Anar al contingut

Glándula vestibular major

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Glándula vestibular major

Les glàndules de Bartholin o glàndules vestibulars majors són dos glàndules secretoras diminutes situades a cada costat de l'obertura de la vagina.[1][2] En freqüència no són visibles. Secretan una chicoteta cantitat de líquit que ajuda a lubricar els llavis vaginals durant la funció sexual. Este líquit també conté feromones, per lo que la seua missió encara està discutida.

Avís referències

Este artícul o secció necessita referències adicionals que apareguen en una publicació acreditada.
Pots colaborar afegint cites a fonts fiables. El material sense referenciar pot ser qüestionat i eliminat.

Les seues homòlogues en el varó són les glàndules bulbouretrales.

Epónimo

[editar | editar còdic]

Estes glàndules reben el seu nom en honor a Caspar Bartholin el Jove (1655-1738), un anatomista danés que les va descriure en 1677. Algunes fonts ho confonen en el seu yayo, el teòlec i anatomista Caspar Bartholin el Vell (1585-1629).[3]

Histologia

[editar | editar còdic]

Les glàndules de Bartholin són glàndules secretoras conformades per epiteli cilíndric simple, entre mig d'estes cèlules, se situen cèlules caliciformes productores de mucus.[4] El conducte excretor, que termina en l'orifici vulvar, està revestit per epiteli pla estratificado. Pertany a l'epiteli glandular exocrino. La seua funció i importància radica en la producció de material mucoide que lubrica la vagina en moments de l'excitació i penetració sexual.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2004) Anatomia Humana, Editorial Mèdica Panamericana. ISBN 978-9-5006-1369-9.
  2. (2021) Feneis. Nomenclatura Anatòmica Ilustrada, Elsevier Health Sciences. ISBN 978-8-4138-2003-3.
  3. C. C. Gillispie (ed.): Dictionary of Scientific Biography, New York 1970. See the article on Tomas Bartolini.
  4. Manual de histologia de l'universitat de Antofagasta per a medicina