Úter artificial
 |
Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
Un úter artificial és un dispositiu que permetria un embaràs extern, per mig del creiximent d'un feto fora del cos d'una femella, que normalment duria l'embaràs a terme.
L'úter artificial tindria numeroses aplicacions. Est podria servir per a desenrollar un feto per a parelles d'hòmens o de dònes que no pogueren quedar-se embarassades. Este dispositiu també podia utilisar-se en cas que l'embaràs fòra de risc o es correguera perill d'abort. En este cas podria ser vist com una incubadora neonatal en numeroses funcions. També podria utilisar-se en l'inici del desenroll fetal. Una atra ventaja seria la possibilitat de realisar cirugia fetals en estadis més primerencs del desenroll del feto en lloc de tindre que pospondre'ls fins a moments més alvançats de l'embaràs.
En 2016 es varen publicar dos estudis en els que s'havien conseguit desenrollar embrions durant tretze dies en un úter extern.[1]
En 2017, investigadors del Hospital de Chiquets de Filadèlfia varen publicar un estudi en el que varen demostrar que havien conseguit fer créixer fetos de corders prematurs durant quatre semanes en un dispositiu de respal extrauterino.
Components
L'úter artificial tindria que proveir nutrients i oxigen per a nutrir al feto, aixina com dispondre d'un modo d'eliminar les substàncies de rebuge. El dispositiu podria incloure un sistema que emularia la placenta, un tanc amniótico equivalent al sac amniótico i un cordonera umbilical artificial.
Nutrició, aporte d'oxigen i eliminació de rebujos
Estos sistemes de nutrició i eliminació de rebujos tindrien la ventaja de protegir al feto durant el seu desenroll davant ambients amoladors, com poden ser algunes malalties, la contaminació ambiental, l'alcohol o drogues que un humà pot tindre en el seu organisme. Ademés, no hi hauria reaccions immunes cap al feto que podrien produir-se en certes malalties maternes i fetals, estudiades per la inmunología reproductiva. Algunes funcions que podria tindre el dispositiu serien:
- Eliminació de rebujos per mig de diálisis.
- ECMO (oxigenación per membrana extracorpórea): tècnica que ha mantingut en èxit fetos vius de cabra durant 237 hores en tancs amnióticos. Esta tècnica ya és utilisada en les unitats de contes intensius neonatals per a mantindre als bebés en diversos problemes pulmonars vius. No obstant, s'ha vist que la vasculatura cerebral està poc desenrollada en fetos, per lo que podrien produir-se hemorràgies intraventriculares si s'usa la tècnica en fetos massa jóvens. És per això que s'ha propost la ventilació líquida com a método alternatiu de oxigenación.
- Nutrició artificial: les tècniques actuals són problemàtiques. La nutrició parenteral total s'ha estudiat en chiquets en síndrome d'intestí curt i la supervivència no és massa òptima.
- Assunts relacionats en l'estabilitat hormonal deuen ser estudiats.
Paret uterina
En un úter natural, el miometrio de la paret actua en el moment de l'expulsió del feto, és dir, en el part, ademés l'endometri té una funció en el desenroll de la placenta. Un úter artificial deuria incloure components que tingueren les funcions equivalents. Diferents métodos han segut estudiats per a conectar una placenta artificial i atres components directament a una circulació externa.
Placenta artificial
La comunicació entre el proveïdor i l'embrió o feto seria enterament artificial, per eixemple, usant membranes semipermeables com les utilisades en ECMO.[2] També existix un potencial per a fer créixer una placenta utilisant cèlules endometriales humanes. En 2002 es va anunciar que les mostres de teixits a partir cèlules endometriales havien creixcut. La mostra de teixit es va manipular per a formar un úter i varis embrions varen ser implantats, començant a créixer. Estos experiments es varen detindre als sis dies, d'acort en lo permés en la llei de EE. UU., a on es varen realisar.
La placenta humana podria ser transplantada dins de l'úter artificial, pero el pas de nutrients encara deu estudiar-se.
Tanc amniótico
La principal funció d'este tanc amniótico seria la de cobrir la funció del sac amniótico, com són la protecció física, encara que permetent el moviment, i el manteniment de la temperatura adequada del feto.[2]
Cordonera umbilical
Teòricament, en cas d'extracció prematura del feto d'un úter natural, la cordonera umbilical podria utilisar-se, mantenint-ho obert per mig de l'inhibició de la seua oclusió, podent fer-se per anticoagulant, usant un stent o creant un bypass per a mantindre el fluix sanguíneu.
Investigació i desenroll
El desenroll d'úters artificials s'està portant a terme en diferents equips universitaris o centres d'investigació en diferents parts del món. A continuació es llisten algunes destacades.
Hospital Clínic i Sant Joan de Deu (Barcelona, Espanya)
En Barcelona, Espanya, en 2020, l'equip de BCNatal - liderat per Eduard Gratacós i recolzat pel Hospital Clínic de Barcelona i Sant Joan de Deu de Barcelona-, va posar en marcha el primer proyecte experimental de Placenta Artificial en Europa, impulsat econòmicament per la Fundació "la Caixa" en una subvenció inicial de 3,35 millons d'euros.
En juny de 2023, l'equip va demostrar que el seu prototip d'incubadora líquida fetal era capaç de mantindre a fetos ovins en un entorn de líquit amniótico conectats a un equip circulació extracorpórea sense bomba. Varen conseguir una supervivència de 7 dies en fetos de 110-115 dies de gestació,[3] mostrant una curva d'aprenentage exitosa en la canulación i el maneig del circuit. Al mateix temps, un atre estudi es va mostrar l'adaptació cardiovascular aguda despuix de la conexió al sistema.[4] També en juny de 2023, es va informar d'una nova fita de supervivència, aplegant a 12 dies en fetos ovins.[5][6][7] El proyecte va entrar en la seua segona fase en 4,3 millons d'euros adicionals, en l'objectiu de perfeccionar la tecnologia i aumentar la supervivència a tres o quatre semanes.[3]
Este equip d'investigació planeja iniciar les proves en humans aproximadament en 2027-2028, sempre que s'assegure tota la finançació requerida.[8]
Referències
- ↑ «Self-organization of the human embryo in the absence of maternal tissues».Nature Cell Biology.18(6)
- 700–708.ISSN 1476-4679.doi:10.1038/ncb3347.Consultat el 3 de giner de 2019.
- ↑ 2,0 2,1 «A New Artificial Placenta with a Centrifugal Pump: Long-Term Total Extrauterine Support of Goat Fetuses».The Journal of Thoracic and Cardiovascular Surgery.115(5)
- 1023–1031.ISSN 1097-685X.doi:10.1016/S0022-5223(98)70401-5.Consultat el 3 de giner de 2019.
- ↑ 3,0 3,1 «An Artificial Placenta Experimental System in Sheep: Critical Issues for Successful Transition and Survival up to One Week» (en en). MDPI. Consultat el 12 d'agost de 2025.
- ↑ «Acute fetal cardiovascular adaptation to artificial placenta in sheep model» (en en). PubMed. Consultat el 12 d'agost de 2025.
- ↑ «An artificial placenta to increase survival of the most premature babies» (en en). MediaHub (Fundació "la Caixa"). Consultat el 12 d'agost de 2025.
- ↑ «Ensajada en ovelles una placenta artificial per a salvar bebés prematurs extrems» (en és). La Vanguardia. Consultat el 12 d'agost de 2025.
- ↑ «Placenta artificial allarga vida del feto 12 dies» (en és). El Periódico. Consultat el 12 d'agost de 2025.
- ↑ «La placenta artificial espanyola alvança: la primera fase conseguix una supervivència de 12 dies en models animals» (en és). El Món. Consultat el 12 d'agost de 2025.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Útero artificial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.