Metáfisis
En anatomia la metáfisis és la chicoteta part dels ossos llarcs que es troba situada entre la diáfisis i l'epífisis.
Descripció
La zona de la metáfisis està ocupada per un teixit cartilaginoso que es diu cartílec de creiximent, gràcies al com l'os pot aumentar la seua llongitut de forma progressiva, contant en inflamació i dolors al voltant d'ella.
Quan termina el creiximent òsseu, lo que ocorre en els humans al voltant dels 13 anys per a les dònes i els 15 anys per als hòmens, el cartílec de creiximent de la metáfisis és substituït per teixit òsseu esponjoso i d'esta forma la diáfisis i l'epífisis queden unides i ya no és possible que l'os aumente la seua llongitut, la zona d'unió es coneix a partir d'eixe moment com a llínea epifisaria.[1]
Els grans ossos llarcs fèmur, tébea, peroné, húmer, cúbito i ràdio tenen dos metáfisis, una a cada costat, la que està més pròxima a la raïl del membre es diu proximal i la més alluntada distal. Possiblement a l'hora d'estar en moviment o realisant activitats físiques notem un major grau de dolor.
En els ossos més curts com falanges, metacarpianos i metatarsianos, existix solament una metáfisis que està localisada en el cas de les falanges, primers metacarpianos i metatarsianos en la porció proximal i en el restant en la porció distal.[2]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Metáfisis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.