, restaurat i estudiat. Posteriorment va ser traslladat al Portsmouth Historic Dockyard (Drassana Històrica de Portsmouth) a on va ser obert al públic durant molts anys. El buc va formar part d'una extensa colecció d'artefactes històrics restaurats. El 25 de giner de 2008 es va inaugurar el nou museu dedicat al Mary Rose, gràcies al Ministeri de Defensa britànic. El 31 de juliol de 2008, es va anunciar que les investigacions científiques aplegaven a la conclusió de que dels 200 hòmens havien mort ofegats en la catàstrofe després d'estudiar els restants d'una vintena d'ells, gràcies als permissos a la Mary Rose Trust. També es va aplegar a la conclusió de que els tripulants del Mary Rose no eren anglesos, si no del sur del continent europeu i molt possiblement anaren espanyols. Seguint en els escrits que varen arreplegar el desastre, es parlava de que els marins d'esta tripulació no entenien l'anglés i que no atenien a les coordenades ni a les órdens donades pels seus caps. Enrique VIII va tindre una llarga época de falta de tropa anglesa per a la marina, per lo que va acabar contractant a mercenaris mediterràneus. Segons les mostres de les dentadures, coloquen en Espanya o en Itàlia els llocs de procedència dels marins del Mary Rose.

El professor Dominic Fontana, de l'Universitat de Portsmouth, aclarix que "el gatell que va fer que la situació es descontrolase en el Mary Rose va ser un navío francés que va disparar una bala de canó cap a la cuina quan encara estava ancorat. Havent un sobrepés de càrrega, varen alçar ancores i viraron ràpidament i varen forçar la colocació del velam quan la marea estava girada, per lo que va fer que s'exponguera indefensa cap a l'atac del seu enemic. Una forta racha de vent va fer que canviaren el rumbo i giraren de sobte, bolcant-se i acabant afonat baix la mar".

construcció

La construcció del Mary Rose va començar el 29 de giner de 1510 en Portsmouth i va ser botat en juliol de 1511. Posteriorment, va ser remolcat a Londres, a on se li va equipar en aparelle i coberta, i se li va suministrar armament. Ademés dels detalls estructurals necessaris per a navegar, abastir i armar al Mary Rose, també se li varen equipar en banderes, estandarts i gallardetes gallardetes (banderes extremadament allargades que onejaven en la part alta dels màstils) pintats o dorats.

El caixco del Mary Rose* està construït per mig del método de tingladillo pla (o "carvel"). El barco constituïx un eixemple primerenc d'este método de construcció en Anglaterra. Actualment se sap que la forma del seu caixco es va traçar utilisant el ___protected_title_0___ per a definir la secció travessera del mateix. Este procés geomètric és similar al que, segons es té constància, es va amprar uns doscents anys més vesprada,lo que situa l'orige d'esta tècnica en una data molt més primerenca. Este fet, sumat als estudis realisats sobre atres barcos encarregats en el sigle XV, sugerix que la metodologia dels tres arcs provablement ya existia abans de l'época en que es va construir el "Mary Rose".