Anar al contingut

Eixèrcit de Salvació

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:PA

El Eixèrcit de Salvació és una denominació del cristianisme protestant fundada en 1865 pel pastor metodista William Booth i per la seua esposa Catherine Booth. És una organisació centralisada en un sol general. El seu quarter general internacional es troba en el 101 de Queen Victoria Street, Londres, Regne Unit, des d'a on es dirigixen els seus mils d'unitats al voltant del món. Per la seua història i presència social, en nacions de parla anglesa se'ls sol cridar «Sally Ann» (Canadà), «Sally Army» (Regne Unit i Nova Zelanda), i «Salvos» (Estats Units i Austràlia).

Història

[editar | editar còdic]

L'Eixèrcit de Salvació va ser fundat per William Booth i Catherine Booth en juliol de 1865 com un moviment evangèlic denominat Christian Revival Association (Associació Cristiana de Avivamiento) que va agrupar el treball voluntari de creents procedents de vàries denominacions protestants de la ciutat de Londres. Ells sentien la necessitat d'alcançar en el mensage del Evangelio de Jesucristo als que consideraven menys coneixedors del mateix, als que estaven atrapats en els sectors més colpejats per la pobrea, l'alcoholisme, el crim, la desocupació, l'arrimerament i tota l'immensa varietat de mals socials que l'Anglaterra de la Revolució industrial havia concentrat en certs guetos de la ciutat. Per això molt pronte l'associació va canviar el seu nom pel de East London Christian Mission (Missió Cristiana de l'Est de Londres) la missió en l'àrea més deprimida de Londres. No obstant, despuix d'estendre el seu treball fora de l'extrem est de la ciutat, el nom va deure reduir-se solament a The Christian Mission (La Missió Cristiana).

En el The William Booth Memorial Training College, ubicat en Denmark Hill, Londres, es preperan els futurs oficials de l'Eixèrcit de Salvació per al Regne Unit.

Cap a 1875, entre els sectors proletarios de Londres prosperaven el llenguage i les costums militarés, a mida que el moviment es nutria cada volta més d'converso d'eixa extracció, l'estructura, la disciplina, com aixina mateix el llenguage i les costums militars varen ser influint cada volta més entre els seguidors de Booth i en ell mateixa, d'eixe modo, en 1878, el propi reverent Booth proponia que "La Missió Cristiana és un Eixèrcit de Salvació" l'idea va captivar ràpidament a tots i varen decidir adoptar el nom de The Salvation Army (Eixèrcit de Salvació) para seguidament introduir en tots els seus estatuts i normatives este tipo d'organisació, disciplina i vocabulari "a l'estil, encara que no en imitació d'una força militar", com explicava William Booth en el Congrés de 1904.


La gran majoria dels converso d'este Eixèrcit de Salvació eren prèviament alcohòlics, drogadictes, prostitutes o algun atre tipo d'indesijable social. Com a resultat d'un acostament pragmàtic i no legalista de Booth en la seua teologia pastoral cap a estes persones, va decidir no incloure l'us dels sacraments reconeguts pel protestantisme (Batisme i Sant Sopar) en les formes d'adoració de l'Eixèrcit de Salvació (que no pretenia ser una nova iglésia, sino solament una part d'ella), creent que molts cristians de la seua época havien aplegat a confiar més en els signes exteriors de la gràcia de Deu que en la gràcia pròpiament dita. William i la seua esposa Catherine pensaven que molta de la indolencia del cristianisme del seu temps davant la necessitat espiritual es devia a una observança purament ritual de la fe. És aixina com entre atres expressions de la seua fe els soldats de l'Eixèrcit de Salvació s'abstenen totalment del consum d'alcohol, tabac, drogues illegals i jocs d'encert i usen uniformes distintius (depenent del país en que treballen poden ser de color blanc, gris, blau marí, beige o inclús utilisen el sari en l'Índia). No obstant, les seues reunions són públiques i accepten en agrade tot tipo de visitants en els seus servicis religiosos, no es consideren una iglésia en el sentit eclesiológico del terme, sino més be una societat de llaics compromesos en una iglésia que a principis del sigle XXI es podria denominar ecuménica.

Quarter General Internacional de l'Eixèrcit de Salvació, en Londres.

El ràpit creiximent de l'Eixèrcit de Salvació a fins del sigle XIX va generar forta oposició en Anglaterra. Alguns d'eixos antagonistas, agrupats baix el nom de Skeleton Army (Eixèrcit Esquelètic), interrompien reunions i concentracions de l'Eixèrcit de Salvació, les seues tàctiques habituals consistien en tirar pedres, rates, i alquitrán, i assaltar físicament als membres de l'Eixèrcit de Salvació, organisat per alguns taberneros i proxenetas molests en la decadència dels seus negocis.

La missió de l'Eixèrcit de Salvació, d'acort a la declaració que ells mateixos fan és: predicar el Evangelio de Crist Jesús i tractar de cobrir les necessitats humanes en el seu nom, sense discriminació alguna.

Expansió mundial

[editar | editar còdic]

D'acort a l'informació que la pròpia institució entrega en el seu anuari estadístic.[1]

Archiu:Salvation Army World Map Updated. caps block 4
Mapa de l'expansió mundial de l'Eixèrcit de Salvació.

Organisació i estadístiques

[editar | editar còdic]

L'Eixèrcit de Salvació treballa en 132 països (independents i no independents) i proporciona servicis en molts idiomas diferents. Per a propòsits administratius, l'organisació es dividix geogràficament en 'territoris', els quals a la seua volta es subdividen en divisions. Cada territori reconeix un centre administratiu conegut com a 'Jefatura Territorial' (THQ per les seues sigles en Inglés: Territorial Headquarters). De la mateixa manera, cada Divisió té una 'Jefatura Divisional' (DHQ per Divisional Headquarters). Per eixemple, Japó és un territori, pero els Estats Units d'Amèrica es subdividen en quatre territoris: Est, Meridional, Central, i Occidental, mentres que en Amèrica del Sur, Bolívia, Chile, Equador i Perú formen part d'un mateix territori. Cada u d'estos territoris és conduït per un 'Comandant Territorial' que rep instruccions des de la Jefatura Internacional de l'Eixèrcit de Salvació (IHQ per International Headquarters), en Londres.

Despuix de l'Iglésia catòlica i les Nacions Unides, l'Eixèrcit de Salvació és el més gran proveïdor mundial d'ajuda social, en despeses estimades en 3.120 millons de dólars per al 2009 solament en els Estats Units d'Amèrica,[2] involucrant ajuda per a més de 30 millons de persones. Ademés de centres comunitaris i d'auxili en desastres naturals, l'organisació treballa en camps de refugiats, especialment entre població desplaçada en Àfrica.

El seu membresía inclou més de 26.000 oficials remunerats, ademés d'uns 100.000 empleats i aproximadament 4,5 millons de voluntaris. És conduït pel General Lyndon Buckingham, neozelandés que complix el càrrec des del 3 d'agost del 2023, despuix de ser electe pel Consell Suprem de l'Eixèrcit de Salvació.

Banda de Bronzes de l'Eixèrcit de Salvació marchant en Oxford, Anglaterra.


Mentres la popularitat de l'organisació creixia entre les classes baixes de l'Anglaterra finisecular (sigle XIX), els salvacionistas trobaven noves maneres d'atraure a multituts de marginals en els carrers de Londres, aglomeracions de públic que eren freqüentment molt difícils de controlar. En eixes circumstàncies, una família de músics populars, de llinage Fry, es va unir en entusiasme a este nou eixèrcit per a servir com una espècie de guardaespales dels predicadores i va anar en esta funció que varen començar a interpretar música popular per a distraure a les flotes i concentrar la seua atenció en el mensage que desijaven divulgar.

La tradició de tindre músics en les seues reunions ha continuat des de llavors, i eventualment s'ha desenrollat fins a la creació de verdaderes bandes. Estes agrupacions musicals són generalment Bandes de Bronzes (Brass Bands) o agrupacions més chicotetes d'este tipo d'instruments (Brass Ensembles), es presenten en públic en les seues campanyes (events evangelísticos), aixina com en uns atres festivalés, desfiladas i especialment en Nadal. Al voltant del món les Bandes de Bronzes han aplegat a ser una part integral del ministeri de l'Eixèrcit de Salvació i un símbol immediatament reconeixible per a salvacionistas i no salvacionistas en general. L'Eixèrcit de Salvació també té cors, estos són denominats Brigades de Vora. La primera Brigada de Vora de l'Eixèrcit de Salvació és la International Staff Songsters (ISS).

Una banda de l'Eixèrcit de Salvació suís, Takasa, va ser elegida per a representar al seu país en el Festival de la Cançó d'Eurovisió 2013 (Quinquagèsima octava versió d'este concurs), que es va celebrar els dies 14, 16 i 18 de maig de 2013 en la ciutat sueca de Malmö. Suïssa va quedar en el lloc decimosegundo de la segona semifinal, no alcançant, d'esta manera, la final.

Missió i doctrines

[editar | editar còdic]
Estàtua del General William Booth en el barri londinenc de Whitechapel.

Declaració de Missió:

  • "Sanc i Fòc": Referint-se a la sanc de Crist que simbòlicament neteja de pecat i al fòc com a símbol de l'acció del Esperit Sant.
  • "Cor a Deu, Mà a l'Home": Fent referència a l'acció social vinculada a la fe cristiana.
  • "Sopa, Sabó i Salvació": Emfatisa la necessitat de la misericòrdia junt en l'evangelización.
  • "Aneu per ànimes i aneu pels pijors"

Doctrines:[3]


Ajuda humanitària

[editar | editar còdic]

Els primers operatius importants d'ajuda humanitària davant desastres de l'Eixèrcit de Salvació es varen produir entorn a les tragèdies provocades pel huracà de 1900 en Galveston, Texas, i el terremot de 1906 en Sant Francisco, Califòrnia. Les campanyes nacionals de recolecció d'ajuda financera i material varen rendir enormes volums (desconeguts per a l'época), permetent a l'Eixèrcit de Salvació proporcionar ajuda efectiva i eficient a millers. Quan la General Evangeline Booth, va oferir l'ajuda dels salvacionistas del món al president Woodrow Wilson durant la Primera Guerra Mundial, l'espente del treball social i de l'ajuda humanitària de l'Eixèrcit de Salvació va aumentar notòriament.


L'Eixèrcit de Salvació és una de les grans agències no governamentals d'ajuda humanitària davant desastres i està generalment entre les primeres en aplegar en ajuda despuix d'alguna tragèdia (natural o artificial). Ha treballat per a aliviar el sofriment i per a ajudar a la reconstrucció de moltes vides. Despuix del Terremot de l'Oceà Índic de 2004, els seus integrants varen aplegar immediatament a alguns dels pijors llocs del desastre per a ajudar a recuperar i a enterrar als morts. Després varen cooperar en la reconstrucció de cases i en la fabricació de nous pots per a peixcadors artesanals que varen perdre la seua font de sustente. De la mateixa manera ha actuat davant atres desastres en tot lo món, prestant ajuda lo millor que pugues, en la mida de lo possible.

Tendes de reciclage i caritat

[editar | editar còdic]
Recolecció de fondos en Lausana, Suïssa

L'Eixèrcit de Salvació és ben conegut en els països del primer món per la seua ret d'almagasens econòmics o de reciclage a on recapten diners per a les seues activitats caritatives venent a baix preu mercaderies usades que els han donado, tals com a roba, mobles i electrodomèstics i més.

Associats a estes tendes es troben habitualment els seus numerosos centres de rehabilitació per a alcohòlics i drogodependientes en general, aixina, estos almagasens de segona mà proporcionen, en primer lloc, fondos per a finançar molts d'estos centres, coneguts en els Estats Units d'Amèrica com els ARC (Adult Rehabilitation Centers). En segon lloc, estos almagasens i els seus centres d'arreplega de donacions (que alcancen proporcions enormes) entreguen també va treballar per a les persones en procés de rehabilitació.

En Iberoamèrica estos centres de reciclage tenen actualment molt poc desenroll i llevat en algunes ciutats grans com Buenos Aires, estes tendes de segona mà, els seus centres d'arreplega i els centres de rehabilitació associats no són coneguts. Si és coneguda en canvi la "roba americana" en bales, adquirida en Europa i Estats Units per particulars sense cap relació en l'Eixèrcit de Salvació, que després la venen en ciutats del tercer món.

Servici de busca de persones

[editar | editar còdic]

Un programa gràcies al com l'Eixèrcit de Salvació ha alcançat també bona fama al voltant del món és el seu servici de busca de familiars (conegut en alguns territoris com Missing Persons Service). Establit formalment en 1885, el servici està actualment disponible en la major part dels països a on l'institució té representants i colabora també en tots els programes governamentals al respecte. L'objectiu del programa és restaurar les relacions de família allí a on el contacte s'ha perdut per alguna raó.

Grups jovenils

[editar | editar còdic]

L'institució incorpora també numerosos grups jovenils, alguns en prou autonomia. Primerament clar, de la mateixa manera que en casi totes les denominacions protestants, l'Escola Dominical ocupa el primer lloc com a grup jovenil, pero en alguns territoris existix un programa de Guies i Exploradors associat. En Austràlia i atres països el Moviment Scout ha conseguit gran desenroll dins de l'institució, i la Salvation Army Guards and Legions Association (SAGALA) té reconeiximent ple dins de l'Organisació Mundial del Moviment Scout, de la mateixa manera que la Frälsningsarméns Scoutförbund sueca i unes atres.

El 29 de juliol de 2006, es va inaugurar oficialment el Salvation Army World Jamboree 2006, en el izamiento de les banderes dels 12 països representats en els campaments instalats en Kotterbos del municipi d'Almere, Països Baixos.

Controvèrsia

[editar | editar còdic]

L'Eixèrcit de Salvació en els Estats Units d'Amèrica ha segut criticat per lo que alguns consideren polítiques discriminatòries en la contractació i en els reglaments interns sobre el comportament dels seus empleats.


Considerant que com a institució de caritat llegalment reconeguda rep fondos governamentals directes i donacions particulars deduibles d'imposts públics (solament prop de l'11 per cent dels seus ingressos totals els rep baix la forma de concessions o pagaments directes pels seus servicis), l'organisació no obstant té establida una política de discriminació contra els aspirants i empleats que professen una fe o una orientació sexual distinta a les acceptades per l'institució, (específicament casos de professió de fe Wiccanista i orientacions no heterosexuals).

La posició de l'Eixèrcit de Salvació en els Estats Units d'Amèrica és que per ser una iglésia llegalment reconeguda en eixe país, la secció VII de l'Acta de Drets civils dels Estats Units de 1964 garantisa explícitament el seu dret a discriminar religiosament en la contractació dels seus empleats.

Durant 2004, la Cort Federal de Nova York va resoldre que l'organisació tenia dret a aplicar criteris religiosos durant la selecció dels seus empleats; este fallo està sent apelat per l'Unió de Llibertats Civils de Nova York (New York Civil Liberties Union). Atres 19 casos d'empleats o postulantes discriminats s'han presentat com a demandes a consideració de corts de primera instància.

Per una atra part, quan l'estat de Nova York va propondre a consideració una llegislació social que exigia a les empreses (en quant contracta personal, l'Eixèrcit és una empresa) oferir subsidis per malaltia a les parelles del mateix sexe dels seus empleats, l'Eixèrcit de Salvació es va opondre obertament a esta política i va amenaçar en un inevitable tancament de menjadors i albercs nocturns en tot l'estat de Nova York.

En juliol de 2001, The Washington Post va fer pública una nota interna de l'Eixèrcit de Salvació, segons eixe document, l'Eixèrcit de Salvació i el president George W. Bush havien fet una espècie de pacte secret: L'Eixèrcit de Salvació recolzaria les propostes de Bush per a "iniciatives basades en la fe" si Bush s'assegurava que l'Eixèrcit de Salvació quedara exent, local i estatalment de llegislacions en contra de la discriminació basada en l'orientació sexual. La revelació va generar una cantitat considerable de protestes per part de la comunitat gai i d'atres grups lliberals.

Influències

[editar | editar còdic]

La famosa obra teatral Major Barbara (1905), de George Bernard Shaw centra el seu argument al voltant de l'Eixèrcit de Salvació.

En el videoclip de la banda Toto cridat corresponent a la cançó "Holyanna" de nom sospitosament similar a Holy Ann, es veu una integrant d'este Eixèrcit en els seus paraments que s'escapa en les nits per a intentar ser una dòna sensual o famosa com les estreles del cine o ballarines. Al final del video renuncia al seu uniforme i regala les monedes.

En l'obra de Bertolt Brecht Saint Joan of the Stockyards (1929), Joan, la protagonista, és una tinent de l'Eixèrcit de Salvació.

La cançó "Silver Bells" 1, primer cantada per Bob Hope i Marilyn Maxwell en la película The Lemon Drop Kid, va ser inspirada per l'image dels bellringers (toca campanes) de l'Eixèrcit de Salvació que cada Nadal s'instalen front a les grans tendes per a recolectar diners.

La cançó de The Beatles (composta per John Lennon), "Strawberry Fields Forever" (1966), es va inspirar en la Llar de Chiquets Strawberry Field, de l'Eixèrcit de Salvació en Liverpool, Anglaterra. La llar es va tancar en 2005, solament permaneix el Cos (centre d'oració i missió).

La película de 1955 Guys and Dolls seguix la fictícia història d'amor entre la sargent Sarah Brown de l'Eixèrcit de Salvació, interpretada per Jean Simmons, i un mafiós jugador interpretat per Marlon Brando. La película es va fer extremadament popular i va ser nominada per a un Oscar en 1956, pero no va guanyar.

En la película de 2002, Un home sense passat (Mies vailla menneisyyttä) d'Aki Kaurismäki la protagonista, Irma, (Kati Outinen) és una tinent de l'Eixèrcit de Salvació en Helsinki.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. The Salvation Army Year Book 2015, Editor Major Deslea Maxwell, Salvation Books, Londres, Regne Unit, 2014. ISBN 978-0-85412-928-7
  2. Forbes, The 200 Largest U.S. Charities
  3. Doctrines de l'Eixèrcit de Salvació, Territori Este de Sudamérica

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Llocs oficials en castellà:


Referències

[editar | editar còdic]