Glándula pineal
La glándula pineal,[1] també coneguda com a quiste pineal, cos pineal, conarium o epífisis cerebral, és una chicoteta glándula endocrina que es troba en el cervell dels vertebrats. Produïx melatonina, una hormona derivada de la serotonina que afecta a la modulació dels patrons del somi, tant als ritmes circadianos com a estacionals. Casi totes les espècies de vertebrats posseïxen una glándula pineal. La més important excepció són els Myxini, a sovint considerats un dels tipos de vertebrats més primitius. En el humà la seua forma s'assembla a un chicotet con de pi (d'ahí el seu nom), i està ubicada en l'epitálamo prop del centre del encéfal, entre els dos hemisferis cerebrals, localisada en una regata a on s'unixen les dos mitats del tàlem.
Anatomia
[editar | editar còdic]
La glándula pineal és una glándula impar que es localisa en la llínea mija del encéfal. És de color gris rojós, en el ser humà pesa entre 0.1 i 0.2 grams, medix entre 5 i 8 milímetros de llarc i entre 3 i 5 mm d'ample, el seu tamany és similar al d'un gra d'arròs. Forma part del epitálamo, una de les tres parts del diencèfal, i es localisa entre els dos colículos superiors, adossada a la paret posterior del tercer ventrícul, prop del centre de l'encéfal. Dispon d'un pedículo cridat brot pineal que l'unix al diencèfal, està banyada per líquit cefalorraquídeo i coberta per piamadre que forma una càpsula externa de la que partixen tabics que la dividixen en chicotets lobels incomplets. [2] [3]
Suministrament de sanc
[editar | editar còdic]El fluix sanguíneu que rep la glándula pineal con relación a el seu tamany és un dels més alts del cos humà, lo que constituïx una prova de que no és un orgue vestigial, com es va creure durant molts anys. [4] La sanc li aplega a través de les artèries coroideas posteriors que procedixen de l'artèria cerebral posterior i també de branques de l'artèria cerebral anterior.[5]
Inervación
[editar | editar còdic]L'activitat de la glándula pineal és controlada de manera primordial per mecanismes nerviosos. El principal regulador són les terminacions del sistema nerviós simpàtic procedents dels ganglis simpàtics cervicals que secretan noradrenalina i provoquen l'estimulació de la síntesis de melatonina. Les fibres simpàtiques penetren en la glándula discorrent paralelament als gots sanguíneus. Existix també inervaació del sistema nerviós parasimpático mediada per l'acetilcolina, i inervaació central per mig de fibres nervioses procedents de vàries regions de l'encéfal, incloent el núcleu habenular i el núcleu paraventricular del hipotàlem, que penetren en la glándula a través del brot pineal.[6]
Desenroll
[editar | editar còdic]
La glándula pineal humana s'origina en el segon més de vida intrauterina a partir del diencèfal embrionari.[3] En la quinta semana de gestació el tàlem i el hipotàlem es delimiten per l'aparició de la regata hipotalámico que els separa, quedant totalment diferenciades les dos estructures en la sexta semana de gestació.[7] En la dècima semana de gestació la glándula pineal ya és visible i creix en tamany fins al segon any d'edat, permaneixent estable despuix d'eixe periodo, encara que el seu pes s'incrementa gradualment a partir de la pubertat.[8] [9]
Histologia
[editar | editar còdic]
La glándula pineal està composta principalment de pinealocitos que lliberen melatonina, astròcits, microglia, cèlules endoteliales i, en algunes espècies, un chicotet número de neurones.[10]
La seua estructura està formada per lobels separats de manera incompleta per tabics de teixit conectivo pels que penetren els gots sanguíneus i les terminacions nervioses procedents del sistema nerviós simpàtic. Les cèlules més abundants són els pinealocitos que representen el 95% del total i estan especialisats en la producció de melatonina, presenten un núcleu gran, citoplasma clar i prolongacions citoplasmàtiques que contacten en els capilars sanguíneus. Atres cèlules presents en la glándula són les cèlules intersticiales, són cèlules de sostingues similars als astròcits, en un núcleu més allargat i dens. Els cridats acérvulis cerebrals són concrecions formades per cristals d'hidroxiapatita càlcica que formen agregats extracelulares que tendixen a aumentar en l'edat.[11]
Fisiologia
[editar | editar còdic]La funció principal de la glándula pineal és rebre informació sobre l'estat del cicle llum-obscuritat de l'entorn i transmetre esta informació per mig de la producció i secreció del hormona melatonina.
Les cèlules de la glándula pineal secretan melatonina (N-acetil-5-metoxi-triptamina), per a la seua síntesis partixen de triptófano que per mig d'un procés de hidroxilaació i decarboxilaació es convertix en serotonina que dona lloc a melatonina per l'acció de l'enzima hydroxilindol-O-metiltransferasa.
La producció de melatonina per la glándula pineal és estimulada per l'obscuritat i inhibida per la llum. Les cèlules fotosensibles en la retina detecten la llum i emeten una senyal nerviosa cap al núcleu supraquiasmático del hipotàlem, seguint un ritme similar al cicle natural de 24 hores. Les fibres nervioses es proyecten des del núcleu supraquiasmático al núcleu paraventricular, també en el hipotàlem, que transmet les senyals a la mèdula espinal i des d'allí a través del sistema nerviós simpàtic fins al gangli cervical superior i a la glándula pineal.[12]
Efectes sobre el cicle somie-vigília
[editar | editar còdic]La melatonina es llibera seguint un ritme circadiano, coincidint el pico màxim en la fase obscura del dia. El seu ascens nocturn està relacionat en el cicle de somi-vigília, favorint el somi. No obstant l'allumenament artificial durant la nit fa que la secreció d'esta hormona siga menor. El descens de la secreció, depenen tant del temps d'exposició a la llum artificial com de la seua intensitat i la seua composició espectral. [13]
Influència sobre el cicle reproductiu
[editar | editar còdic]En els mesos de hivern, en països de latitut alta a on els dies tenen 6 hores de llum i 18 d'obscuritat, s'ha observat en animals domèstics com els caprino, una secreció de melatonina més alta que en els mesos d'estiu, en 18 hores de llum i 6 hores d'obscuritat. Esta diferència estacional en la concentració de melatonina plasmática té gran importància en els animals que tenen un cicle reproductiu anual. En els mamífers que es reproduïxen de manera estacional durant un periodo determinat de l'any, la melatonina actua a nivell hipotalámico sobre la secreció de GnRH, la qual cosa incidix directament en la producció de FSH i LH per la hipòfisis i per lo tant en la lliberació d'estrògens i pel ovari.[14] [15] S'ha comprovat que si s'extirpa la glándula pineal als animals que tenen oscilacions estacionals en el seu comportament reproductor, perden la seua sincronisació en el ritme anual. En algunes espècies com l'ovella i el cérvol, la melatonina actua com a hormona progonadotropa, favorint la reproducció, mentres que en unes atres, com el hàmster, la seua acció és antigonadotropa.[12] [13]
Atres accions
[editar | editar còdic]Atres accions de la melatonina menys estudiades són la seua capacitat antioxidant, la seua acció oncostatica que podrien ralentisar el creiximent d'alguns tipos de càncer i el seu paper estimulant de l'immunitat.[16] [17] Les investigacions sobre el seu paper sobre els nivells de glucosa en sanc han donat resultats contradictoris. Un metaanálisis publicat en 2021 que analisava els resultats de 16 estudis ha aplegat a la conclusió de que els suplements de melatonina presenten una acció beneficiosa en pacients afectes de diabetis mellitus.[18]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑
- ↑ Histologia: text i atles color en biologia celular i molecular, pàgina 751. Autors: Michael H. Ross, Wojciech Pawlina.
- ↑ 3,0 3,1 Morfologia de la Glándula Pineal - Revisió de la Lliteratura. Int. J. Morphol., 32(2):515-521, 2014. Autors: Ignacio Rosegue, Mariano del Sol. Consultat el 18 de març de 2025.
- ↑ Fonaments de Fisiologia, pàgina 390. Autor: Eugenio Martín Conca. Consultat el 19 de març de 2025.
- ↑ Arterial vascularization of the pineal gland. Child's Nervous System · giner 2013, DOI: 10.1007/s00381-012-2018-z. Autors: Gokmen Kahilogullari, Hasan Caglar Ugur, Ayhan Comert, Recep Ali Brohi, Onur Ozgural&, Mevci Ozdemir, Suleyman Tuna Karahan. Consultat el 19 de març de 2025.
- ↑ Estudi de les relacions metabòliques i funcionals entre serotonina i melatonina en la glándula pineal de mamífers. Aplicació de tècniques de microdiálisis in viu. Tesis doctoral. Autor: Lucinda Pau Valiñas, 2009. Universitat de Santiago de Compostela. Facultat de Biologia. Consultat el 25 de març de 2025.
- ↑ Larsen. Embriologia humana, sexta edició. Consultat el 20 de març de 2025.
- ↑ “Development of the pineal gland: measurement with MR” . AJNR. American Journal of Neuroradiology 17 (2): 233–236. PMID 8938291.
- ↑ “The weight and degree of calcification of the pineal gland” . The Journal of Pathology 105 (1): 31–39. doi:. PMID 4943068.
- ↑ Ibañez Rodriguez M.P.(2016).PLoS ONE.11(11)doi:10.1371/journal.posa.0167063.Consultat el 30 de març de 2025.
- ↑ Neuroanatomía clínica. Pàgina 272. Autor:Richard S. Snell. Consultat el 15 de març de 2025.
- ↑ 12,0 12,1 Melatonina en els trastorns de somi. Autors:J.J. Poza, M. Pujol, J.J. Ortega-Albás, O. Romer. Consultat el 22 de març de 2025.
- ↑ 13,0 13,1 Melatonina, el hormona de la nit. Revista Eubacteria. Especial de Cronobiología. Nº 33. 2015. ISSN 1697-0071. Autors:Raquel Argüelles, Mª Àngels Bonmatí. Consultat el 20 de març de 2025.
- ↑ Role of Melatonin in Ovarian Function . Animals (Basel), 14(4):644, doi: 10.3390/ani14040644. Autors: Giuseppina Basini , Francesca Grasselli. PMID: 38396612 . Consultat el 20 de març de 2025.
- ↑ Influència de la Melatonina sobre la fisiologia i la conducta d'ungulats. Rev. investig. Altoandin. vol.19 no.3 Puno jul./set. 2017. Autors: Lina María Correja; José Luis Fernández. Consultat el 20 de març de 2025.
- ↑ Melatonin: From basic research to cancer treatment clinics. J Clin Oncol., 20 (2002), pp. 2575-2601. Autors: Vijayalaxmi, C.R. Thomas, R.J. Reiter, T.S. Herman. Consultat el 24 ee març de 2025.
- ↑ Role of melatonin in cancer treatment. Anticancer Res., 32 (2012), pp. 2747-2753. Autors:A. Cutando, A. Lopez-Valverde, S. Arias-Santiago, J. de Vicente, R.G. de Diego. Consultat el 24 de març de 2025.
- ↑ Effects of melatonin supplementation on diabetis: A systematic review and meta-analysis of randomized clinical trials. Clin Nutr, juliol 2021; 40(7):4595-4605. Autors: Felipe Mendes Delpino, Lílian Munhoz Figueiredo, Bruno Pereira.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Glándula pineal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.