La vena porta és un gros got sanguíneu que transporta la sanc des del tracto gastrointestinal i el bazo cap al fege per a que els nutrients siguen metabolizados. Està formada per l'unió de la vena mesenterica superior i el tronc espleno-mesentericos

Vena porta hepàtica

Característiques

editar

El sistema de la vena porta està interpost entre dos rets capilars opostes. La primera, perifèrica, és visceral, i les venes que la drenan constituïxen la vena porta. La segona, hepàtica, es troba en l'extremitat de les branques terminals de la vena porta.

Les modificacions sofrides per la sanc en el fege fan d'est una verdadera "glàndula de secreció interna" en múltiples funcions. Entre estes dos rets capilars circula sanc venosa que no sofrix cap modificació.

La vena porta és una vena molt voluminosa, per eixemple, medix 1 cm de diàmetro en un ser humà adult. Té parets primes.

Se situa en la part mija de la cara posterior del pàncrees a nivell de l'istme. Està formada per la convergència de la vena mesentèrica superior i el tronc espleno-mesenterico [(format per la anastomosis de la vena esplènica en la vena mesenterica inferior)]. Este dispositiu està somés a numeroses variacions que recauen principalment en la terminació de la vena mesentèrica inferior, que pot terminar en la vena mesentèrica superior, en la vena esplènica (formant el tronc esplenomesentérico) o directament en la vena porta.

L'orige de la vena porta pot sintetisar-se com la reunió de dos elements constants: la vena mesentèrica superior i l'esplènica, i de dos venes variables en la seua terminació, la vena mesentèrica inferior i la vena gàstrica esquerra, terminació encara més variable.


Referències

editar