Requeriment de fredor en espècies frutales caducifolias
El requeriment de fredor en espècies frutales caducifolias, requisit també conegut com a acumulació de fret, és un factor decisiu en l'adaptació d'estes espècies al seu ambient. D'este requeriment depén la ruptura de la dormición d'un ampli espectre d'arbres i arbustos frutales d'us comercial, tals com les espècies frutales de pepita (manzano, peral, membrillero), les d'os o carozo (duraznero o bresquillera, ciruelo japonés, cerezo dolç, guindo, olivera, etc), les espècies productores de fruts secs (armeler, avellaner, nogal, castany, pecán, pistachero), els arbustos de full caduc (nabius, frambueso, mores, zarzamora, grosellero), i les espècies de full caduc trepadoras (vinya, actinidia). Totes elles tenen que estar expostes a un periodo de baixes temperatures durant la letàrgia hivernal per a una adequada ruptura de la dormición i inici de la nova estació de creiximent.
Quan les espècies frutales de clima templat no resulten expostes a temperatures baixes d'acort a les seues necessitats específiques (sent en general l'eficiència màxima entre 2,5 i 9,1 °C), s'observen un conjunt de síntomes entre els que resulten més comuns els següents:
- retart en l'obertura d'ulls de fusta;
- retart en l'obertura d'ulls de flor;
- brotación irregular i dispersa; i
- solsida dels ulls de flor.
Conseqüentment, la productivitat de l'espècie es veu sériament compromesa.
Orige de l'expressió
[editar | editar còdic]Les investigacions sobre els requeriments de baixes temperatures per a la ruptura de la dormición dels ulls dels arbres frutales es varen iniciar fa més de mig sigle. Weinberger (1950) va falcar l'expressió «hores de fret» (HF) per a referir-se a aquelles hores transcorregudes a temperatures inferiors a 7 °C, i correlacionó per primera volta les HF en la cantitat de fredor requerida per a la ruptura de la dormición i el posterior creiximent normal dels arbres frutales. Del seu treball va sorgir l'expressió «requeriment de fredor» per a cada espècie i varietat.
Models
[editar | editar còdic]
Existixen models molt variats que, en diferent grau de complexitat, busquen predir la ruptura de la dormición sobre la base de la temperatura. El tema va ser tractat àmpliament per Melgarejo,[1] i Viémont i Crabbé,[2] entre uns atres.
Model d'Utah
[editar | editar còdic]Els primers models varen considerar que les temperatures superiors a 7 °C no tenen efecte sobre l'eixida del repòs hivernal, i que les inferiors a eixe llindar tenen el mateix efecte. Posteriorment, varen sorgir atres models que contemplen rancs de temperatura en diferent eficiència en l'acumulació de fret. Aixina, Richardson i colaboradors (1974) varen propondre el «model d'Utah» (vore Taula 1), en el que s'assigna cada temperatura o interval de temperatures un nivell d'eficiència per a contribuir a la ruptura de la dormición.[3] Segons este model, 1 HF és equivalent a 1 unitat de fret (UF) solament en l'interval de temperatures comprés entre 2,5 i 9,1 °C. Les temperatures inferiors a 1,4 °C no resulten efectives per a la ruptura de la dormición i, per això, no tenen incidència en l'acumulació de fret. Les temperatures entre 1,5 i 2,4 °C, o entre 9,2 i 12,4 °C, tenen una eficiència del 50 % i les temperatures iguals o superiors a 16 °C produïxen un efecte negatiu, restant unitats de fredor a la sumatoria diària. Les UF diàries s'obtenen per mig de la sumatoria de les UF de cada hora del dia per lo que, per a utilisar este método, es requerixen senyes horàries de temperatura. Una volta que s'ha acumulat un donat nivell d'unitats de fret, es requerix un cert número d'unitats de calor per a la ruptura de la dormición. El mateix es complimenta per exposició a temperatures superiors a 4,5 °C (en anglés, growing degree hours o GDH).[4]
| Temperatura (°C) | UF corresponents a 1 hora transcorreguda a un donat ranc tèrmic |
|---|---|
Els restants intervals tèrmics presenten menors nivells d'eficiència.
| Espècie | Requeriment de fret
(HF) |
Observacions |
|---|---|---|
| Armeler | ||
| Actinidia (kiwi) | ||
| Nabiu tipo 'lowbush' | ||
| Nabiu tipo 'highbush' | ||
| Nabiu tipo 'rabbit-eye' | ||
| Avellaner | ||
| Caqui | ||
| Cerezo dolç | ||
| Ciruelo europeu | ||
| Ciruelo japonés | ||
| Damasc o albaricoquero | ||
| Duraznero o bresquillera | ||
| Frambueso | ||
| Guindo | ||
| Manzano | ||
| Membrillero | ||
| Nogal comuna | ||
| Pecán | ||
| Peral | ||
| Vinya |
Atres models
[editar | editar còdic]Atres models més recents consideren que existixen canvis en la temperatura òptima d'acumulació de fredor durant el periodo de dormición, ya que es produïxen modificacions en la sensibilitat a la fredor de l'arbre frutal.
El «model d'Utah» no s'adapta a zones d'hiverns suaus, per lo que s'han elaborat models alternatius, basats en criteris distints en referència a l'eficiència d'acumulació de la fredor. Entre ells es destaquen el «model de baixes necessitats» de Gilreath i Buchanan (1981),[7] el «model de Carolina del Nort» de Shaltout i Unrath (1983),[8] i el «model dinàmic» de Erez i Couvillon (1987).[9]
El «model dinàmic» de Erez i Couvillon (1987) sugerix la presència de dos etapes en la ruptura de la dormición, i s'adaptaria millor a localitats en hiverns menys uniformes que aquells en que es va basar el «model d'Utah». El «model dinàmic» propon l'existència d'un factor de ruptura de la dormición, de naturalea estable, que és precedit per un precursor de naturalea inestable. La temperatura podria afectar l'acumulació del precursor inestable de vàries maneres: podria inactivar la biosíntesis del precursor (a valors de 0 °C o inferiors), estimular el seu biosíntesis (a 4-10 °C), o accelerar/estimular la seua degradació (a 14 °C o més).[9] Ademés, el model propon que, en acumular-se el precursor més allà d'un donat llindar de concentració, és convertit en el factor estable i actiu de ruptura de la dormición. Esta conversió és promoguda per periodos curts de temperatures moderades (15 °C), que no són òptimes per a la biosíntesis del precursor.[9] Este criteri buscaria explicar per qué les temperatures hivernals superiors a 15 °C, freqüents en algunes zones de producció de Prunoideas en l'Argentina com el NE de la Província de Buenos Aires i el S de la Província de Santa Fe, no sempre perjudiquen la ruptura de la dormición. L'alternança de periodos curts de temperatures relativament elevades podria ser útil per a «estabilisar» al precursor que va ser sintetisat durant les hores prèvies a baixes temperatures. Aixina, les temperatures de 15 °C o superiors podrien resultar més o menys favorables per a la ruptura de la dormición, depenent de l'etapa de la dormición en que es produïxen i de la duració de les mateixes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Melgarejo Moreno, Pablo (1996). La fredor hivernal, factor limitante per al cultiu frutal. Models i métodos per a determinar l'acumulació de fret i de calor en frutales, Madrit: Ed. A. Madrit Vicente. ISBN 978-84-87440-88-5.
- ↑ (2000) Dormancy in Plants: form Whole Plant Behaviour to Cellular Control (en anglés), Wallingford, Oxon (Regne Unit): CAB International. ISBN 978-0-85199-707-0.
- ↑ 3,0 3,1 Richardson, E.A.; Seeley, S.D.; Walker, R.D.(1974).HortScience.9
- 331-332.
- ↑ Costa, G.; Ramina, A. (2014). «Temperate Fruit Species», Dixon, G. R.; Aldous, D. E. (ed.). Horticulture: Plants for People and Plaus, Dordrecht: Springer, p. 99. ISBN 978-94-017-8577-8.
- ↑ No obstant, existixen cultivares utilisats en zones subtropicales que requerixen tan sol 200-300 hores de fret (per eixemple, Anna). Vore:Jackson, J. E. (2003). The Biology of Apples and Pears, Nova York: Cambridge University Press, p. 37. ISBN 978-0-521-38018-8.
- ↑ Sozzi, Gabriel O. (octubre de 2008). Arbres frutales. Ecofisiología, cultiu i aprofitament, Buenos Aires: Facultat d'Agronomia, p. 53. ISBN 950-29-0974-7.
- ↑ Gilreath, P.; Buchanan, W(1981).Journal of Horticultural Science.106
- 426-429.
- ↑ Shaltout, A.D.; Unrath, C.R(1983).Journal of the American Society for Horticultural Science.108
- 957-961.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Erez, A.; Couvillon, G. A(1987).Journal of the American Society for Horticultural Science.112
- 677-680.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Requerimiento de frío en especies frutales caducifolias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.