Pols de diamant
La pols de diamant, pols de gèl o pols lluenta és una precipitació de cristals de gèl molt menuts, en cel clar, i a sovint tan fins que semblen suspesos en l'aire.[1]
La pols de diamant es pot observar en les regions polars i continentals interiors, especialment en temps rebujat, calme i fret. Es forma a temperatures inferiors a -10 °C en una massa d'aire que s'ha gelat ràpidament. Els cristals solen estar ben desenrollats, generalment en làmines. El diàmetro més comú és de 100 micrómetros, pero pot estar en el ranc 30-200μm. Estos cristals es fan visibles quan destellan a la llum solar i donen orige a fenomens d'halo, ben notoris per lo general. En la pols de diamant la visibilitat és molt variable; el llímit inferior és a lo manco d'1 km.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Polvo de diamante» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.