Anar al contingut

Antiinflamatori

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
L'àcit acetilsalicílico és un antiinflamatori no esteroideo.

El terme antiinflamatori s'aplica al medicament o procediment mèdic usats per a previndre o disminuir l'inflamació dels teixits. En el cas dels medicaments generalment el mecanisme pel qual actuen és el d'impedir o inhibir la biosíntesis dels seus agents mediadors, principalment els denominats eicosanoides o derivats de l'àcit araquidónico.[1]

Els procediments antiinflamatoris són en general mides físiques com a repòs i immovilisació, hipotèrmia o crioterapia localisada, elevació i compressió de l'extremitat afectada, i que generalment es recomanen aplicar en forma primària i immediata i d'us molt comú per a tractaments de lesions en deportistes.

Medicaments antiinflamatoris

Hi ha dos grans grups de fàrmacs antiinflamatoris: esteroideos i no esteroideos (AINES). També existix el grup de fàrmacs antirreumatoides modificadores de la maltia (FARME) i alguns atres fàrmacs en propietats lleus antiinflamatories com certs antihistamínics i els usats per a tractament de la gota encara que no són estrictament antiinflamatoris.[2]

Antiinflamatoris esteroideos

Artícul principal → Glucocorticoide .


Són els corticoides que són hormones produïdes per la corfa adrenal o corticosteroides naturals i els corticosteroides semisintéticos composts anàlecs estructurals dels corticosteroides naturals i en particular dels glucocorticoides. Particularment els més usats són els esteroides sintètics com la dexametasona o la prednisona, entre uns atres. El seu us és llimitat o restringit pels seus efectes secundaris o adversos, sobretot els administrats vies oral o parenteral, ya poden produir un síndrome de Cushing medicamentoso. Ademés d'antiinflamatoris s'usen com inmunosupresores (l'efecte inmunomodulador dura mentres es mantinga la medicació) i antialérgics aixina com per a teràpia de substitució hormonal.

Antiinflamatoris no esteroideos (AINES)

Artícul principal → Antiinflamatori no esteroideo.

Pel seu mecanisme d'acció es poden agrupar en inhibidors no selectius de la ciclooxigenasa i inhibidors selectius de la ciclooxigenasa-2, és dir segons la seua acció front a la síntesis de prostaglandina i tromboxanos. El AINE prototip és l'àcit acetilsalicílico, més conegut en el seu nom comercial aspirina, que químicament fa part dels salicilatos, i el seu mecanisme d'acció és inhibir l'activitat ciclooxigenasa de la PG sintetasa al acetilar irreversiblemente un residu de serina. Ademés de ser antiinflamatoris, analgésicos i antipiréticos, tenen atres efectes com ser antiagregantes plaquetarios, antitrombóticos i per això s'usen en la profilaxis de l'infart de miocardi. Atres AINEs són una gran varietat d'àcit orgànics, incloent derivats de l'àcit propílico (com l'ibuprofeno i naproxen), derivats de l'àcit acètic (com l'indometacina) i àcits enólicos (com el piroxicam), tots competidors en l'àcit araquidónico pelloc actiu de la ciclooxigenasa. El paracetamol s'inclou entre els AINE, a pesar de la seua poca acció antiinflamatoria.

Fàrmacs antirreumatoides modificadores de la maltia (FARME)

Vore també: Artritis reumatoide

Els fàrmacs antirreumáticos modificadores de la maltia o FARME són fàrmacs, com el metrotexato, la penicilamina, la cloroquina, la sulfasalazina i les sals d'or, en diferent estructura química que actuen per mig de diferents mecanismes fent més llent o potser fins a detenint l'evolució de la maltia. Aparentment, els FARME modifiquen el sistema immunològic provocant una inmunosupresión selectiva i controlada per a evitar que l'activitat del procés reumatològic provoque llimitació funcional i aixina poder evitar el desenroll d'invalidea.[3][2]

Atres antiinflamatoris

Atres fàrmacs en propietats antiinflamatories lleus o d'efecte indirecte són alguns antihistamínics H1. Pero el mecanisme no és clar i molts solament s'han pogut documentar en estudis in vitro.[4]

La colchicina, medicament específic per a tractar la gota, té efecte antiinflamatori en inhibir la resposta tisular als cristals d'àcit úrico i la resposta a la seua administració s'ha considerat com una prova diagnòstica.[5][2]

En medicina tradicional o medicina herbal i en l'herbología en vàries cultures i països s'usen diferents antiinflamatoris herbals preparats en plantes medicinals per les seues propietats antiinflamatories.

Eixercici

L'investigació en desenroll ha demostrat que molts dels beneficis de l'eixercici estan mediats pel paper del múscul esquelètic com a orgue endocrino. És dir, els músculs en contracció lliberen múltiples substàncies conegudes com mioquinas que promouen el creiximent de teixit nou, la reparació de teixits i diverses funcions antiinflamatories, que a la seua volta reduïxen el risc de desenrollar diverses malties inflamatorias.[6]

Procediments físics antiinflamatoris

Són mides físiques tòpiques o de teràpia física i fisioteràpia traumatològica que usualment es deuen aplicar, sobretot en cas de trauma, de manera primària i immediata i van encaminades a contrarrestar de manera conservadora la resposta de l'organisme a la lesió o injúria. Consistixen en repòs o lliberació posicional de la part afectada, elevació de les extremitats, aplicació d'hipotèrmia o crioterapia localisada per mig de gèl o dispositius en substàncies o gels que mantenen la baixa temperatura, massages, [7][8]

En etapa subaguda o tardana en casos de traumes i en el cas d'inflamació per afeccions no traumàtiques, també s'usen estímuls elèctrics, ultrasò i vendajes compresivos aixina com aplicació de termoterapia en forma de calor local per mig de panys calents o comprimidas humides, en o sense medicaments tòpics, bossa d'aigua calenta, manta elèctrica o almohadilla termoelèctrica, per a estimular la circulació i eliminació dels agents inflamatorios corporals.[9]

Com a medicaments d'us tòpic junt en les mides físiques, generalment en l'aplicació de calor en forma de comprimides o de massages, s'usen sulfat de magnesi (sal d'Epsom, sal anglesa o sal d'higuera) i alguns AINES en formes farmacèutiques d'ungüents, linimentos o cremes.

Indicacions

Els medicaments i procediments antiinflamatoris per a combatre l'inflamació produïda per traumes i malties com el reumatisme, artritis reumatoidea, artrosis i en el procés d'inflamació de les articulacions, pero que té dolor com la bursitis, tendinitis, esguells, etc.

Efectes adversos

Ya que els medicaments antiinflamatoris interferixen en les prostaglandina els seus efectes adversos es relacionen en els processos en que estes intervenen com és la citoprotecció gàstrica, l'agregació plaquetaria, la autorregulación vascular renal i el mecanisme del part. Els fàrmacs inhibidors de la COX-2 poden tindre efectes cardiovasculars adversos inclús fatals en pacients susceptibles, per lo que alguns han segut retirats del mercat.[2]

D'esta manera els AINES generalment produïxen irritament de la mucosa gàstrica (l'efecte advers més comú) i són causa d'úlcera péptica, manifestant-se estos efectes per dolor estomacal i acidea. També poden produir hemorràgies, vèrtic, cefalees, fatiga, somi, i voltes ocasionen reaccions alèrgiques de consideració. Rara volta produïxen alteració de les cèlules sanguínees, problemes renals o nefropatías i trastorns hepàtics. Es deuen extremar les precaucions en les dònes embarassades. Els corticoides poden causar alteracions de la secreció corticosuprarrenal aplegant a produir el síndrome de Cushing. Els antiinflamatoris herbals també poden causar sérios efectes adversos com per eixemple la árnica que pot produir cirrosis en la subsegüent insuficiència hepàtica.

Medicaments gastroprotectores

Són medicaments que s'utilisen per a la protecció de les complicacions gàstriques per a evitar els efectes adversos dels antiinflamatoris AINES. Com els antiinflamatoris s'usen per a qualsevol procés dolorós i inflamatorio, des d'un dolor dental fins a un dolor per un colp o traumatisme, la prescripció d'antiinflamatoris és molt elevada en les consultes mèdiques, associant-se a majors complicacions adverses, principalment hemorràgia per úlcera d'estòmec. Per a evitar-ho el mege sol formular medicaments gastroprotectores com l'omeprazol, el lansoprazol, o l'esomeprazol, entre uns atres. El tractament gastroprotector es deu iniciar al mateix temps que s'escomença el tractament en antiinflamatoris i es deu prolongar el seu us fins a 7 o 14 dies despuix d'haver finalisat el tractament en antiinflamatoris.

Vore també

Referències

  1. ↑ Taylor, Magali i Dawson,James S. Lo essencial en farmacologia. Cursos "Crash" de Mosby. Editorial Elsevier Espanya, 2003. ISBN 8481746940, 9788481746945
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Rang, H. P.. Farmacologia. Editorial Elsevier Espanya, 2008. ISBN 84-8086-303-X, 9788480863032
  3. ↑ Societat Espanyola de Reumatología
  4. ↑ Méndez d'Inocencio, Julia I i Horta López, Joseph. Alèrgia: maltia multisistémica: fonaments bàsics i clínics. Editorial Mèdica Panamericana, 2008. ISBN 968-7988-79-7, 9789687988795
  5. ↑ Bravo, Luis. Manual de farmacoterapia. Serie Farmàcia actual. Editorial Elsevier Espanya, 2005. ISBN 84-8174-764-5, 9788481747645
  6. ↑ Pedersen, BK.(Jul 2013).«Muscle as a secretory organ».Compr Physiol.3(3): 1337–62.doi:10.1002/cphy.c120033.
  7. ↑ Moreno de la Font, José Luis. Podología física. Editor Elsevier Espanya, 2006. ISBN 84-458-1577-6, 9788445815779
  8. ↑ Prentice, William I. Tècniques de rehabilitació en la medicina deportiva. Editor Editorial Paidotribo, 2001. ISBN 8480193247, 9788480193245
  9. ↑ Ruiz d'Aldana Pérez, Ricardo et al. Manual de diagnòstic i terapèutica meja en atenció primària. Editor Edicions Díaz de Sants, Madrit 1996. ISBN 84-7978-501-2, 9788479785017

Bibliografia

  • «Antiinflamatoris», artícul en la Revista Científica de la Societat Espanyola de Medicina d'Urgències i Emergències, 21 (4).

Enllaços externs

.