Mandorla

Crist en majestad en una mandorla de l'iglésia de Sant Joan de Moarves de Ojeda (Palència, Espanya).

Crist en Majestad, en una mandorla en un manuscrit ilustrat medieval.

Verge en Majestad en una mandorla. Part d'un retaule en alabastre, Museu Nacional de l'Edat Mija, Cluny (França).

La paraula mandorla ve del italià mandorla [mándorla], que significa armela, del greco-llatí amýgdala. Designa un marc o aureola en forma oval o d'armela en a on s'inserten personages sagrats, sent el més freqüent Jesucristo resucitat, pero també la Verge María o els sants. Es va usar preferentment en l'art romànic i bizantino.^{cita requerida}

Història

La mandorla prové de l'esquematizaació de la Llançol Sant sostinguda pels àngels en la Resurrecció, combinada en un element tradicional del retrat arquitectònic romà; l'escut redó o clípeo, que emmarca la figura de la persona fallida en un epitafi, apareix ràpidament en sarcòfecs cristiàs. A sovint, l'image (clipeata) pren la forma d'una closca.^{cita requerida}

En França, una de les mandorlas més antigues es troba en un sarcòfec merovingio en la cripta de Jouarre. En la capçalera del sarcòfec de sant Agilberto, hi ha un tetramorfos que rodeja un Crist Resucitat en Majestad en una mandorla. Els escultors de el VII varen fixar ací l'image d'un Crist jove, imberbe, en una representació pròxima al modo bizantino.

Una representació, també de tradició prerrománica, es troba en l'iglésia del Monasteri de Sant Genís de Fontanes. Situat en la seua frontera, el llindar (en marbre blanc de Céret) és una obra monumental. Esta escultura romànica es considera la més antiga en pedra (data de 1019-1020) i representa a Crist beneint inscrit en una mandorla perlada sostinguda per dos arcàngels i enquadrat per dos grups de tres personages bíblics.^{cita requerida}

Existixen molts Cristos inscrits en mandorlas en les iglésies romàniques franceses, com en Conques, Sant Trófimo, en Arlés, o en la Basílica de Sant Sernín, en Toulouse. Es va utilisar àmpliament en els capiteles de l'Abadia de Cluny II (construïda entre 948 i 981), i va perdre en esta ocasió el seu simbolisme, per a ser solament un motiu geomètric més.^{cita requerida}

El mateix motiu es troba en l'art iconográfico bizantí ortodox, com en l'icon de la transfiguraació, en el descens al llim o en l'icon de Crist Pantocrátor (mandorla triple). En l'icon de la Natividad, la Verge es representa també en una mandorla, que es confon en el seu llit. En canvi, en l'icon de la Dormición de la Verge, ya no està en una mandorla: és la seua ànima a la que Crist ve a arreplegar en una mandorla.^{cita requerida}

En Espanya, poden trobar-se escultóricament en llocs com l'iglésia de Santa María de Covet (Lleida), iglésia de Santiago de Carrión dels Comtes (Palència), iglésia de Sant Joan Batista de Moarves de Ojeda (Palència), iglésia de Sant Esteban de Moradillo de Sedano (Burgos). En l'iglésia de Sant Dumenge de Soria, com a rarea, apareix la Trinitat en la mandorla, rodejada per àngels en els símbols dels evangelistes i les figures sedentes de la Verge i Sant Joan Batista.^{cita requerida}

Iglésia de Sant Dumenge (Soria), segona mitat de el XII.

També es troben mandorlas en manuscrits allumenats, pintura medieval, estes preferentment situades en l'eix dels àbsits com en l'iglésia de Sant Clemente de Tahull (Lleida), l'iglésia de Sant Julián i Santa Basilisa en Bagüés (Osca) o en el Panteón de Sant Isidoro (León) i en art d'orfebreria, com és el cas del retaule de Sant Miguel d'Aralar o en l'urna de Sant Dumenge de Siges (Burgos).

Forma i símbol

L'us del círcul per a inscriure un personage, ademés de la seua ubicació en la part alta d'un element arquitectònic, evoca l'esfera celest.^{cita requerida}

La mandorla du a una atra dimensió: és una figura geomètrica dissenyada en dos círculs que es tallen. En la seua intersecció es troba una persona, per la qual es deu passar per a recórrer el camí entre els dos círculs, els dos hemisferis o els dos móns, el terrenal i el celestial. L'implantació de Crist en una mandorla en el tímpan de la porta d'una iglésia revela el simbolisme de passar de fòra de l'iglésia a dins de l'iglésia i, per lo tant, anuncia el pas dels vius del món terrenal al celestial. La mandorla s'utilisa llavors per a expressar un passage o una porta.^{cita requerida}

En l'arquitectura gòtica, ademés dels beneficis arquitectònics de la volta de crucería que permet l'entrada de la llum en l'edifici, va dur l'arc apuntat que té apariència de mandorla oberta a la llum del dia. Encara es pot utilisar el simbolisme de la mandorla, ara lluminosa (en relació en la romànica). Este us de la mandorla correspon a este periodo de busca del realisme caracterisat també pel seu estatuaria mórbida.^{cita requerida}

Vore també

• Vesica piscis

Bibliografia

• Bango Torviso (1992). El romànic en Espanya, Madrit: Espasa Calpe. ISBN 84-239-5295-9.