Diáfisis

La diáfisis és la porció central o cos dels ossos llarcs.

Descripció

La diáfisis té forma cilíndrica i allargada. Està localisada entre els dos extrems de l'os o epífisis. Les epífisis es corresponen en els extrems dels ossos llarcs i és a on se situen les articulacions. La zona d'unió entre diáfisis i epífisis es diu metáfisis.

Els principals ossos que posseïxen diáfisis són els ossos llarcs de les extremitats. En el ser humà té diáfisis el fèmur, la tébea, i fíbula (peroné), els metatarsianos i les falanges en les extremitats inferiors, i el húmer, la ulna (cúbito), el ràdio, els metacarpianos i les falanges en les extremitats superiors. Atres ossos llarcs que posseïxen diáfisis pero no estan en les extremitats són la clavícula i les costellas.

La diáfisis es troba recoberta en la seua porció externa per un teixit que es diu periostio i en la seua part interior posseïx una cavitat denominada canal medular, el qual conté mèdula òssea groga (el qual reemplaça a la medula òssea roja que es nota en els primers estats de desenroll de l'os) que té gran cantitat de greix. L'os que la forma està constituït per teixit òsseu compacte.

Pel contrari la epífisis té en el seu interior l'anomenada mèdula òssea roja i l'os que la forma no és teixit òsseu compacte en la seua totalitat, sino teixit òsseu esponjoso recobert d'os cortical compacte.

Térmens relacionats

• Diafisario: Relatiu a la diáfisis. Una fractura diafisaria correspon a una fractura de la diáfisis d'un os.
• Diafisitis: És l'inflamació generalment infecciosa de la diáfisis.
• Diafisectomía: És l'extirpació quirúrgica d'una porció de la diáfisis. Esta tècnica s'utilisa per a tractar diverses malalties, com certs tumors malignes que afecten a l'os.
• Displàsia diafisaria progressiva: És una rara malaltia que afecta a la diáfisis dels ossos.