Naturalea salvage
Es denomina naturalea salvage (o naturalea selvada o naturalea indómita) a tot entorn de la Terra que no ha segut significativament modificat o influït per les activitats de les societats humanes. El terme pot fer referència tant a les àrees més naturals del planeta, aquelles que no han segut encara notòriament afectades per elements característics de l'activitat industrial i tecnològica humana (cultius, carreteres, oleoductes, etcétera), com a l'essència o caràcter d'un ser viu, d'una comunitat biòtica o d'un ecosistema.
A diferència de les zones agrícoles o urbanes, en els entorns salvages no existix ni un control planificat per part de la humanitat ni una influència decisiva per a alterar els patrons de funcionament natural. Per tant, es dona de forma espontànea tota classe de fenomens naturals tals com el fòc, l'especiación, la successió ecològica i la migració animal. Eixe és un dels motius pels que la naturalea salvage desperta gran interés científic. Li la considera important per a la supervivència de moltes espècies i la biodiversitat en el seu sentit més ampli, i a lo llarc de l'història ha segut valorada per motius espirituals, estètics, llegals i morals.
Percepció a lo llarc de l'història
La percepció de la naturalea salvage ha variat d'una época a una atra i d'una societat a una atra.[1] Es desconeix quins varen ser exactament les idees que les societats humanes del Paleolític tenien sobre la naturalea, pero alguns estudis paleoantropológicos sugerixen que la humanitat no tenia l'idea d'un món natural distint dels entorns naturals en els que habitava.[1] La caça i la recolecció eren les bases econòmiques de la seua subsitencia. Este modo de vida ha segut estudiat per arqueòlecs i antropòlecs durant décades i la seua caracterisació ha oscilat entre dos paradigmes oposts: com una condició de vida casi paradisíaca i com una condició de vida de penúries, inseguritat, por i fam. Alguns autors conclouen que es pot afirmar en seguritat que els caçadors-recolectors de l'Edat de Pedra vivien en la naturalea salvage baix una amenaça contínua, pero al mateix temps la naturalea salvage era la font primària de la seua sustente.[2]
En l'aparició de l'agricultura i les noves formes de vida en el Neolític, els assentaments humans es varen fer estables i la transformació de l'entorn natural va ser molt notable.[3] A mida que l'agricultura s'estenia i intensificava, els assentaments humans quedaven rodejats en major proporció per camps de cultiu, de manera que la diferència entre estos camps i les terres salvages era més evident i ostensible.[3] En el Creixent Fèrtil varen sorgir distintes civilisacions en les que es desenrollen cultures urbanes molt desenrollades per a les que les criatures salvages i les tribus hostils representaven una amenaça per als seus camps i ganados.[1] Paralelament, el creiximent de la població humana i el consegüent aument de la caça feyen disminuir l'abundància d'espècies cinegéticas. En estes circumstàncies, va sorgir la necessitat d'administrar l'us dels espais selvats propencs a grans assentaments per a protegir els recursos de vida selvada.[4]
La concentració de la població humana en ciutats rodejades d'extenses zones de cultius i àrees industrials ha propiciat una amnèsia del paisage[5] o un síndrome de les referències canviants.[6] Açò fa referència a la pèrdua d'un referent de lo que constituïx un paisage sà o ben conservat, ya que la domesticació de la naturalea comporta la desaparició gradual de molts dels seus components. Aixina, es poden prendre entorns degradats en els que el caràcter salvage està parcial o totalment absent com a representants d'una naturalea en ple vigor.[5] En certs casos, la protecció donada a algunes àrees salvages com a reserves per a animals de caça ha permés que hagen perdurat fins a l'actualitat espais d'un alt valor natural com Doñana o el New Forest en Europa i espècies com el rinoceront blanc en Àfrica.[4]
Definició i llímits
Encara que no existix una definició única, consensuada i acceptada àmpliament, existix una noció molt estesa de lo que és la naturalea salvage. Un informe tècnic per a la Comissió Europea aixina ho arreplega a partir de nou definicions utilisades per organisacions conservacionista.[7] Un territori salvage seria un àrea governada per processos naturals, i per a això han d'estar presents quatre característiques principals:
- a) caràcter natural, tant de la vegetació i les seues comunitats d'espècies associades com dels processos naturals involucrats[8][9]
- b) absència de destorbament, no existixen traves per part de les societats humanes modernes[10]
- c) absència d'explotació, no existixen poblacions humanes ni cap de les seues infraestructures[11]
- d) extensió suficient com per a albergar els processos ecològics mencionats[12]
Net Hettinger senyala que "el valor de la naturalea és de manera significativa una funció del seu grau d'independència de la humanitat. La seua naturalitat o el seu caràcter salvage és lo que principalment fonamenta el valor de la naturalea. Quan es troba considerablement modificada pels humans, la naturalea pert molt del seu valor i inclús el seu caràcter essencial".[13]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 (2009) Wilderness (entrada) Berkshire Encyclopedia of Sustainability, Vol. 1: The Spirit of Sustainability, Berkshire Publishing Group, p. 429. ISBN 978-1-933782-15-7.
- ↑ «The Promise of Wilderness Between Paradise and Hell».USDA Forest Service Proceedings Proceedings RMRS-P-64.
- ↑ 3,0 3,1 (2009) Una introducció al dret i a les polícas internacionals sobre àrees selvades, The WILD Foundation, p. 4.
- ↑ 4,0 4,1 (2009) Una introducció al dret i a les polítiques internacionals sobre àrees selvades, The WILD Foundation, p. 5.
- ↑ 5,0 5,1 «Naturalea salvage: ¿qué i per qué?» (en castellà). Naturalea Indómita. Consultat el 28 de febrer de 2021.
- ↑ «El Síndrome de la Referència Canviant a l'hora de fixar objectius de conservació».Quercus.(400)
- ↑ «Guidelines for the management of wilderness and wild areas in Natura 2000» (en inglés). Consultat el 22 de març de 2021.
- ↑ «Guidelines for Applying Protected Area Management Categories».IUCN.Consultat el 22 de març de 2021.
- ↑ «El mit del paisage precolombino humanisat».Naturalea Indómita.Consultat el 22 de març de 2021.
- ↑ «La Terra no és un jardí».Naturalea Indómita.Consultat el 22 de març de 2021.
- ↑ «Guidelines for the management of wilderness and wild areas in Natura 2000» (en inglés). Consultat el 22 de març de 2021.
- ↑ «Guidelines for the management of wilderness and wild areas in Natura 2000» (en inglés). Consultat el 22 de març de 2021.
- ↑ (2005) Recognizing the Autonomy of Nature, Columbia University Press, pp. 86. ISBN 0-231-13606-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Naturaleza salvaje» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.