Anar al contingut

Vesica piscis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vesica piscis

Vesica piscis (bufa de peix, en llatí) és un símbol fet en dos círculs del mateix radi que es intersecan de manera que el centre de cada círcul està en la circumferència de l'atre. Esta forma es denomina també mandorla (que significa "armela", en italià).cita requerida

Era un símbol conegut en les antigues civilisacions de Mesopotamia, Àfrica i Àsia.cita requerida

Significat místic i religiós

[editar | editar còdic]
Tapa del Pou del Cáliz, en un treball artístic d'una vesica piscis.

En diversos periodos de l'història ha segut tema d'especulacions místiques; provablement els primers varen ser els Pitagórico, que la consideraven una figura sagrada. La raó matemàtica del seu esgambi (mida pels punts extrems de el "cos", sense incloure la "coa") per la seua altura va ser aproximada pel cocient 265:153. Esta raó, que dona 1,73203, es va considerar un número sagrat anomenat la mida del peix.cita requerida

Exactament, la raó geomètrica d'estes dimensions és la raïl quadrada de 3, o 1,73205... ya que, si es traça la llínea recta que unix els centres d'abdós círculs, junt en els dos punts a on els círculs es intersecan, s'obtenen dos triànguls equiláteros units per un costat. El cocient 265:153 és una aproximació a la raïl quadrada de 3, i té la propietat de que no es pot obtindre cap aproximació millor en números més menuts. El número 153 apareix en l'Evangelio de Juan (21:11) com el número de peixos que Jesús va fer que es capturaren en la miraculosa captura dels peixos, lo que alguns consideren com una referència sifrada de les creències pitagórico. Coventry Patmore va escriure un poema titulat Vessica Piscis, en la secció XXIV del Llibre I del seu cicle The Unknown Eros (L'Eros desconegut, 1877).[1][2][3][4][5]

Jesús dins d'una forma de vesica piscis o mandorla en un manuscrit medieval allumenat -en els cantons de la mandorla dins de les seues quatre respectius círculs estan les alegorias dels quatre evangelistes.

Usos de la forma

[editar | editar còdic]

En l'art cristià, algunes aureolas tenen la forma d'una vesica piscis vertical, i hi ha alguns sagells d'organisacions eclesiàstiques que estan rodejats d'una vesica piscis vertical (en lloc de la més usual forma circular).cita requerida

La tapa del pou del Cáliz de Glastonbury (Somerset) conté una versió estilisada del disseny d'una vesica piscis.cita requerida

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Arquímedes de Siracusa: De la mida del círcul.
  2. Rachel Fletcher: Musings on the Vesica Piscis. Nexus Network Journal (ISSN 1590-5869), vol. 6 no. 2 (Autumne de 2004)[1] (en anglés).
  3. John Michell: City of Revelation. Abacus, 1972. (ISBN 0-349-12320-9).
  4. John Michell: The Dimensions of Paradise: The Proportions and Symbolic Numbers of Ancient Cosmology. Adventures Unlimited Press, Kempton, Illinois, 2001.
  5. David Fideler: Jesus Christ, Són of God: Ancient Cosmology and Early Christian Symbolism. Quest Books, Wheaton, Illinois, 1993.


Referències

[editar | editar còdic]