Anar al contingut

Dihidrotestosterona

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Dihidrotestosterona (DHT) de nom complet: 5α-Dihidrotestosterona, abreviat com 5α-DHT o androstanolona segons l'INN, és un andrógeno, metabòlit biològic actiu de l'hormona testosterona, sintetisada principalment en la próstata, testículs, folículs pilosos i càpsules suprarrenals per l'enzima 5α-reductasa. Esta enzima reduïx el doble enllaç 4,5 del hormona testosterona.

Efectes en el desenroll sexual

Testosterona. Nota la diferència significativa - el doble enllaç 4,5 en l'anell A (esquerra).

En els hòmens, aproximadament el 5% de la testosterona és somesa a una reducció-5α per a formar un andrógeno més potent, la dihidrotestosterona. La DHT té una afinitat per al receptor androgénico tres voltes més alta que la testosterona i 15-30 voltes més alta que els andrógenos suprarrenals.[1] Durant l'embriogénesis, la DHT té un rol essencial en la formació dels genitals externs masculins, i en l'adult actua com el andrógeno principal en la próstata i folículs pilosos.[2]

Un eixemple que ilustra la significancia de la DHT per al desenroll de les característiques sexuals secundàries és la malaltia congènita deficiència de 5-alfa-reductasa, que pot provocar seudohermafroditisme. Esta patologia es manifesta exclusivament en varons que presenten escàs desenroll dels genitals masculins i la próstata. Estos individus són usualment criats com chiquetes per la falta de genitals masculins visibles. En l'inici de la pubertat, aun cuando els seus nivells de DHT es mantenen molt baixos, els seus nivells de testosterona s'eleven normalment. La seua musculatura es desenrolla igual que al restant dels adults. Despuix de la pubertat, els hòmens en esta malaltia tenen molt poca pelussa púbica i corporal, i no tenen incidència d'alopècia androgénica.[3][4]

A diferència d'uns atres andrógenos com la testosterona, la DHT no pot ser transformada en estradiol per l'enzima aromatasa. Este fet és usat freqüentment en contexts d'investigació per a distinguir entre els efectes de la testosterona unida a un receptor de andrógenos i als causats per la testosterona transformada a estradiol i posteriorment unida als receptors d'estrògen.[5]

Patologia

En el home, la DHT és el factor principal de l'aparició de l'alopècia androgénica.[6] No obstant, l'alopècia femenina és més complexa, i la DHT és solament una de les vàries causes possibles.[7] Els nivells elevats de DHT en la dòna poden provocar el desenroll de caràcters sexuals masculins andróginos, incloent un agravament de la veu o la presència de pelussa facial. La DHT juga un paper en el desenroll i exacerbaació de l'hiperplàsia benigna de próstata, com també en el càncer prostàtic per mig de l'ampliació d'esta glàndula.[8]

No obstant, existix evidència que la DHT té, paradòxicament, efectes casi nuls sobre el creiximent de la próstata. Este descobriment ha obert el debat sobre l'us de la DHT en lloc de la testosterona en teràpies de tongada de andrógenos.[9] El creiximent prostàtic i la diferenciació són altament depenents de les hormones sexuals, particularment la DHT.[10] La DHT també és coneguda per la seua participació en el desenroll d'alguns casos d'acné.

Referències