Fibra muscular
La fibra muscular o miocito esquelètic[1] és una cèlula multinucleada o sincitio, cilíndrica i en capacitat contràctil i de la qual està compost el múscul esquelètic. La principal propietat d'esta cèlula és la contractilitat, és dir: la capacitat d'acurtar la seua pròpia llongitut desenrollant un treball en fer-ho.[2]
Embriologia
[editar | editar còdic]
El miocito es desenrolla a partir del full germinativa cridada mesodermo. Les cèlules precursores són denominades mioblastos i posseïxen un sol núcleu. Estos mioblastos individuals es fusionen i formen fibres allargades multinucleadas.[3]
Quan els mioblastos es fusionen, formen sincitios multinucleados, denominats miotubos. Estos miotubos presenten numerosos núcleus centrals, que després se separen i es mouen cap a la perifèria quan maduren.[4]
En el humà dins de la citoplasma apareixen les miofibrillas i al tercer més són visibles les estriacions.
Estructura
[editar | editar còdic]El miocito esquelètic (cridat també fibra muscular) és l'unitat estructural del múscul estriado, mostra un diàmetro de 40-100 micrómetros (μm) i la seua llongitut per unitat aplega a varis centímetros.
Esta cèlula conté orgànuls i varis núcleus celulars. Posseïx una citoplasma cridada sarcoplasma complex, en un entramat de fibres d'actina i miosina, la principal propietat de la qual és la contractilitat.
Microarquitectura
[editar | editar còdic]
En microscopía òptica en el miocito es fa visible, la seua característica principal: la presència d'una successió de estrías clares i obscures, en el sector central del seu sarcoplasma. Les estrías es presenten de forma perpendicular a l'eix major del miocito. Estan formades per l'alternança de zones clares i obscures dins de cada miofibrilla.[5]
La fibra muscular, està rodejada per una membrana celular que es denomina sarcolema. Esta membrana plasmática dels miocitos esquelètics, presenta numeroses invaginació per a formar els cridats túbuls T.[6]
El retícul endoplásmico del miocito rep el nom de retícul
sarcoplasmático.
Les mitocondrias són molt abundants i es disponen en els espais entre les miofibrillas.
Els núcleus celulars són múltiples, es disponen en la perifèria de la cèlula esquelètica, immediatament baix del sarcolema. Són aplanados i ovalats de 10 μm de llongitut i 4 μm d'ample.
Ultraestructura
[editar | editar còdic]
En el microscopi electrònic, la fibra muscular esquelètica es caracterisa per: tindre una organisació intracelular molt complexa i per mostrar una disposició específica dels orgànuls con relación a l'anatomia del sarcòmer.[7]
En el miocito de mamífer els túbuls i cisternes del retícul formen una estructura anomenada tríade.
Una tríade es compon de: un túbul T centrat entre dos cisternes terminals del retícul sarcoplasmático (RS).
Les tríades s'ubiquen en l'immediata rodalia de la llínea Z, en l'unió de dos sarcòmers adjacents d'una miofibrilla. Estes estructures tubulars estan acompanyades per mitocondrias.
Les mitocondrias es disponen en els espais entre les miofibrillas, açò determina que estiguen estretament empacadas i en contacte entre elles. Es troben en immediata rodalia de les miofibrillas per a facilitar la difusió de molècules i són molt abundants en esta cèlula, per a aportar l'energia que necessita la contracció.
Els núcleus celulars múltiples són allargats i estrets en indentacions. Tenen forma ovalada, una llongitut mija de 8-10 μm i el seu número pot superar els varis centenars a lo llarc d'una cèlula fibra muscular.
La cromatina és clara en el centre, en pocs centres de condensació perifèrics sobre la membrana nuclear.[6][8]
La citoplasma del miocito cridat sarcoplasma, és complex i característic, per mostrar una gran especialisació celular.[5]
El citoesquelet, està principalment format per actina filamentosa, que s'associa en una proteïna contràctil: la miosina II. Abdós proteïnes estructuren els sectors cridats sarcòmers i estos s'unixen de manera repetitiva per a formar els fas intracelulars denominats miofibrillas.
La miofibrilla observada al microscopi, exhibix bandes obscures (la banda "A") i bandes clares (la banda "I"). A la banda clara I l'interseca una llínea anomenada llínea "Z". A la seua volta, a la banda obscura A l'interseca la llínea "M". Entre la banda obscura A i la llínea M que l'interseca hi ha un espai clar cridat zona "H". Totes estes bandes i llínees no són més que l'organisació de la maquinària contràctil de la fibra muscular cridada sarcòmer, la qual s'estén des d'una llínea Z fins a la següent.
La banda I del sarcòmer no és més que un grup de fibres d'actina una al costat de l'atra. La banda A conté les fibres de miosina, les quals són certament més grosses que les d'actina. Abdós fibres es superimponen en l'espai de la banda A.
Les distròfia musculars, que són les miopatías més freqüents, provoquen una degeneració progressiva del miocito (fibres musculars).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ OPS, OMS. Biblioteca virtual de salut: Descriptores en Ciències de la Salut (ed.): «Fibres Musculars Esquelètiques/Fibres del Múscul/Miocitos Esquelètics». Consultat el 16 de giner de 2020.
- ↑ Guyton, A.C.; Hall, {{{nom2}}} (2011). el+m%C3%Bascule+esquel%C3%A9tico&source=bl&ots=r1b2Jy9DHy&sig=ACfU3O1xtDxc80raS_h9s9koRrSfOaeI0A&hl=és&sa=X&vore=2ahUKEwjzy9CBiYnnAhUZIbkGHd_ACgc4KBDoATAAegQICBAB#v=onepage&q=Anatom%C3%ADa%20fisiol%C3%B3gica%20de el%20m%C3%Bascule%20esquel%C3%A9tico&f=false Textbook of Medical Physiology, 12ª edició, Barcelona: Elsevier/GEA Consultoria Editorial. ISBN 9788480868198.
- ↑ (2007).Mèdica Panamericana.Consultat el 31 de giner de 2020.
- ↑ (2015).Nucleus.6(5)
- 373–381.Consultat el 31 de giner de 2020.
- ↑ 5,0 5,1 «Atles de histologia vegetal i animal». Consultat el 16 de giner de 2020.
- ↑ 6,0 6,1 Kühnel W. (2005). «Image 230 i 231», Atles color de citologia i histologia, 11° edició, Mèdica Panamericana, pp. 167-169.
- ↑ .
- ↑ (2018).Seminars in Cell & Developmental Biology.82
- 51-56.Consultat el 27 de giner de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fibra muscular» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.