Glándula vestibular major

Les glàndules de Bartholin o glàndules vestibulars majors són dos glàndules secretoras diminutes situades a cada costat de l'obertura de la vagina.[1][2] En freqüència no són visibles. Secretan una chicoteta cantitat de líquit que ajuda a lubricar els llavis vaginals durant la funció sexual. Este líquit també conté feromones, per lo que la seua missió encara està discutida.
Les seues homòlogues en el varó són les glàndules bulbouretrales.
Epónimo
[editar | editar còdic]Estes glàndules reben el seu nom en honor a Caspar Bartholin el Jove (1655-1738), un anatomista danés que les va descriure en 1677. Algunes fonts ho confonen en el seu yayo, el teòlec i anatomista Caspar Bartholin el Vell (1585-1629).[3]
Histologia
[editar | editar còdic]Les glàndules de Bartholin són glàndules secretoras conformades per epiteli cilíndric simple, entre mig d'estes cèlules, se situen cèlules caliciformes productores de mucus.[4] El conducte excretor, que termina en l'orifici vulvar, està revestit per epiteli pla estratificado. Pertany a l'epiteli glandular exocrino. La seua funció i importància radica en la producció de material mucoide que lubrica la vagina en moments de l'excitació i penetració sexual.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2004) Anatomia Humana, Editorial Mèdica Panamericana. ISBN 978-9-5006-1369-9.
- ↑ (2021) Feneis. Nomenclatura Anatòmica Ilustrada, Elsevier Health Sciences. ISBN 978-8-4138-2003-3.
- ↑ C. C. Gillispie (ed.): Dictionary of Scientific Biography, New York 1970. See the article on Tomas Bartolini.
- ↑ Manual de histologia de l'universitat de Antofagasta per a medicina
- Este artícul conté una traducció derivada de «Glándula vestibular mayor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.