Epífisis

Es diu epífisis a cada u dels extrems d'un os llarc. És la zona en la que se situen les articulacions. La epífisis sol ser més ampla que la diáfisis (porció central del os).

Descripció

La epífisis està formada per un teixit esponjoso en el centre i per una capa prima de teixit compacte en la seua perifèria i es troba separada de la part central de l'os per una regió anomenada metáfisis que és a on es troba el cartílec de creiximent.

Està coberta en la seua part externa pel periostio i en la seua part interna es troba la mèdula òssea roja que és a on es formen els glòbuls rojos i unes atres cèlules sanguínees. En la zona que forma l'articulació la recobrix un teixit cartilaginoso que es diu cartílec articular.

Els principals ossos que posseïxen epífisis són els ossos llarcs de les extremitats. En el ser humà tenen epífisis el fèmur, la tébea, el peroné, els metatarsianos i les falanges en les extremitats inferiors, i el húmer, el cúbito, el ràdio, els metacarpianos i les falanges en les extremitats superiors.

Els ossos llarcs de les extremitats tenen dos epífisis, la que està més pròxima a la raïl del membre es diu epífisis proximal i la que està més alluntada epífisis distal.

Atres significats

El terme epífisis pot també fer referència a una glándula situada en l'interior del cràneu que es coneix més comunament com glándula pineal.