Glucogenólisis
La glucogenólisis és un procés catabólico i fa referència a la degradació de glucógeno a glucosa o glucosa-6-fosfat. Es dona quan l'organisme requerix un aument de glucosa i, a través d'este procés, pot lliberar-se a la sanc i mantindre el seu nivell (glucemia). Té lloc en casi tots els teixits, encara que de manera especial en el múscul i en el fege per la major importància del glucógeno com a combustible de reserva en estos teixits.[1]
Es porta a terme en el citosol i consistix en l'eliminació d'un monòmer de glucosa d'una molècula de glucógeno per mig de desfosforilación per a produir glucosa 1 fosfat, que despuix es convertirà en glucosa 6-fosfat, intermediari de la glucólisis. És antagónica la glucogenogénesis. Estimulada pel glucagón en el fege, la epinefrina (adrenalina) en el múscul i inhibida per l'insulina.[2]
No és simplement el procés invers de la glucogenogénesis. Com en esta última via existixen etapes irreversibles, la degradació del glucógeno deu realisar-se utilisant, en eixos passos, enzimes distintes a les de la via anabólica.
Les etapes de glucogenólisis són les següents:
1. Fosforólisis de glucógeno. L'acció de fosforilasa cataliza la ruptura d'unions glucosídicas α(1→4) per inserció de fosfat en el carbono 1. El ortofosfato utilisat en esta reacció prové del mig (Fòsfor inorgànic); no és necessària despesa de ATP. La fosforilasa actua a partir de l'extrem no reductor de les ramificacions i llibera glucosa-1-fosfat. L'acció enzimàtica es deté a quatre restants abans de la pròxima unió α(1→6), puix l'enllaç glucosídico α-1,6 deté la seua acció.[3] Ací intervé una atra enzima, oligo-α(1,4)→α(1,4)-glucantransferasa.
2. Hidrólisis d'unions glucosídicas α(1→6). La ruptura d'este enllaç es realisa per hidrólisis, catalizada per α-1,6-glucosidasa o enzima desramificante, que deixa glucosa en llibertat per cada nou glucosa-1-P.
3. Formació de glucosa-6-P. La glucosa-1-P és convertida en glucosa-6-P per la fosfoglucomutasa. És la mateixa reacció de la glucogenogénesis, en sentit invers.
4. Formació de glucosa lliure. L'última etapa és la hidrólisis de glucosa-6-fosfat a glucosa i fosfat inorgànic, catalizada per glucosa-6-fosfatasa.[4]
Per a portar a terme la glucogenólisis són necessàries tres enzimes citosólicas:
- La glucógeno fosforilasa que segmenta secuencialment els enllaços glucosídicos per a produir glucosa 1 fosfat. Esta enzima solament lliberarà una molècula de glucosa que es trobe, per lo manco, a cinc unitats del punt de ramificació.[5]
- La fosfoglucomutasa en la que un grup fosfat es transferix des de la fosfoenzima activa a la glucosa 1 fosfat, formant glucosa 1,6-bisfosfato, la qual fosforila novament a l'enzima per a produir glucosa 6 fosfat,[5] la qual pot hidrolizarse a glucosa (en fege) o seguir la via glucolítica (fege i múscul).
- La glucosil transferasa α(1,4)→α(1,4) i l'amilo-α-1,6-glucosidasa, també cridada enzima desramificadora, que conté dos llocs catalítics en una única subunidad de 160 000 D que cataliza dos reaccions successives. En la primera actua com una glucosiltransferasa i transferix una cadena de tres restants glucosilo des d'una de les cadenes acurtades a l'extrem d'una atra. Una d'elles tindrà llavors un sol restant glucosilo unit per un enllaç α(1→6), mentres que l'atra tindrà sèt restants glucosilo i, en conseqüència, podrà ser atacada de nou per la fosforilsa. En esta segona reacció, l'enzima desramificadora, hidroliza el residu que permaneixia unit per l'enllaç α(1→6), produint glucosa lliure.[5] La seua deficiència produïx la malaltia de Cori i la malaltia de Pompe.
Referències
- ↑ Devlin, Thomas M. (1 de giner de 2004). Bioquímica: llibre de text en aplicacions clíniques, Reverte. ISBN 9788429172089.
- ↑ David L. Nelson; M.M. Cox (2009). Lehninger. Principis de Bioquímica, Omega, p. 1158.
- ↑ Bioquímica d'Estany i Pinya / [editors] Federico Martínez Montes, Juan Pablo Pardo Vázquez, Héctor Riveros Roses. -- Octava edició. -– Ciutat de Mèxic : Universitat Nacional Autònoma de Mèxic : Editorial El Manual Modern, 2018 : p. 304 : ISBN: 978-607-448-706-0
- ↑ (2006) Química Biològica, 8va edició, Buenos Aires: L'Ateneu, pp. 224-225. ISBN 978-950-02-0422-4.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Melo, Virginia; Cuamatzi, Oscar (1 de giner de 2007). Bioquímica dels processos metabòlics (en és), Reverte. ISBN 9789686708615.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Glucogenólisis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.