Anar al contingut

Moraxella catarrhalis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Moraxella catarrhalis

Moraxella catarrhalis (abans coneguda com Branhamella catarrhalis) és una bactèria gram negativa, aeròbica, oxidasa positiva en forma de diplococs que pot colonisar i causar infecció del tracto respiratori en humans.

Història

[editar | editar còdic]

Moraxella catarrhalis va ser inicialment ubicada en un gènero separat cridat Branhamella. La raó per a això va ser que els demés membres del gènero Moraxella són baciliformes i rarament causen infecció en humans. No obstant resultats d'estudis de hibridació de DNA i comparació de seqüències de RNA ribosomal 16S varen ser usats per a justificar l'inclusió de l'espècie catarrhalis en el gènero Moraxella.

El nom Moraxella va ser donat en honor a Victor Morax, un oftalmólogo suís qui va anar el primer en descriure el gènero. Catarrhalis és derivat de katarrhein, paraula grega que originalment significava 'escurrir', descrivint el fluix profuso de nas i ulls associat típicament en inflamació severa en refredats.

Importància clínica

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Prova de sensibilitat als antibiòtics: Este cep mostra resistència a l'ampicilina perque produïx l'enzima β-lactamasa. Açò es confirma quan el disc (nitrocefina) marcat en β es torna roig.

Clínicament estes bactèrias són conegudes per causar otitis mija,[1][2] bronquitis, sinusitis, i laringitis. En pacients vells fumadors pesats crònics en EPOC la M. catarrhalis està associada en bronconeumonía, també com exacerbacions de el EPOC subjacent.

La freqüència més alta de colonisació per M. catarrhalis sembla ocórrer aproximadament als 2 anys d'edat, en una sorprenent diferència en les taxes de colonisació entre chiquets i adults (molt alta a molt baixa).

La prioritat de les investigacions actuals inclouen ensajos per a trobar una vacuna eficaç[3] per a este organisme genotípicament divers, també per a determinar els factors envolts en la virulència, i.g., resistència al complemente. El lipooligosacarido és considerat un possible factor de virulència.[3]

Tractament

[editar | editar còdic]

Les opcions de tractament inclouen tractament antibiòtic o l'abordage per mig de tractament expectante. La gran majoria dels aïllament de casos clínics d'este organisme produïxen beta-lactamasas i són resistents a penicilina. S'ha reportat resistència a trimetoprima, Trimetoprim-sulfametoxazol (TMP-SMZ) i tetraciclina. És susceptible a quinolonas, la majoria de les cefalosporinas, de 2.ª i 3.ª generació, eritromicina i amoxicilina-clavulanato.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Mawas F, Ho MM, Corbel MJ«Current progress with Moraxella catarrhalis antigens as vaccine candidates».Expert Rev Vaccines.8(1)
    77–90.doi:10.1586/14760584.8.1.77.
  2. Yu S, Gu XX«Biological and immunological characteristics of lipooligosaccharide-based conjugate vaccines for serotype C Moraxella catarrhalis».Infect. Immun..75(6)
    2974–80.doi:10.1128/IAI.01915-06.
  3. 3,0 3,1 Peng D, Hong W, Choudhury BP, Carlson RW, Gu XX«Moraxella catarrhalis bacterium without endotoxin, a potential vaccine candidate».Infect. Immun..73(11)
    7569–77.doi:10.1128/IAI.73.11.7569-7577.2005.